El PSC trenca amb Serradó: «El teatre aquest "buenrollista" de l'alcalde ja no el comprem»

Quaranta-vuit hores abans del darrer ple, els socialistes encara seien amb el govern per mirar de salvar la seva moció, la que havia de garantir que els regidors de l'oposició poguessin consultar en temps real la informació que guarda l'Ajuntament d'Olesa. De la reunió en van sortir sense acord. I amb alguna cosa més.

Perquè en aquelles converses s'hi van dir coses que el portaveu del PSC, Fernando Vicente, ha decidit no revelar. Si les expliqués, avisa, «li cauria la cara de vergonya a més d'un».

Dos dies més tard, els onze regidors del Bloc Olesà, ERC i Junts van tombar la moció per un sol vot de diferència.

Vicente situa en aquell punt el final d'una etapa, i el descriu amb una frase que va directa a l'alcalde: «Aquesta part del buen rollismo de l'alcalde Serradó, el teatre aquest, ja no el comprem».

La conseqüència pràctica és que el principal grup de l'oposició deixa de presentar mocions al ple. El càlcul que hi ha al darrere el formula sense embuts: «no podem presentar mocions perquè l'equip de govern, per activa i per passiva, ens acaba bloquejant totes les mocions». I la renúncia, adverteix, té contrapartida per a l'equip de Marc Serradó: «Que ara tampoc esperin gran cosa del PSC».

Perquè el que hi havia en joc en aquella moció era el greuge que els socialistes arrosseguen des de fa mesos: les peticions d'informació que els grups registren per escrit i que, sostenen, es queden sense resposta o arriben fora de termini. «Això és una vergonya», diu Vicente.

Guanyar les eleccions i acabar a l'oposició

Per entendre la càrrega que porta aquest trencament cal recordar com es va formar el govern actual. A les municipals del 28 de maig del 2023, el PSC va ser la llista més votada d'Olesa, amb 2.424 vots i el 25,92% del suport.

Va guanyar i es va quedar fora. Bloc Olesà, ERC i Junts sumaven dotze dels vint-i-un regidors del consistori, els que calien per investir alcalde, i van pactar un govern conjunt amb l'alcaldia repartida en dos torns: Jordi Parent, d'ERC, els dos primers anys, i Marc Serradó des del 2025.

Aquesta és la ferida de fons de tot el mandat, i el calendari ja no dona gaire marge per tancar-la: les pròximes municipals se celebren el 23 de maig del 2027.

«Hem arribat tard» al canvi de contenidors

Bona part dels retrets del PSC tenen a veure amb el nou sistema de recollida d'escombraries, que Olesa desplega des del febrer d'aquest any. El model consisteix en contenidors tancats que només s'obren si l'usuari s'identifica amb una targeta o un dispositiu digital, de manera que l'Ajuntament pot saber qui recicla i qui no.

Al darrere hi ha el contracte més gran que gestiona el consistori: més de trenta milions d'euros a vuit anys, aprovat pel ple l'octubre del 2024 i estrenat el 3 de febrer al Nucli Antic, el Collet de Sant Joan, la Balconada i les Planes. El govern municipal l'ha justificat sempre per una obligació legal, i les xifres l'acompanyen: Olesa recicla al voltant del 38% dels residus que genera, mentre que la Unió Europea n'exigeix el 60% per al 2030.

Vicente, a diferència d'altres crítics del sistema, no discuteix el model. El que discuteix és quan i com s'ha explicat a la gent. Quan el regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va tornar a dir fa poc que calia fer pedagogia amb la ciutadania, la resposta socialista va ser que aquell moment ja ha passat: «Crec que hem arribat tard. S'hauria d'haver explicat fa temps», va dir el portaveu, que hi va afegir que «hi havia hagut molt temps abans per poder explicar-ho».

D'aquesta idea en surt el diagnòstic que repeteix des d'abans de l'estiu i que funciona com a fil conductor de tot el que denuncia: «el que no sap fer o no està fent aquest govern municipal és gestionar l'enuig de la ciutadania». Perquè, segons ell, bona part de les bosses que apareixen a terra al costat dels contenidors no hi són per descuit ni per deixadesa, sinó com una forma de protesta contra el nou sistema. «Hi ha moltes persones que segurament deixen les escombraries, la fracció resta, fora del contenidor com una manera de manifestar el seu enuig», sosté. És la mateixa lectura que el PSC ja va fer pública a la primavera, quan els veïns van començar a deixar la brossa fora dels contenidors amb xip.

