Ciutadans carrega contra una ràdio «que escolten quatre persones» i que costa 285.795 euros l'any mentre només ingressa 302 amb anuncis

Tres-cents dos euros amb vint cèntims. Això és tot el que Olesa Ràdio va facturar en publicitat durant tot el 2025, segons la memòria que el mateix Ajuntament ha publicat al seu portal de transparència. El pressupost del 2026, aprovat amb un programa comptable que porta la paraula «ràdio» escrita al títol, destina a l'emissora 285.795,76 euros. El portaveu de Ciutadans, José María Paniello, ho ha resumit en declaracions públiques dient que el poble paga una ràdio que escolten quatre persones.

I el retorn d'aquesta inversió es pot comptar. Els 58 vídeos que l'emissora té publicats al seu canal de YouTube sumen 5.230 visualitzacions entre tots: una mitjana de 90 per vídeo en un municipi de més de 24.000 habitants.

L'emissora que aquests diners sostenen, a més, no és un mitjà qualsevol del poble. La dirigeix qui va ser cap de llista i portaveu de la CUP a Esparreguera el 2019, i la CUP és avui una de les quatre formacions que sostenen el govern municipal. És el mateix mitjà que una regidora del PP va acusar públicament de manipular i desinformar amb mala fe, i el mateix que ha acabat portant l'Ajuntament d'Olesa davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que el juny passat va obrir un procediment sancionador pel funcionament de la seva web.

I és que la pregunta que Paniello ha posat en circulació no és què emet la ràdio, sinó qui la paga i quanta gent hi és a l'altra banda. La seva proposta té tres potes: pujar l'audiència, obrir la porta als anunciants i explorar convertir l'emissora en comarcal, compartida amb altres municipis.

El pressupost que separa la ràdio de la resta

Durant anys, saber què costava exactament Olesa Ràdio exigia reconstruir-ho a mà, perquè les memòries del departament barrejaven l'emissora amb la web municipal, les xarxes socials i el butlletí. El pressupost del 2026 ha resolt el problema: el consistori parteix el programa de comunicació en dues aplicacions. La 4910 es diu «Societat de la informació – Ràdio». La 4911, «Societat de la informació – Nunci».

La primera, la de la ràdio, suma 285.795,76 euros de crèdits inicials. D'aquests, 217.381,24 són nòmines i quotes patronals repartides en sis conceptes retributius; 31.757,73 van a reparació i manteniment d'equips de processos informàtics; 16.661,79 a cànons; 8.195 a estudis i treballs tècnics; 6.050 a manteniment d'aplicatius; i 2.500 a maquinària i instal·lacions. La segona, la del butlletí i la publicitat institucional, en suma 127.704,48. Les dues plegades, 413.500,24 euros: un 1,3% de tot el pressupost municipal, que aquest any és de 31.526.087,20.

Traduït a escala diària, l'emissora costa 783 euros cada dia de l'any. Per habitant, prop de dotze euros anuals.

Tres-cents dos euros de publicitat en dotze mesos

Al costat d'aquesta despesa, la columna dels ingressos fa un altre efecte. La memòria del 2025, la darrera publicada, és taxativa: publicitat, 302,20 euros; aportacions de la Xarxa Audiovisual Local, 7.895. Total, 8.197,20 euros davant d'una despesa de departament de 342.013,39.

No és un mal any aïllat, sinó una caiguda. El 2023, la mateixa línia de publicitat va tancar amb 1.354,41 euros. El 2025 va quedar en poc més d'una cinquena part. Perquè la xifra es pugui mesurar amb alguna cosa: el que l'emissora va ingressar en publicitat en tot l'exercici no arriba a cobrir ni el cànon anual que paga a la SGAE, 2.896,21 euros, ni el manteniment remot del programari d'emissió, 1.815, ni l'allotjament i suport tècnic del seu propi web, 2.382,14. Són 302,20 euros contra un cost que el mateix Ajuntament xifra en centenars de milers.

El pressupost del 2026 hi posa una previsió: la partida «taxa per publicitat en mitjans de comunicació (ràdio)» preveu recaptar 2.000 euros. Per arribar-hi, l'emissora hauria de multiplicar per més de sis el que va facturar l'any passat.

