L'Ajuntament aprova per unanimitat exigir un segon CAP a Olesa: "Amb la nostra salut no s'hi juga"

La totalitat de la corporació municipal ha votat a favor de la moció impulsada per l'Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat per fer un seegon centre sanitari a Olesa. El ple d'aquest dijous culmina tres anys de protestes als carrers i articula una petició nítida: instar la Conselleria de Salut a redactar el projecte per a un segon Centre d'Atenció Primària i habilitar consultoris perifèrics.

"Les deficiències sanitàries d'aquest CAP, gestionat per una entitat privada com és Mútua de Terrassa, ens va obligar a sortir al carrer", relatava el president de l'entitat veïnal abans de rebre el suport general. Per fer viable aquesta històrica exigència, l'equip de govern ha posat a disposició solars de titularitat municipal, suggerint fins i tot l'ús alternatiu d'uns terrenys de 1.500 metres quadrats que l'Incasòl posseeix al barri de La Central.

El setge a Mútua de Terrassa i l'absència d'Olga Pané

L'oposició va aprofitar el torn de paraula per elevar el to contra l'operadora de l'ambulatori. El regidor d'Olesa Oberta en Comú Podem, Samuel Rodríguez, va protagonitzar un xoc frontal contra la concessionària. "És una porqueria el que fa la Mútua de Terrassa", va espetar, exigint que la concessionària "agafi les maletes i marxi d'Olesa" per donar pas a un nou equipament de tutela absolutament pública.

Lluny de diluir-se, la virulència verbal va apuntar directament cap a l'actual consellera de Salut, Olga Pané. L'alcalde, Marc Serradó, va destapar l'existència d'un informe sobre les necessitats assistencials d'Olesa que el departament manté presumptament ocult. "La gestió de la consellera Pané al capdavant de la salut de Catalunya, en quant a Olesa, és deficient", va clamar el batlle, retratant la decisió de la consellera de visitar poblacions contigües com Esparreguera o Abrera mentre ignora el municipi olesà.

Aquesta desafecció va travessar fins i tot les fronteres partidistes. El portaveu socialista, Fernando Vicente, va assumir la necessitat d'aplacar les mancances de l'executiu de la seva pròpia formació. "No ens cauran els anells per dir que volem que es millori la gestió", va apuntar, exigint una major dotació de professionals de forma immediata per pal·liar l'asfíxia de la plantilla.

La pilota, a la teulada de Sant Jaume

Tot i així, darrere de la contundència institucional, plana l'ombra de la realitat competencial. El portaveu d'Esquerra Republicana, Jordi Parent, va refredar el triomfalisme recordant que la planificació i creació de dispositius sanitaris és competència exclusiva del CatSalut. La declaració aprovada actua com una palanca de pressió, però l'Ajuntament no té mecanismes per substituir la Generalitat, que és l'única administració capaç d'obrir la via pressupostària.

Més enllà del debat sobre si construir un edifici nou o aixecar plantes sobre l'actual instal·lació —una sortida ràpida plantejada pel regidor no adscrit Jordi Martínez i subscrita per Junts—, l'objectiu troncal és desencallar l'atenció urgent. Olesa roman òrfena d'urgències des de les retallades sanitàries, un buit que aboca el veïnat a emprendre viatges nocturns a l'Hospital de Martorell o al CUAP de Sant Andreu de la Barca.

El consistori ha fixat posició. Ara serà el Departament de Salut qui haurà de moure fitxa per liquidar un decalatge que el mateix pla urbanístic olesà xifra ja en un dèficit històric de 8.400 metres quadrats de sòl sanitari.