Ara bé, el portaveu hi distingeix un segon fenomen que no té res a veure amb la protesta ni amb l'incivisme, sinó amb la capacitat del servei. Els diumenges, en zones com el tram que baixa cap a la Riera o el casc antic, el motiu pel qual les bosses acaben a fora és molt més simple: «És que ja no hi ha espai», explica Vicente. A això s'hi afegeix una reclamació que el grup socialista fa temps que repeteix, la de substituir els contenidors del nucli antic per uns altres de més accessibles. El portaveu ho explica amb una imatge domèstica: la gent gran, o qualsevol que baixi carregat de bosses, ha d'acabar «abraçant el contenidor» per poder-hi arribar.

Qui multarà, i amb quins efectius

Davant de les bosses que apareixen al carrer, el govern municipal ha apuntat la via de les sancions. No és un anunci nou. El portaveu socialista recorda que l'aleshores alcalde, Jordi Parent, ja va avançar fa mesos que el consistori sortiria a multar qui no fes servir bé el sistema. El que el PSC li reclama des d'aleshores no és que hi renunciï, sinó que expliqui l'operativa: «que digui com ho farà».

I aquí és on entra el càlcul que fa Vicente, que és de personal. Assegura que hi ha dies en què tot el dispositiu policial d'Olesa es redueix a una patrulla al carrer i un agent a la comissaria atenent el telèfon, i puntualitza que la xifra no se l'inventa ell: és, diu, «dita pels mateixos policies». Amb aquest full de servei, la pregunta que planteja és si aquella única patrulla pot assumir una feina més: «Què li demanaràs, a aquesta patrulla? Que surti també a posar multes per la brossa?».

A continuació repassa les altres figures municipals que podrien fer-ho —les agents cíviques i la vigilant de la zona blava— i les descarta perquè cap no té potestat per multar aquesta conducta. «Qui sancionarà la gent, les agents cíviques? No tenen capacitat de sancionar. I qui ho farà, la de la zona blava? Tampoc no té capacitat per sancionar això». La conclusió que en treu és que l'anunci no té qui l'executi: «el que no es pot fer és venir aquí, dir això i quedar-se tan tranquil».

Si tot i així l'anunci es manté, sosté el portaveu, és perquè l'equip de govern fa un càlcul concret: que amb una posada en escena n'hi haurà prou perquè el poble s'ho cregui. I ho explica recorrent a la tradició local. «Olesa és un poble on tenim la Passió, estem acostumats a fer teatre», assenyala, abans d'apuntar que alguns membres del govern municipal pensen que amb «una miqueta d'escenificació», «la resta ens ho creiem».

La manca d'efectius el porta encara a una segona objecció, aquesta sobre les estadístiques de delictes que el consistori sol presentar quan fa balanç de seguretat: «Després poden donar totes les estadístiques que vulguin». El raonament no nega les xifres, les relativitza. Si no hi ha ningú disponible per atendre qui vol posar una denúncia, la denúncia no arriba a presentar-se; i el que no es presenta, no consta enlloc ni apareix a les estadístiques. «El problema és que no tenim on anar a denunciar, perquè no hi ha ningú». Aquesta escassetat crònica d'agents no és nova a Olesa: els processos selectius, les baixes i els conflictes interns de la Policia Local acumulen anys de litigis, un historial que aquest mitjà ha documentat.

Una nova realitat als carrers d'Olesa

Hi ha aquests dies a Olesa una persona que dorm dins d'un cotxe, una altra que passa les nits a la plaça Catalunya i una tercera al lloc de sempre, a prop de la Plaça de La Sardana. El portaveu socialista les enumera per parlar del que ell anomena «una nova realitat»: perfils de gent sense llar que fins ara no eren habituals al municipi i que els equipaments existents, pensats per a famílies, no arriben a cobrir. «Tenim gent que viu al carrer. Hem de trobar alguna resposta». El que reclama és reforç de personal tècnic a serveis socials.

