La paciència dels olesans s'esgota amb un poble ple de rates, paneroles i pudor: «Mai havia vist una Olesa tan abandonada»
La degradació continuada de l'espai públic enfonsa dràsticament la confiança en la gestió de Marc Serradó Mestres
L'olor ja no és cosa d'una cantonada. Fa mesos que travessa carrers, voreres i parcs d'Olesa a qualsevol hora del dia. Contenidors desbordats, bosses a terra i una queixa generalitzada a tots els barris. «Mai havia vist Olesa tan fastigosa», resumeix una veïna que porta tota la vida vivint al poble.
L'Ajuntament destina 3,26 milions d'euros l'any al contracte de recollida de residus i neteja viària. Al rebut de la brossa, alguns veïns en paguen prop de 250 euros. I el que descriuen a canvi és un veí que assegura haver comptat quatre rates en una tarda al parc on juguen els nens, i una altra que explica que les paneroles li pugen pel clavegueram fins al segon pis. «La culpa la té l'Ajuntament: no faciliten que la gent faci bé les coses, tot al contrari», sosté una veïna.
«Mai havia vist Olesa tan fastigosa»
«És una mala olor que hi és a tots els carrers», descriu un veí. Una veïna puja a treballar a les sis del matí pel carrer dels Arbres i explica que allà no es pot respirar. Una altra diu que li fa llàstima veure els carrers d'Olesa així.
El problema ja ha desbordat el punt de recollida. Els carrers, explica una veïna, estan bruts «no només a les bateries de contenidors, sinó a qualsevol lloc del carrer». Al carrer Mallorca, la brossa a terra és «el pa nostre de cada dia». A la Rambla de Catalunya, un veí descriu el paviment desfasat, els porxos bruts i els excrements de gos, i demana baldejar-la i vigilar-la entre les nou del vespre i les quatre de la matinada. Del parc de Puig Ventós, un altre recorda que les obres de remodelació havien de començar l'octubre passat.
Junts, però, dibuixen un patró: la queixa ha deixat de ser puntual i s'ha tornat transversal, repartida per diferents barris i per diferents franges d'edat.
Rates al parc, paneroles a les clavegueres
El veí que va comptar quatre rates al parc no s'hi va quedar. Va advertir que, si l'Ajuntament no hi prenia mesures, denunciaria la situació a Sanitat, i diu que ja ha registrat un escrit al consistori. Al carrer República Argentina, un tram amb botigues d'alimentació i bars, una veïna sosté que els rosegadors pugen pels desguassos i descriu una rata morta a la vorera. N'hi ha que amplien el mapa fins a la carretera i la zona de Sant Bernat. Al carrer Almeria, una altra veïna ha hagut de posar paranys al replà del segon pis i reclama més fumigacions.
«Des que passa això cada vegada tenim més rates i paneroles», resumeix un altre resident, que ho lliga directament al canvi de contenidors.
«Estem treballant»: la resposta sense calendari
La primera setmana de setembre, una veïna li va demanar públicament a l'alcalde una solució per als contenidors i el seu entorn. La contestació de Serradó té dues parts i cap termini. La primera, que l'Ajuntament "treballa" per ampliar els serveis de neteja. La segona, que també treballa per reconduir els actes incívics que embruten el carrer. Totes dues coses, va concloure, són necessàries.
La formulació reparteix la responsabilitat entre l'administració i el ciutadà. Però l'ampliació de la neteja no és una intenció nova: és el que ja prometia el contracte adjudicat i desplegat aquest any. I l'incivisme és el terreny on el govern municipal fa mesos que vol situar el problema.
La veïna, que havia obert el seu missatge disculpant-se per aigualir l'optimisme del nou curs, va tancar l'intercanvi amb un «gràcies, a veure si tenen solució» que resumeix l'estat d'ànim del veïnat.
El contracte de 3,26 milions que havia de resoldre-ho tot
Els comptes municipals per al 2026 destinen prop de 5,5 milions d'euros a Medi Ambient, dels quals 3,26 milions corresponen al nou contracte de recollida de residus i neteja viària. A Espai Públic hi van 2,77 milions més. Sobre el paper, mai s'havia dedicat tants diners a mantenir Olesa neta.
