Jordi Parent afirma que els olesans «es queixen sense saber» i defensa que amenaçar-los amb multes «ha funcionat»

Jordi Parent, regidor i portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, va fer aquesta setmana balanç de tres anys de mandat en declaracions públiques. Segons Parent, els veïns que van protestar contra els contenidors amb xip ho van fer «sense saber-ne». Les multes a qui deixava bosses fora dels cubells, assegura, «van funcionar». A més assegura que «seria una sorpresa que no repetís» com a candidat. El balanç del mandat, ha estat en les seves pròpies paraules: «molt positiu».

El que no va entrar en aquest balanç va ser la sentència que va anul·lar gairebé un milió d'euros per negligència administrativa, les cinc resolucions de la Generalitat que acrediten que l'Ajuntament obstrueix la llibertat de premsa, ni el veí amb mobilitat reduïda al qual li van retirar la plaça sense avisar i al qual el mateix Parent va respondre: «Faci el que hagi de fer».

«Pot ser molest d'escoltar, però és així»

Parent va dedicar bona part de les seves declaracions a defensar el sistema de residus amb xip, l'assumpte que més ha dividit el municipi en aquest mandat. La seva explicació sobre la resistència veïnal va ser la següent: «La gent es queixa sense saber-ne». Segons ell, el problema no és el sistema sinó el desconeixement. Si es recicla bé, va argumentar, res del que acaba al cubell de rebuig genera mala olor. «No és excusa dir que trobes el contenidor tancat i no pots llençar les escombraries. Les escombraries les pots llençar». Per als qui tenen dificultats especials, va afegir, n'hi ha prou d'anar a l'Ajuntament i demanar-ho.

Sobre l'obligació d'adaptar-se, Parent va ser encara més directe: «Hi ha una cosa que s'anomena corresponsabilitat, que és que el ciutadà té una corresponsabilitat amb tot el que passa a l'Ajuntament. Pot ser una mica molest d'escoltar, però és així».

I sobre les multes, la conclusió va ser rotunda: «Al final, va funcionar». Quan el govern va publicar les primeres sancions, l'endemà hi havia «moltaíssima gent recollint targetes». El mateix va passar la segona vegada. Per a Parent, això demostra que la millor manera de fer que la gent utilitzi els contenidors és sancionar-los.

El que Parent no va mencionar és que el PP havia destapat dies abans un buit legal a l'ordenança que regula aquestes multes. Ni que aquest mitjà va documentar la rebel·lió veïnal, l'esclat a les xarxes amb el ja cèlebre «ja sabem a qui no votar», i la guia per recórrer les sancions que aquest mateix mitjà va haver de publicar davant les multes rebudes.

«Faci el que hagi de fer»

La mateixa setmana en què Parent celebrava l'eficàcia de les sancions, aquest mitjà recollia el cas d'Antonio Serrano, un veí amb mobilitat reduïda al qual l'Ajuntament va retirar la seva plaça PMR reservada sense avisar-lo. Serrano es va plantar davant el ple amb el braç lesionat després d'una caiguda a l'escala. Va explicar que els dies de pluja no pot sortir de casa. Que de vegades espera quatre hores dins del cotxe que algú alliberi un forat prop del seu portal. Quan va anunciar que buscaria «altres vies» si no li retornaven la plaça, Parent li va respondre: «Vostè pot prendre les mesures que cregui oportunes».

Mesos abans, el mateix regidor li havia promès verbalment una plaça blava addicional com a solució provisional. La plaça va arribar, però el que ningú no va explicar a Serrano és que qualsevol conductor podia ocupar-la. Un mes després de la seva intervenció al ple, l'Ajuntament va rectificar i va aprovar per unanimitat una moció d'Olesa Oberta, en la qual exigien baixar el llindar de discapacitat exigit per accedir a una plaça PMR. L'oposició portava alertant d'aquesta presumpta il·legalitat des de juliol de 2024.

Gairebé un milió d'euros, perdut per no actuar a temps

Mentre el govern multava els veïns per deixar bosses fora dels contenidors, Teleolesa publicava com els tribunals li recordaven el que li costa a aquest mateix Ajuntament no complir els seus propis terminis. El maig de 2026, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el cobrament de 886.925,72 euros en quotes urbanístiques que el consistori havia intentat reclamar a uns propietaris. La raó: els terminis havien prescrit. Les actes de recepció de les obres es van signar el 2011 i el 2012. L'exigència de les quotes no va arribar fins al 2020. Set anys de paràlisi.