Abans de continuar, però, hi posa un matís que el distancia del retret fàcil: «No dic que sigui cosa del govern municipal; dic que la realitat està canviant». El que demana són dues coses alhora, i insisteix que no són contradictòries: «trobar la manera d'ajudar aquells que ho necessiten, però també donar seguretat a la resta de la gent».

Per il·lustrar aquesta segona part, explica el que va viure una regidora del seu grup. Estava traient diners d'un caixer automàtic quan una persona se li va posar al costat i, en sortir, li va demanar diners. No va passar de l'ensurt, i el portaveu és el primer a deixar-ho clar: «No li va passar res, i tampoc direm que aquell senyor sigui perillós, però és una situació incòmoda». A partir d'aquí ho connecta amb un discurs que el mateix consistori fa seu sovint: «parlem de ciutats amb perspectiva de gènere, i això també en forma part».

Hi ha un tercer episodi que el portaveu relata i que aquest diari no ha pogut verificar de manera independent. Segons el seu relat, una persona que dormia dins d'un cotxe prop de la comissaria hauria estat multada l'endemà mateix d'avisar la policia que vivia allà. Quan va anar a demanar explicacions al respecte, assegura, la resposta que va rebre va ser que no es podia fer res perquè aquell dia només hi havia dos agents de servei.

L'aigua del llac i les rampes que no arriben

El capítol del manteniment el desgrana en tres exemples que, diu, li arriben constantment dels veïns. El primer és el de la neteja viària i els carrers que «es veuen bruts», una queixa que va més enllà dels contenidors. El segon, la màquina de neteja passant per la plaça de les Fonts «a l'hora d'entrar a escola», que segons el seu relat va acabar aixecant una polseguera just quan hi havia més criatures al carrer. Són, de fet, els mateixos punts que els veïns venen denunciant des de fa mesos sobre l'estat de l'espai públic.

El tercer exemple és el llac del parc, i aquí el grup socialista va anar-hi expressament a mirar què passava abans de parlar-ne. El que van trobar és que el problema no és que l'aigua estigui estancada del tot: «L'aigua entra i l'aigua surt», hi ha circulació. El que falla és el ritme, perquè «hi ha alguna cosa que no funciona» i l'aigua es renova massa lentament. D'aquí, sosté, venen les algues que els veïns hi veuen acumulades.

A aquests tres casos hi afegeix les obres de Francesc Macià i un detall que afecta directament qui té problemes de mobilitat: la manca de rampes davant del Mercadona. El govern ha respost que es faran quan s'asfalti el carrer, i el PSC no discuteix el calendari de l'asfaltat, sinó l'espera que comporta. El que demana és una solució intermèdia mentrestant: «fer alguna cosa provisional, perquè la gent gran, o la gent que té dificultats, continua anant a comprar». Sobre el cartell que el consistori ha col·locat per informar que s'està estudiant la rampa, la seva resposta és literal: «Molt bé el cartell, però que facin alguna cosa».

Tots aquests exemples els resumeix amb una expressió que ve del seu ofici, el de psicòleg: «On està fallant el govern municipal és en aquesta cosa que diem els psicòlegs: l'escolta activa». Escolten, admet, «però crec que passen de gran part del que escolten». I hi torna dues vegades més al llarg de la seva intervenció: «Aquest govern municipal no escolta la gent».

«Perquè ens votaran en contra»

Arribats a aquest punt, la pregunta lògica és per què cap d'aquests assumptes no s'ha convertit en una proposta formal al ple. La resposta del portaveu passa per una conversa que diu que té sovint dins del seu partit: quan algú li pregunta per què no registra una determinada moció, ell respon sempre igual. «Perquè ens votaran en contra».

No parla en abstracte. La moció de transparència que va decaure per un vot la van votar a favor, a més del PSC, Ciutadans, Olesa Oberta-ECP, el PP i el regidor no adscrit; en contra, els onze regidors del Bloc, ERC i Junts.

