L'alcalde d'Olesa celebra que l'Ajuntament està molt bé econòmicament: «Tenim tres milions i mig d'euros estalviats a la guardiola»

Marc Serradó va arribar al ple d'aquesta setmana amb dades que, sobre el paper, parlaven bé de la gestió municipal: l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat tanca el 2025 amb 3,2 milions d'euros de superàvit, un deute viu del 47,38% —molt per sota del límit legal del 75%— i un termini mitjà de pagament als proveïdors de 9,55 dies. «La guardiola plena», va dir l'alcalde. «Tenim 3,4 milions d'euros estalviats al banc». La mateixa sessió, però, s'havia convocat per aprovar un Pla Econòmic Financer obligatori —el document que la llei imposa als ajuntaments que superen els límits de despesa fixats per l'Estat. La desviació va ser de 2.142.483,35 euros. Serradó va sortir de la sala convençut que tot anava bé. «Estic molt tranquil, molt tranquil», va declarar.

Obligats per llei

El Pla Econòmic Financer —PEF— no és un document que un ajuntament tria presentar. És un tràmit que la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera imposa de forma automàtica quan la Intervenció General detecta que s'ha superat la regla de la despesa. Tenir superàvit, poc deute i pagar ràpid els proveïdors no n'eximeix. L'incompliment va ser real: més de dos milions per sobre del límit permès.

La causa, segons va explicar el regidor responsable de l'àrea econòmica al ple, va ser l'ús del remanent de tresoreria —els estalvis acumulats d'anys anteriors— per finançar diverses modificacions pressupostàries durant el 2025. Una part d'aquells diners, 1.735.791,45 euros, va servir per incorporar crèdits pendents de l'exercici anterior. Una altra, d'1.306.416 euros, va permetre evitar la tramitació de nou endeutament. El resultat va ser que la despesa computable va superar el percentatge de creixement que l'Estat autoritza. I amb aquella superació, el PEF va passar a ser obligatori.

La pregunta que ningú no va respondre

Dos regidors de l'oposició van demanar, en torn de paraula, que s'expliqués exactament en quins conceptes es va aplicar aquell remanent. El primer va ser Jordi Martínez: «D'aquestes incorporacions, què va fer que incomplíssim i on vam aplicar aquests diners?». No s'oposava al PEF en si, però considerava que els olesans tenien dret a saber per quines partides concretes el consistori havia decidit superar el límit legal. «Potser sí que val la pena trencar la regla de la despesa», va dir, «però per a això cal saber per a què».

Fernando Vicente va afegir una preocupació diferent: volia saber quines limitacions pràctiques comporta tenir un PEF en vigor durant dos anys. Si hi haurà inversions que no es podran fer. Si es limitaran contractacions o s'ajustarà la plantilla. Serradó va respondre citant la biblioteca, el carrer Francesc Macià i l'Escorxador com a exemples de la inversió feta durant el mandat. La relació detallada dels expedients que van activar la desviació no va aparèixer en cap moment de la sessió.

«Som captius d'una normativa sense sentit»

L'alcalde va dedicar bona part de la seva intervenció a criticar la norma que l'obligava a estar allà. La regla de la despesa, va argumentar, limita el creixement anual de la despesa municipal a un percentatge del que es va gastar l'any anterior, cosa que xoca amb els cicles naturals d'inversió local. «Quan has de fer una inversió grossa, la despesa s'incrementa i de seguida fa saltar el percentatge», va explicar. «Això els passa a tots els ajuntaments. El tercer any de mandat peta tot».

Va atribuir la norma al Partit Popular del govern Rajoy, aprovada el 2012, i va retreure al Partit Socialista que des del govern central «encara no l'hagi modificada». El principi que defensava era senzill: si els olesans han estalviat, haurien de poder gastar-ho quan vulguin. «Som captius d'una normativa sense sentit un any més», va concloure.

No és la primera vegada que Olesa passa per aquí. El propi Serradó va recordar al ple que hi va haver un PEF idèntic al mandat anterior, quan l'Ajuntament també estava «completament sanejat». La norma, va insistir, és injusta. El que no va explicar és per quina raó, sabent que la despesa s'acostava al límit, les modificacions pressupostàries es van aprovar igualment sense avisar el ple d'on anaven exactament els diners.

Dos anys sota el pla, i ara?

Les mesures que preveu el PEF no impliquen retallades ni pujada d'impostos. El document es fonamenta en el compromís de gestionar el remanent de forma més conservadora durant 2026 i 2027, de manera que la despesa no torni a superar els límits establerts. Segons les projeccions del consistori, les liquidacions dels dos propers exercicis compliran tots els paràmetres exigits.

Serradó va acabar la seva intervenció com l'havia començada. La guardiola és plena, l'Ajuntament és solvent, els indicadors ho avalen. El PEF, va insistir, és tan sols el tràmit formal d'una normativa injusta que els obliga a passar per tràngols innecessaris. «Únicament som captius d'una normativa sense sentit», va repetir. I va afegir, per si algú ho havia dubtat: «Estic molt tranquil».

Mentrestant, la parada de Monbus a la plaça de l'Oli porta setmanes suprimida sense que l'Ajuntament hagi construït la infraestructura d'accessibilitat que l'empresa reclama per tornar-hi. El Poble Sec acumula denúncies públiques per l'estat dels seus espais. I centenars de veïns van rebre aquesta mateixa setmana la notícia que el consistori havia imposat les primeres multes de fins a 300 euros a ciutadans que van deixar la brossa fora d'uns contenidors que, segons denuncien, el propi sistema municipal fa inaccessibles entre dissabte i dilluns.