Els diners que entren tampoc surten del mercat

Ara bé, aquests 7.895 euros restants mereixen una segona mirada, perquè tampoc els paga cap anunciant. La memòria els identifica com «aportacions XAL»: són el que l'emissora factura a Xarxa Audiovisual Local, SL, que segons la seva pròpia definició és l'empresa pública de la Diputació de Barcelona. El detall de cobraments els desglossa mes a mes, en imports de 20, 50, 70, 80 o 205 euros per serveis de notícies i coproducció de programes.

I encara hi ha un moviment de tornada. L'Ajuntament paga 726 euros anuals de quota d'adhesió al protocol de La Xarxa, de manera que una part del que entra per aquesta via hi retorna en forma de quota.

Aquí és on la proposta de Ciutadans troba el seu punt de suport. Quan Paniello reclama pujar la publicitat, no està demanant que l'emissora deixi de dependre dels diners públics: està demanant que comenci a no dependre'n, perquè el 2025 el 99,9% del que va costar la comunicació municipal el van pagar, per una via o per una altra, les administracions.

Una partida que s'ha més que duplicat en una dècada

La sèrie pressupostària va en la mateixa direcció. El programa «Societat de la informació» va tancar el 2015 amb 151.705,33 euros executats. El 2024, l'últim exercici liquidat, la xifra va arribar a 323.492,46. Un creixement del 113% en nou anys. I el crèdit inicial del 2026, 413.500,24 euros, supera els 352.537,65 del 2025.

Per situar-ho: el programa de la ràdio, ell sol, val més del que el consistori destina aquest any a Habitatge —257.063,93 euros— i gairebé el doble del que preveu per a biblioteques públiques, 197.926,92.

El ple extraordinari de pressupostos del 7 de novembre de 2025 va acabar de dibuixar la tendència. En aquella mateixa sessió, Junts, ERC i el Bloc van aprovar destinar 2.748 euros anuals al pla més car de ChatGPT mentre els ajuts socials baixaven dels 200.000 euros pressupostats el 2024 i el 2025 als 145.000 del 2026. Comunicació puja; ajuts socials baixen un 30%.

D'altra banda, aquests increments arriben en un pressupost que el mateix Paniello ja ha anunciat que votarà en contra, i que arriba després d'un IBI que, segons els seus càlculs, ha crescut un 30,99% en tres anys i d'una taxa de residus que va enfilar-se un 61% mentre els veïns es queixaven de rates, paneroles i pudor als carrers. La previsió d'ingressos per IBI urbà del 2026 és de 8.130.403,26 euros; la de la taxa d'escombraries, de 2.601.129,40. Els veïns paguen més. I una part d'aquests diners acaba pagant una ràdio.

Cinquanta-vuit vídeos, 5.230 visites

Falta saber si el diagnòstic de Paniello sobre l'audiència s'aguanta. Les dades d'oients en FM no són públiques, però n'hi ha unes altres que qualsevol pot comptar: les visualitzacions dels vídeos que la mateixa emissora publica al seu canal de YouTube.

El canal acumula 58 vídeos publicats al llarg de cinc anys. Entre tots sumen 5.230 visualitzacions: una mitjana de 90 per vídeo i una mediana de 57, que és la xifra que millor descriu el gruix del catàleg perquè neutralitza els pocs casos extrems. En un municipi de més de 24.000 habitants, el vídeo típic de l'emissora arriba a un 0,2% del cens.

El bloc de «Línia directa» —l'espai on els grups municipals i l'alcalde expliquen la seva gestió— són 48 d'aquests vídeos i sumen 4.082 visites, amb una mediana de 48. El detall fi encara és més eloqüent. Les tretze entrevistes amb l'alcalde es mouen entre les vuit i les 148 visualitzacions. Les nou de Junts, entre 26 i 79. Les cinc d'ERC, entre 16 i 34. El vídeo més vist de tot el canal, amb 791 visites, és precisament una línia directa amb Ciutadans. I l'última entrevista publicada amb Paniello, la que ha originat tota aquesta conversa, acumulava quinze visites poques hores després de pujar-se.

