La Generalitat constata per unanimitat que l'Ajuntament d'Olesa obstaculitza la llibertat de premsa i l'exposa a una infracció «molt greu»

Cinc resolucions. Cinc vegades que la Generalitat ha hagut de dir-li a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat que no pot ignorar les peticions d'informació d'un periodista. Cinc cops que la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) ha estimat les reclamacions presentades per Teleolesa i ha obligat el consistori a lliurar documentació que portava mesos retinguda sense cap justificació.

La GAIP va publicar el 7 de maig de 2026 quatre resolucions noves —les números 868, 869, 870 i 871— contra l'Ajuntament d'Olesa. Sumades a la que ja va guanyar Teleolesa fa unes setmanes en relació amb un premi investigat per aquest mitjà, el balanç és inequívoc: l'Ajuntament no ha guanyat ni un sol cas.

El que fa especialment greu la situació és el que les resolucions constaten en tots els expedients: l'Ajuntament ni tan sols va respondre a la GAIP. No va enviar cap informe. No va invocar cap límit legal. No va donar cap explicació. Va ignorar la Comissió de la mateixa manera que havia ignorat les sol·licituds originals. I la GAIP ho deixa escrit: es tracta d'una manca de col·laboració que, si es tradueix en incompliment de les resolucions, pot qualificar-se d'infracció molt greu en matèria de transparència.

Quatre reclamacions noves, cap resposta de l'Ajuntament

Les quatre resolucions de maig cobreixen blocs d'informació pública que Teleolesa havia sol·licitat entre el gener i el febrer de 2026. En tots els casos, el consistori va deixar passar el termini legal sense respondre. Quan la GAIP va obrir els expedients i va demanar un informe a l'Ajuntament, el consistori va tornar a callar. Si bé l'Ajuntament ha acabat responent a algunes de les sol·licituds, ho ha fet amb mesos de retard i, en tot cas, després que les reclamacions presentades per Teleolesa l'obliguessin a fer-ho. D'altres segueixen sense resposta.

La primera reclamació nova —expedient 373/2026, resolució 868— demanava tota la informació comptable i administrativa sobre pagaments, contractes menors i insercions publicitàries a favor d'una persona física des del 2004 fins al 2026: la data, el concepte, els imports, el número d'expedient i la partida pressupostària de cada operació. La finalitat declarada era verificar si existien possibles conflictes d'interès en la contractació pública, atesa la condició de treballador municipal de la persona afectada. L'Ajuntament no va respondre en els terminis legals establerts.

La segona —expedient 374/2026, resolució 869— requeria tres blocs de documentació: les factures i informes d'ús de ChatGPT i d'eines d'intel·ligència artificial generativa per part del departament de comunicació i d'Olesa Ràdio; el desglossament complet del pressupost de comunicació i propaganda per al 2026, incloent el finançament d'Olesa Ràdio; i la relació detallada de totes les llicències i aplicatius informàtics contractats amb els seus costos i proveïdors. Un cop més, silenci.

La tercera —expedient 375/2026, resolució 870— sol·licitava una relació detallada de tota la despesa en publicitat institucional: els beneficiaris, els imports, els conceptes, les partides pressupostàries i els informes tècnics amb els criteris d'adjudicació. La finalitat era conèixer en quins mitjans de comunicació inverteix diners públics l'Ajuntament i per quins criteris els tria. Altra vegada, l'Ajuntament va incomplir els terminis de la Llei de Transparència.

La quarta —expedient 376/2026, resolució 871— demanava la relació completa de tots els contractes menors adjudicats entre els exercicis 2018 i 2026, amb el detall del proveïdor, any, número d'expedient, objecte i imports; un quadre resum anual per proveïdor; i un quadre global que identifiqués els deu principals proveïdors per volum econòmic en tot el període. L'objectiu era supervisar que la contractació menor no s'utilitzés de manera fragmentada per eludir els procediments de licitació ordinària. Un cop més, va respondre molts messos després del termini legal.

A tot això s'afegeix la cinquena resolució, guanyada per Teleolesa fa poques setmanes, que va obligar l'Ajuntament a entregar documentació relacionada amb un premi que aquest mitjà investiga. La resolució, recollida per Teleolesa, seguia el mateix patró: petició ignorada, reclamació davant la GAIP, estimació a favor del periodista.

«Incompliment sistemàtic» i fins a quatre mesos de retard

Les resolucions de la GAIP no es limiten a donar la raó a Teleolesa. Recullen íntegrament la denúncia presentada pel periodista, que descriu un «patró d'incompliment sistemàtic dels terminis de la Llei de Transparència» per part del consistori olesà. Segons el relat que consta en els expedients, l'Ajuntament ha arribat a demorar l'entrega d'informació fins a més de quatre mesos, ignorant els terminis legals de forma reiterada.

La GAIP va considerar que cap de les informacions sol·licitades estava protegida per cap dels límits legals que preveu la Llei de Transparència. No hi havia dades especialment protegides. No hi havia interessos públics o privats que justifiquessin la denegació. No hi havia cap raó legal per no respondre. L'Ajuntament, en qualsevol cas, no en va al·legar cap.

Les resolucions recorden també que l'Ajuntament d'Olesa és un subjecte obligat per la llei a atendre i resoldre «en temps i en la forma escaient» les sol·licituds d'accés a la informació pública. Que no ho faci no és una qüestió administrativa menor: la Llei de Transparència preveu sancions específiques per als organismes que incompleixin les resolucions de la GAIP. La desatenció d'un requeriment de la Comissió, diu la llei, «ha de ser qualificada d'infracció molt greu».

El periodista, i al seu costat la ciutadania

Les resolucions dediquen un apartat específic a la condició de periodista de la persona reclamant. La GAIP recorda que, tot i que la Llei de Transparència no fa distinció entre ciutadans i professionals de la comunicació, el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional han establert que quan qui sol·licita informació és periodista cal extremar les cauteles per no interferir en la llibertat de premsa. Ho recull la sentència STS 1256/2021.

A això s'afegeix la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que en el cas Szurovecz contra Hongria del 2019 va establir que la recollida prèvia d'informació és un pas preparatori essencial al periodisme i que els obstacles generats per dificultar l'accés a informació d'interès públic poden comprometre la capacitat dels mitjans d'exercir el seu rol de «guardians públics».

El periodista ho havia expressat amb claredat en tots els escrits presentats a la Comissió: el perjudici no és només professional. «El perjudici més greu recau sobre el conjunt de la ciutadania d'Olesa de Montserrat, que es veu privada del seu dret fonamental a ser informada de manera transparent sobre la destinació dels fons públics», consta en els expedients.

El rellotge corra

Les quatre resolucions noves estableixen un termini màxim de quinze dies hàbils —comptats a partir de la notificació a l'Ajuntament— per lliurar tota la informació sol·licitada. El consistori ha de comunicar a la GAIP qui és la persona o l'òrgan responsable del compliment, i quines actuacions ha dut a terme per fer-ho efectiu.