El contracte va arribar amb un canvi de model: contenidors tancats amb xip, desplegats barri a barri entre el febrer i el maig. L'objectiu declarat era apujar un percentatge de recollida selectiva que el mateix Ajuntament situava al voltant del 39%, lluny del 50% que exigeix la normativa. El regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va explicar a les sessions informatives que el cost d'abocar la fracció resta havia passat de 20 a 124 euros la tona en una dècada.
El desplegament va durar quatre mesos. La resistència, més. L'abril passat aquest mitjà ja va documentar com els veïns es negaven a fer servir els nous contenidors i deixaven les bosses a la vorera, en una protesta que una veïna resumia sense embuts, «hauríem d'unir-nos tots per boicotejar aquest sistema». Van arribar després les primeres sancions i l'esclat a les xarxes.
«Una boca de microones»
Bona part de les crítiques no van contra el reciclatge, sinó contra la peça física. Un veí compara l'obertura dels nous contenidors amb la d'un microones i recorda els anteriors, que s'obrien amb el peu. Un altre sosté que es forcen per darrere sense esforç. Diversos residents asseguren que qui busca ferralla els obre cada dia sense targeta, cosa que buida de sentit el control.
La crítica més elaborada arriba pel costat de l'accessibilitat. El 10 d'agost, una veïna va difondre un manifest adreçat a l'alcalde i a l'equip de govern: les boques són massa altes i massa estretes per a una bossa domèstica estàndard o per a bolquers, i resulten impracticables per a persones en cadira de rodes, amb caminador o amb mobilitat reduïda. La seva conclusió invertia la culpa. Ningú no es torna incívic de la nit al dia per caprici, escrivia; si la infraestructura impedeix dipositar els residus, la vorera saturada és responsabilitat del consistori.
Reclamava quatre coses: reformar les boques, habilitar un canal digne per als residus higiènics diaris, augmentar les freqüències de buidatge i deixar de culpar sistemàticament el veïnat. L'Ajuntament no ha respost cap d'aquests punts.
L'oposició, en bloc
La portaveu del PP, Jessica Fernández, ho defineix com «un sistema imposat que senzillament no funciona» i desplaça el focus del debat. «El problema no és si els veïns dobleguen millor o pitjor una caixa; el problema és un model autoritari que trasllada la brutícia a l'interior de les cases i col·lapsa la via pública», sosté. I remata amb la frase que més s'ha repetit entre els crítics del model, «els veïns no tenen per què pagar impostos per fer de basters». Els populars ja havien destapat un buit legal en l'ordenança que empara les multes.
El PSC hi va per una altra via: la del contracte. El 9 d'agost van fer públic que el camió que va passar a buidar els contenidors del carrer Colom, cantonada amb el passeig del Progrés, va acabar buidant-lo a la vorera. I qüestionaven el missatge oficial que els contenidors es buiden cada dia: «el fet que cada dia passi un camió no significa que els buidi tots», sinó que cada dia es buida una fracció diferent. La seva exigència és concreta. Si el servei es presta correctament, que l'Ajuntament publiqui la incoació d'expedient sancionador a la concessionària.
«La política és responsabilitat, planificació, execució i rectificació», tancaven els socialistes, que al juny ja havien anat més enllà: «El Bloc, ERC i Junts ens prenen per tontos».
Els qui defensen el model
No tot el veïnat carrega contra l'Ajuntament. Una veïna recorda que «abans dels nous contenidors ja hi havia incivisme» i que ara una part de la gent s'hi escuda. Un altre resident sosté que complir les directives europees obliga de vegades a governar de manera impopular, assegura que el reciclatge ha pujat de manera notable des del canvi i proposa més agents per sancionar qui embruta.
El fons de la discussió és aquest: si el que hi ha a terra és brutícia d'uns quants o el símptoma d'un servei que no acompanya. El PSC ho llegeix com «una manera de protesta d'una part de la ciutadania», en paraules del regidor Fernando Vicente.
