ERC copia una moció d'un sindicat i el PSC li para els peus: "Cal evitar fer el ridícul"
El socialista Fernando Vicente desmunta la iniciativa d'Esquerra amb les seves pròpies contradiccions: el partit havia governat negant-se a reconèixer exactament allò que ara exigeix
La moció va arribar al ple municipal amb el segell d’Esquerra Republicana de Catalunya. Però el text era d’un altre. Ho va reconèixer la mateixa regidora d’ERC, Anna Valero, gairebé al final de la seva intervenció: la iniciativa l’havia redactat USTEC i el grup municipal la va rebre, la va modificar en alguns punts i la va portar a la sala. El que no esperaven és que el PSC ho convertís en un argument del debat polític.
«Una de les coses que no hem de fer en política és fer el ridícul», va dir Fernando Vicente, regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya, abans d’explicar el problema: ERC havia reproduït la moció sindical sense corregir-la del tot. En l’últim punt, el text seguia sense incloure la notificació a tots els sindicats educatius, un detall que el mateix Vicente va comparar amb un altre precedent recent. «Sant Andreu va fer el mateix —va agafar la moció d’USTEC i la va presentar—, però almenys se la va llegir bé i va afegir en l’últim punt la notificació a tots els sindicats».
El nom que signava era un altre
La contradicció que Vicente va assenyalar no era menor. La moció començava instaurant el govern de la Generalitat a assolir millores «amb els sindicats», en plural. Però en el desenvolupament, l’únic sindicat que apareixia amb protagonisme era USTEC. «Comenceu dient "amb els sindicats" i després només us recordeu d’USTEC», va resumir el regidor socialista. «Vosaltres heu fossilitzat una moció d’USTEC posant-hi el vostre nom».
Aquí és on la situació es torna més incòmoda per a ERC. Perquè USTEC no està d’acord amb el pacte que la Generalitat acaba de tancar amb UGT i Comissions Obreres. Un acord que suposa aproximadament 2.000 milions d’euros en quatre anys per millorar les condicions del personal docent. En presentar una moció elaborada per aquell sindicat, ERC assumia implícitament la seva posició crítica amb aquell pacte. Vicente ho va deixar anar sense necessitat de remarcar-ho massa.
El que Esquerra no va discutir quan governava
Vicente no es va limitar a la qüestió procedimental. Va anar al fons. I el fons tenia memòria. Un dels punts de la moció reclama reconèixer el deute derivat del canvi dels estadis docents de sis a nou anys —els anomenats sexennis—, un deute que es va generar el 2012 sota el govern de Convergència i Unió, amb la consellera Irene Rigau, en plena època de retallades.
El que el regidor socialista va recordar és que quan Esquerra Republicana ocupava el Departament d’Educació, en les negociacions amb els sindicats «es va negar reiteradament a reconèixer aquest deute». I avui, des de l’oposició municipal, ERC presenta una moció que exigeix exactament el contrari del que va practicar. «Molt bé, no passa res», va dir Vicente, amb una ironia que no necessitava traducció. «Tots podem acceptar que els nostres partits s’equivoquen i nosaltres canviem».
La confusió de competències
Hi ha un altre flanc que el regidor socialista va obrir i que Valero va haver d’admetre, almenys en part. La moció barrejava reclamacions salarials adreçades a la Generalitat amb d’altres que depenen del govern espanyol. Els salaris base dels docents no els fixa Barcelona ni Catalunya: els fixa l’Estat, i s’han anat actualitzant en el marc del diàleg social amb el conjunt dels funcionaris públics. El que sí que depèn de la Generalitat és el complement específic, que amb l’acord signat amb UGT i Comissions ha pujat un 30%.
Valero, en la seva rèplica, va reconèixer la distinció però la va capgirar: «Ha semblat, amb el que deia el regidor Peniello, que aquest complement del 25% en mestres o del 30% en secundària es referia al salari sencer. Entenc que si hagués estat així, tothom hi hauria estat d’acord». I va afegir que la negociació estatal havia estat més favorable que l’autonòmica. Un argument que, a la pràctica, cedia bona part del terreny al PSC.
La rèplica de Valero i el que va quedar sense respondre
La regidora d’ERC va defensar el balanç educatiu del seu partit durant els anys de govern: més pressupost, més docents, reducció de ràtios a I3, gratuïtat de l’educació de zero a dos anys, 182.000 ajuts de menjador, reducció de la segregació escolar en un 20%. Una llista llarga. I va aclarir que ella sí que havia mencionat l’origen sindical de la moció, «en l’última frase», tot i que va reconèixer que les modificacions introduïdes la separaven del text original d’USTEC.
El que no va resoldre amb tanta claredat va ser la pregunta de fons que Vicente havia deixat a l’aire: si la moció partia d’un sindicat que rebutja l’acord signat per la Generalitat, estava ERC demanant que es trenqués aquest pacte? O simplement reclamava millores addicionals? El text no ho precisava. I aquesta ambigüitat va ser, precisament, el que el PSC va aprofitar per desmuntar la iniciativa davant del ple.
La moció, amb les modificacions que finalment es van acordar, va quedar aprovada. Però el debat ja havia deixat una cosa més clara que no pas el seu resultat: que presentar una moció sindical sense, segons Vicente, llegir-la del tot té un cost polític. El que també va deixar clar és que el PSC, en aquesta ocasió, va arribar al ple molt ben preparat.