«Tampoc tenen un altre altaveu»

El que compta, però, no és només el cost. És qui parla a través d'aquest altaveu. I aquí qui va posar el dit és el portaveu del PSC, Fernando Vicente, també en declaracions públiques recents. Quan va retreure a l'equip de govern la seva manera de comunicar les sancions per la brossa, ho va rematar amb una frase que descriu l'ecosistema informatiu local millor que cap informe: els responsables municipals parlen habitualment a Olesa Ràdio perquè «tampoc tenen un altre altaveu».

No és un detall menor. L'emissora que els contribuents paguen és, segons el principal partit de l'oposició, el canal ordinari de difusió del govern municipal. I aquest govern el formen Bloc Olesà, ERC, Junts i la CUP.

La directora, l'expedient i l'acusació que ningú ha desmentit

La xifra agafa una altra dimensió quan es creua amb qui dirigeix el mitjà. Com ja va publicar aquest diari, l'emissora municipal d'Olesa està dirigida per Raquel Montoya, que va ser cap de llista i portaveu de la CUP a Esparreguera el 2019. La CUP és, avui, una de les quatre formacions que sostenen el govern d'Olesa. La direcció del mitjà públic i una de les potes de la majoria comparteixen, doncs, sigles.

A això s'hi suma un segon episodi. El març del 2025, la regidora del PP Jessica Fernández va acusar públicament l'emissora de manipular i desinformar amb mala fe arran d'un titular que resumia les seves crítiques pressupostàries sobre violència de gènere. La regidora sostenia que qüestionava que, de 170.000 euros de la regidoria, només 10.000 arribessin directament a dones maltractades. L'emissora va al·legar que li havia ofert la possibilitat d'aclarir les seves paraules; Fernández va presentar proves que hi havia respost i que no havia obtingut resposta.

I hi ha un tercer element, aquest ja fora de l'àmbit polític. El 25 de juny de 2026, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va signar l'expedient PS-0058/2026 contra l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, notificat l'endemà, per presumptes irregularitats a la web de l'emissora municipal. El procediment sancionador apunta a la vulneració del deure d'informació previst al Reglament General de Protecció de Dades: absència de política de privacitat, manca d'avís legal, una política de galetes basada en el consentiment implícit i un formulari de contacte sense informació sobre el tractament de dades. L'expedient arrenca d'una denúncia presentada per aquest mitjà el 3 de juny de 2025 i encara no té resolució.

El model comarcal i la pregunta que queda oberta

Convé precisar què no ha dit Paniello. El regidor no demana tancar res: els treballadors, va insistir en el mateix bloc de declaracions, s'han de mantenir, perquè «tenen tot el dret de guanyar-se la vida». El departament el formen vuit persones —un cap, un responsable de comunicació institucional, un responsable d'emissora, un cap tècnic, dos redactors, un controlador de so i un administratiu incorporat el juliol dins un pla d'ocupació—, i l'emissió va de les nou del matí a les deu de la nit, amb retransmissió en directe dels plens.

El que planteja és una altra cosa, i és una cosa que a Olesa mai s'ha discutit obertament en un ple amb números al davant: si els diners que el consistori aboca cada any en el seu propi altaveu tenen el retorn que se'ls suposa. Obrir l'emissora als anunciants significaria reduir la dependència del pressupost municipal. Compartir-la amb altres municipis de la comarca significaria repartir un cost que ara suporta un sol ajuntament. Cap de les dues idees és nova al Baix Llobregat Nord, però cap de les dues ha arribat mai a la votació d'un pressupost olesà.

El regidor tampoc s'ha limitat a la ràdio. En el mateix repàs va apuntar l'escola de música —«mig milió em sembla moltíssim», va dir— i els 22.000 euros del consorci de normalització lingüística, i va reclamar destinar aquests recursos a serveis socials, ajuts al lloguer i sanitat, en la línia de la seva insistència perquè les farmàcies del municipi facin guàrdies nocturnes, un debat que el ple ja va aprovar instar.

El ple de pressupostos del 2027 serà el pròxim escenari on tot això s'haurà de votar. Paniello ja ha avançat que hi votarà en contra i que hi portarà propostes concretes. Fins llavors, l'emissora continuarà emetent tretze hores al dia amb un programa propi de 285.795,76 euros, una previsió d'ingressos publicitaris de 2.000 i un canal de YouTube on el vídeo típic no arriba a les seixanta visites. Qui ha de decidir si això val la pena és, precisament, el mateix govern que hi parla cada setmana.