El debat d'aquell ple va deixar dues coses. La primera, que la queixa no és només socialista: el regidor no adscrit Jordi Martínez va dir que moltes de les seves instàncies tampoc no s'han contestat dins de termini, Ciutadans va defensar que la informació en temps i forma «és una exigència que no es pot obviar», i el portaveu d'Olesa Oberta-ECP, Samuel Rodríguez, ho va resumir així: «quan tots els grups de l'oposició exposen situacions similars, deixa de ser una circumstància excepcional per ser un costum». La segona, que l'alcalde va admetre el fons del problema. «Nosaltres això ho sabem, en som conscients i treballem per resoldre-ho», va dir Serradó sobre els retards, que va atribuir a la càrrega de feina dels treballadors municipals, tot i rebutjar de manera taxativa que el consistori oculti informació de manera deliberada.

De la negociació prèvia, els socialistes en van sortir amb la sensació que ja no hi ha res a pactar. Van intentar consensuar una nova versió del text amb el govern, sense èxit, i el portaveu ho resumeix així: «quan et faig una proposta de moció que ens permeti tenir informació, t'hi negues».

Sobre el contingut d'aquelles reunions, el portaveu manté el silenci que s'ha imposat. Assegura que el seu grup podria haver explicat al ple «bastant bé com van anar les negociacions», i que si no ho ha fet és perquè «al PSC som d'una honestedat i d'una lleialtat» que ell reivindica. L'única pista que en dona és aquesta: «De vegades a la gent se li escalfa la boca i diu coses que no hauria de dir».

Sobre les preguntes registrades que no reben resposta, el portaveu deixa obert el següent pas sense concretar-lo, en forma d'interrogant: «Hem fet preguntes i continuem sense respostes. Què hem de fer? Denunciar-ho?». I hi suma un retret que va més enllà del seu grup, perquè afecta la resta de l'oposició: que les mocions d'altres partits s'hagin de retocar tant per arrencar el vot del govern que acaben convertides en una declaració de bones intencions sense cap efecte pràctic. «Desitgem, somiem», resumeix, «però per fer aquest paper, no ho fem».

El silenci del consistori ja té antecedents

Aquesta manera de gestionar la informació no és nova ni afecta només l'oposició. La Generalitat va constatar per unanimitat que l'Ajuntament d'Olesa obstaculitza la llibertat de premsa i el va exposar a una infracció molt greu. I abans, en un cas similar al de l'emissora municipal, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va imputar el consistori per irregularitats en la seva ràdio.

Amb tot, i això matisa el retrat, el portaveu socialista no ho esmena tot. «No puc dir que tot el que facin» estigui malament, admet, i arriba a reconèixer que hi ha àmbits —el manteniment i la neteja, precisament— que «en el mandat anterior estaven millor resolts», tot i afegir que aquell mandat «no era dels meus preferits». Els acords puntuals entre govern i oposició també existeixen: la corporació va votar per unanimitat exigir un segon CAP per a Olesa.

Un curs que arriba escalfat

De cara als mesos que venen, la previsió de Vicente és que el clima polític al consistori empitjori: «Crec que vindrà molt crispat». El motiu, segons ell, no són els partits que hi ha al ple, sinó els que no hi són. La seva tesi és que les formacions sense representació al consistori aprofitaran el torn de participació ciutadana, obert al públic al final de cada sessió, per fer precampanya de cara al 2027. «Ja hem vist que en alguns plens s'ha descontrolat», recorda.

Davant d'això, el seu grup ha ofert a l'alcalde buscar-hi una solució conjunta, fins i tot modificar el reglament si cal. La proposta socialista consisteix a moure aquest torn de lloc: en comptes de deixar-lo per al final de la sessió, celebrar-lo abans, de sis a set de la tarda, amb els portaveus municipals presents. El motiu és pràctic i té a veure amb qui hi acaba anant: que «gent de 80 anys no s'hagi d'esperar a les 11 de la nit» i escoltar tot el debat municipal sencer abans de poder dir la seva. Si no es canvia res, avisa, els plens s'allargaran fins a l'absurd: «seran les 3 de la matinada i estarem allà parlant del sexe dels àngels».

Queden vuit mesos de mandat, i el portaveu socialista sosté que els tres socis de govern donen per fet que repetiran resultats i que tornaran a pactar entre ells per continuar governant. Ell no ho veu tan clar, i hi afegeix un pronòstic: «cosa que dubto, perquè aleshores potser hauran de tornar a mirar cap al PSC». Ni l'alcalde ni els regidors de Medi Ambient i Seguretat han respost, fins al tancament d'aquesta edició, a les afirmacions del portaveu socialista.