"No teniu humanitat ni teniu res": el calvari d'un veí d'Olesa amb mobilitat reduïda al qual l'Ajuntament li va treure la plaça sense avisar
El regidor de mobilitat Jordi Parent va respondre al veí amb un "fes el que hagis de fer" quan aquest va anunciar que prendria "altres mesures" si no li tornen la seva plaça
«M’han humiliat i m’estan destrossant». Antonio Serrano, veí d’Olesa, ho va dir dret, davant del ple municipal d’Olesa de Montserrat amb la veu trencada i el braç dret encara adolorit per la caiguda que havia patit dies abans baixant l’escala del seu replà. Parlava de no poder sortir de casa quan plou, d’esperar quatre hores dins del cotxe fins que algú allibera una plaça propera, d’una carta que va enviar a l’Ajuntament i que va trigar tres mesos a rebre resposta i d’una plaça PMR amb la seva matrícula que, d’un dia per l’altre i sense que ningú l’avisés, va deixar d’existir.
El dia que va desaparèixer la plaça
Antonio Serrano feia temps que tenia una plaça PMR assignada a prop del seu domicili. Quan la normativa municipal va canviar —adaptant el reglament local al Decret 209/2023 d'accessibilitat de Catalunya, que va elevar el llindar de discapacitat reconeguda per accedir a una plaça reservada fins al 65%—, Serrano, amb un reconeixement del 41%, va quedar fora. Ningú no el va trucar. Ningú no li va escriure. La plaça senzillament va desaparèixer.
Segons va relatar al ple de gener, el mateix regidor de mobilitat, Jordi Parent, li havia promès verbalment una solució provisional mentre es tramitava la revisió del seu barem: una plaça blava addicional a la zona. «Em va dir: d’aquí a deu dies et poso una plaça més de blau, perquè així n’hi hagi més quantitat i puguis arribar-hi i aparcar», va afirmar Serrano. La plaça blava va arribar, però no va servir de res. Qualsevol conductor les pot ocupar, i Serrano ho va comprovar cada vegada que tornava a casa sense haver trobat lloc. «Amb aquesta norma i tot, veig que no hi ha manera d’aparcar», va sentenciar.
Desesperat, va enviar una carta a l’Ajuntament sol·licitant que algú de l’àrea responsable l’atengués. Va esperar i va esperar. La resposta va arribar als tres mesos. Per aleshores, la plaça PMR ja no existia. «Sense cap avís em van treure la plaça», va repetir davant dels regidors, «i això a mi m’ha destrossat» prosseguia.
«Els dies que plou em fa pànic»
El que Serrano descrivia al ple no era un tràmit pendent. Era la seva vida sencera reduïda a la distància entre el seu replà i el cotxe. Els dies de pluja, directament, no surt. Quan surt, condueix donant voltes fins que algú abandona un forat, a vegades després d’hores d’espera. La seva dona ja no li proposa anar a comprar junts perquè saben que pot convertir-se en una odissea. «Em diu Antonio, anem a comprar, i no vull sortir perquè potser torno i ja m’han tret la blava», va relatar.
Pocs dies abans del ple s’havia caigut baixant l’escala del seu edifici. «Aquest braç gairebé no el puc moure», va dir, ensenyant-lo. Té un 41% de mobilitat reduïda reconeguda, és contribuent a Olesa des de fa anys, mai no havia reclamat res a l’Ajuntament, i es trobava en aquell moment valorant marxar del poble. «M’han vingut ganes de fotre el camp d’Olesa», va afirmar. I va afegir una cosa més: «Si no me’n vaig és perquè no tinc diners».
«Faci el que hagi de fer»
Quan Serrano, al límit de l’esgotament, va advertir que si l’Ajuntament no li retornava la seva plaça hauria de buscar «una altra forma» de resoldre la situació, la resposta de Jordi Parent va ser la següent: «Vostè pot prendre les mesures que cregui oportunes». Al mig de l’exposició del veí, Parent també es va girar cap a l’alcalde Marc Serradó i li va dir, en referència a Serrano: «No acaba (de parlar), no...».
Parent sí que va reconèixer que la situació era greu. Va afirmar haver parlat amb Serrano a finals de desembre, haver-li demanat tres mesos per treballar un canvi normatiu i haver-li explicat que no podia assignar-li una plaça PMR amb matrícula sense modificar abans el reglament, perquè estaria actuant contra la normativa vigent. «La meva obligació com a regidor és complir la normativa», va argumentar. Serrano li va respondre amb contundència: «Igual com de cop em van treure la plaça sense avisar, també la poden tornar a posar».
Un mes després, l’Ajuntament va rectificar
El ple de febrer de 2026, celebrat tot just un mes després de la intervenció de Serrano, va aprovar per unanimitat una moció impulsada per Olesa Oberta en Comú Podem, amb el suport del regidor no adscrit Jordi Martínez, per reduir el llindar de discapacitat reconeguda exigit per accedir a una plaça PMR del 65% al 33%. Desenes de veïns que havien quedat desprotegits recuperaven així un dret que, segons Martínez, el mateix text autonòmic en què es basava la normativa municipal mai no havia contemplat per als conductors titulars.
Samuel Rodríguez, regidor dels comuns que va encapçalar la iniciativa, no es va mossegar la llengua: «Era impossible que tinguessin un reglament amb un article totalment contrari a la llei i que, a més, feia mal a la gent». Rodríguez també va recordar que havia alertat d’aquesta il·legalitat als plens de juliol, setembre i novembre de 2024, mesos abans que Antonio Serrano hagués de plantar-se davant del consistori a explicar que cau al seu replà i que els dies de pluja no pot sortir al carrer.
Parent va sostenir en aquell ple de febrer que la moció «no havia accelerat res» i que el seu departament ja revisava l’ordenança des de desembre. La cronologia de les alertes de l’oposició explica una altra història.
