EXCLUSIVA: Anticorrupció investiga l’Ajuntament d’Olesa per presumptes pagaments irregulars durant més d’una dècada

L’Oficina Antifrau de Catalunya ha incoat un expedient a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i li ha concedit trenta dies perquè expliqui per què fa més d’una dècada que abona publicitat institucional a un periòdic el dipòsit legal del qual figura com a «cessat» des del 2012. La resolució, signada l’1 de juny, obliga el consistori a detallar els fets denunciats i les mesures correctores que, si escau, hagi adoptat.

El requeriment és la continuació formal de la investigació que aquest mitjà va publicar el passat 4 de maig, quan va revelar que el «08640: Periòdic mensual d'Olesa de Montserrat» continuava rebent fons municipals malgrat estar administrativament extingit a efectes de patrimoni bibliogràfic. Allò que aleshores era una denúncia registrada al mateix Ajuntament ha pujat un esglaó: ara és l’autoritat anticorrupció de Catalunya la que demana comptes.

Trenta dies per donar explicacions

El moviment d’Antifrau va quedar per escrit el 8 de juny, en una comunicació adreçada a la persona denunciant. L’organisme confirma que la denúncia va entrar al seu Registre General el 12 de maig i que va donar lloc a l’obertura d’un expedient. A partir d’aquí, el seu director va dictar una resolució que ordena remetre el cas al consistori olesà «per tal que informi en el termini de 30 dies (...) dels fets denunciats, i en el seu cas, de les mesures correctores».

La signatura és la de la direcció d’Anàlisi i Investigacions de l’organisme. I hi ha un detall que convé destacar: la resolució s’envia a l’Ajuntament anonimitzant una de les seves consideracions. És a dir, l’administració a la qual es demana comptes encara no coneix l’abast complet del que s’hi sosté.

Antifrau acota el seu requeriment a dues presumptes irregularitats. La primera, un ús irregular de fons públics municipals entre 2015 i 2026 mitjançant l’adjudicació continuada de publicitat institucional a un proveïdor que opera amb un dipòsit legal en estat «cessat». La segona, que l’Ajuntament hauria abonat, de manera continuada i ininterrompuda durant més d’una dècada, quantitats a Fernando Carlos Gigena Benito en concepte de publicitat en aquest mateix periòdic.

Més de 85.000 euros en una dècada

La xifra que sosté tota la història procedeix dels mateixos registres comptables municipals, obtinguts a l’empara de la Llei 19/2014 de Transparència. Segons aquesta documentació, entre 2015 i 2025 el consistori va pagar 85.752,70 euros específicament per la inserció d’anuncis institucionals al «08640».

El degoteig no va ser uniforme. Va començar modest —1.808,95 euros el 2015— i es va disparar a partir del 2020. Els exercicis més voluminosos van ser 2021, amb 13.933,15 euros, i 2022, amb 13.207,15. Deu anys de factures mensuals per felicitacions de Nadal, fires de l’oli, campanyes de salut pública o anuncis del mercat municipal, totes elles adreçades a una mateixa capçalera.

Hi ha una dada que pren rellevància quan es creua amb el calendari. El 4 de maig, el nostre mitjà havia demanat per registre a l’Ajuntament que suspengués els contractes. Malgrat aquest avís, els registres comptables recullen un nou contracte de publicitat reservat per a l’exercici 2026 íntegre per import de 12.686,85 euros. El consistori, segons la documentació, no va adoptar cap mesura cautelar ni va suspendre els pagaments.

Un dipòsit legal congelat el 2012

El nus de tot l’afer és un número: DL B 42490-2004. És el dipòsit legal amb què s’imprimeix i es reparteix el «08640» per les bústies d’Olesa. I, segons el registre oficial de la Biblioteca de Catalunya, figura com a «cessat» i sense aportar exemplars des del 2012.

Aquest número es va sol·licitar el setembre de 2004 a nom de l’impressor. La Llei 23/2011 va traslladar després l’obligació a l’editor de la publicació, en aquest cas Gigena Benito. Des de l’exercici següent, el rastre documental a la Biblioteca de Catalunya va desaparèixer. Després de la primera publicació d’aquest mitjà, l’Oficina del Dipòsit Legal de Barcelona va confirmar per escrit que l’editor s’havia posat en contacte amb ells per intentar regularitzar els exemplars que faltaven: una maniobra reactiva sobre una obligació ignorada durant més d’una dècada.

La denúncia sosté que aquesta situació va permetre a l’editor presentar-se davant l’Ajuntament com un mitjà regularment constituït i accedir així a contractes públics que podrien generar «competència deslleial» davant dels operadors del municipi que sí que compleixen totes les seves obligacions legals.

L’ombra de la falsedat documental

Per cobrar d’una administració o signar un contracte de publicitat, tot proveïdor ha de presentar una declaració responsable en què jura estar al corrent de les seves obligacions legals i sectorials. Aquí és on la denúncia eleva l’aposta. Si Gigena Benito hagués signat aquests documents mentre operava amb un dipòsit legal inactiu, el cas abandonaria el terreny estrictament administratiu per fregar el penal.

La denúncia invoca els articles 390 i següents del Codi Penal, relatius a la falsedat en document públic, oficial o mercantil, i demana que, si els fets poguessin ser constitutius de delicte, es traslladin al Ministeri Fiscal conforme a la pròpia llei reguladora d’Antifrau. Sobre l’Ajuntament, l’escrit apunta a una possible «culpa in vigilando» —negligència en el deure de vigilància— i a eventuals responsabilitats comptables davant del Tribunal de Comptes per menyscabament de fons públics. Tot això, convé insistir-hi, en grau de presumpció i pendent que la investigació avanci.

El consistori, sense mesures a la vista

Avui dia, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat no ha fet pública cap mesura correctora ni ha suspès la seva relació amb la publicació assenyalada. Tampoc l’editor del «08640» no ha ofert públicament la seva versió sobre les acusacions recollides en la denúncia. El rellotge, en qualsevol cas, ja corre: el consistori disposa de trenta dies per respondre formalment davant d’Antifrau.

La pilota és ara a la teulada de l’Ajuntament. De la seva resposta —i del que l’Oficina Antifrau decideixi fer-hi— dependrà que el cas es tanqui amb un expedient administratiu o que faci el salt cap a la Fiscalia. El que ja no es pot discutir és que catorze anys de pagaments a una capçalera administrativament extingida han deixat de ser una sospita registrada en una finestreta municipal per convertir-se en matèria de l’autoritat anticorrupció de Catalunya.