«La gent es queixa sense saber-ne»
La defensa més explícita del model no ha vingut de l'alcalde. Va venir del portaveu d'ERC i exalcalde Jordi Parent, que al maig va fer balanç de mandat i va atribuir la protesta al desconeixement amb un «la gent es queixa sense saber-ne». Si es recicla bé, va argumentar, res del que acaba al cubell de rebuig fa mala olor. Sobre les sancions, la conclusió va ser encara més neta. «Al final, va funcionar», va dir.
L'olor que descriuen els veïns, però, no surt de dins d'un contenidor tancat. Surt del que queda a fora.
Aquell balanç va deixar fora altres capítols del mandat: la sentència del TSJC que va anul·lar el cobrament de 886.925 euros en quotes urbanístiques per haver deixat prescriure els terminis i l'adjudicació de gairebé 760.000 euros a una fundació presumptament investigada per corrupció de la qual Serradó és patró. Al juny, aquest mitjà va revelar que Anticorrupció investiga l'Ajuntament per presumptes pagaments irregulars durant més d'una dècada.
La factura
Hi ha una xifra que apareix a totes les converses: la del rebut. Un veí assegura pagar més de 200 euros l'any i el compara amb els 80 que abonava en un altre municipi. Una veïna reclama la devolució de la taxa perquè diu que llença la brossa fora d'Olesa; una altra demana una rebaixa perquè el seu marit recull cada dia les bosses que troba a terra i les fica al contenidor. «I per això ens han apujat la quota», resumeix un altre en una sola línia.
La pujada té base normativa —la llei obliga que la taxa cobreixi el cost real del servei, i el rebut ha crescut arreu de Catalunya—, però això no explica per què coincideix amb el pitjor estat de l'espai públic que recorden molts veïns.
Al ple, el portaveu d'Olesa Oberta - En Comú Podem, Samuel Rodríguez, va qualificar els comptes del 2026 com «el pitjor pressupost» del mandat i «potser dels últims 6-8 anys», amb l'IBI acumulat un 25% durant el mandat i ingressos aprovats que mai no s'han recaptat. Sobre l'equip de govern va concloure que mai no ha arribat a governar, sinó a fer «una gestió», i que «sembla ser que ni tan sols és una bona gestió».
«No sé com no et fa vergonya treure la cara»
No totes les queixes són tècniques. Un veí li ha retret a l'alcalde, sense filtres, que té «el poble fet una merda» i que no entén com no li fa vergonya «treure la cara». N'hi ha que ja pensen en mesures de pressió: portar la fracció orgànica a la porta de l'Ajuntament, o deixar els contenidors desbordats al mig del carrer perquè el consistori es vegi obligat a retirar-los.
Cap d'aquestes queixes ha rebut resposta oficial.
El silenci té antecedents documentats. Un veí assegura que ni les instàncies registrades li contesten, «i hi estan obligats per llei». La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, l'organisme de la Generalitat que vetlla pel compliment de la Llei de Transparència, ha fallat cinc vegades consecutives contra l'Ajuntament d'Olesa, sempre en reclamacions d'aquest mitjà, i va deixar escrit que la conducta pot ser constitutiva d'infracció molt greu. El patró és sempre el mateix: no contestar.
El que queda per aclarir
Amb els contenidors desplegats des del maig i les municipals a l'horitzó del 2027, hi ha preguntes que la resposta de l'alcalde no resol. En què consisteix exactament l'ampliació de la neteja que anuncia. Quan arribarà. Amb quin cost. Si s'ha obert cap expedient sancionador a la concessionària, tal com reclama el PSC. Si hi ha un pla de control de plagues per als entorns de les illes de contenidors.
Mentrestant, Marc Serradó continua descrivint públicament la seva feina amb una fórmula que va triar ell mateix: «Fent d'alcalde d'Olesa de Montserrat». Els veïns del carrer dels Arbres, del passeig del Progrés i del parc de l'Estatut fa mesos que demanen que aquest gerundi es converteixi en un verb en passat: que algú, finalment, hagi fet alguna cosa.