La magistrada Laura Mestres Estruch va ser categòrica a la sentència 357/2025: «És clara la superació del termini de prescripció». Gairebé un milió d'euros que haurien d'haver ingressat a les arques municipals es van evaporar per inacció. El govern que sanciona amb diligència qui deixa una bossa fora del cubell no va trobar temps, durant set anys, per reclamar el que li devien.

L'alcalde, patró de la fundació a la qual va adjudicar 760.000 euros

Hi ha un altre episodi que el balanç «molt positiu» de Parent tampoc no va mencionar. L'Ajuntament va adjudicar 759.823,15 euros —contracte a vuit anys— a la Fundació Privada per a la Inclusió Laboral Àuria, una entitat que en aquell moment estava sent presumptament investigada per corrupció. La signatura la va estampar l'alcalde Marc Serradó, que forma part del patronat d'aquesta mateixa fundació. Poc abans, els Mossos d'Esquadra havien registrat l'Ajuntament d'Esparreguera buscant documentació relacionada amb ella, presumptament investigada per malversació de fons públics. Res d'això no va aturar l'adjudicació.

Cinc vegades la Generalitat li va dir que estava obstaculitzant la premsa

Resta per esmentar el que fa l'Ajuntament quan algú li demana comptes. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), l'organisme de la Generalitat que supervisa el compliment de la Llei de Transparència, ha fallat cinc vegades consecutives contra el consistori d'Olesa, sempre en reclamacions d'aquest mitjà. El patró va ser sempre el mateix: l'Ajuntament va ignorar la sol·licitud d'informació. Després va ignorar la GAIP quan aquesta li va demanar un informe. No va al·legar cap límit legal. No va donar cap explicació. Simplement, no va contestar.

La GAIP ho va deixar escrit sense ambigüitat: aquesta conducta pot ser constitutiva d'«infracció molt greu» en matèria de transparència. No és una valoració periodística. És la resolució unànime de l'organisme supervisor de la Generalitat.

El carril bici que va caldre desfer, i l'autobús que no para

El mandat va arrencar amb el carril bici del carrer Francesc Macià com una de les seves grans apostes. L'Ajuntament va prioritzar la via ciclista sobre els aparcaments —així ho va admetre el mateix alcalde— i pocs mesos després va haver de contractar un estudi extern per recuperar les places perdudes. El que va arribar com a avenç va acabar en rectificació pública.

En transport, Parent va reconèixer aquesta setmana que Monbus va suprimir unilateralment la parada de la plaça de l'Oli sense comunicar-ho a l'Ajuntament ni a la Generalitat, i va col·locar els cartells de cancel·lació pel seu compte. El govern fa mesos que pressiona la Generalitat per recuperar-la. De moment, els veïns de l'altre extrem del municipi caminen un quilòmetre i mig per agafar l'autobús. Sense data. Els horaris que l'Ajuntament va presentar com a millores van ser qualificats de «vergonya històrica» pels mateixos usuaris. I el servei de voluminosos presentat com a novetat del mandat va deixar veïns plantats amb els mobles al carrer.

«Seria una sorpresa que no fos jo»

Parent també va parlar del funcionament intern del tripartit. Va dir que ERC, Junts per Olesa i el Bloc Olesà «han treballat bé», que els mateixos tècnics municipals reconeixen que l'ambient és millor que amb alguns governs de partit únic, i que sempre han arribat a acords sense votacions en contra. Va reconèixer, això sí, que la manca d'experiència a l'inici els va portar a prendre decisions que avui revisarien: «Ara prendríem alguna decisió diferent». Ho va anomenar aprenentatge.

Amb aquest balanç a l'esquena, va tancar les seves declaracions amb pas ferm. La seva candidatura per al 2027 encara no és oficial —«fins que no hagi passat per l'assemblea», va aclarir—, però «seria una sorpresa que no fos així». Tres anys de mandat, va dir, li han donat experiència. Està preparat per a quatre més.

Els veïns d'Olesa tenen fins a les pròximes eleccions per decidir si aquesta experiència és exactament el que necessiten.