Serradó apuja gairebé un milió d’euros la despesa en sous de l’Ajuntament amb la mateixa plantilla

Mentre els olesans paguen un rebut de l’IBI gairebé un 30% més car que a l’inici del mandat, la factura de la nòmina municipal continua creixent any rere any sense que l’Ajuntament tingui ni un sol lloc de treball més. El pressupost de 2027 reserva 12.398.680 euros per a despeses de personal amb exactament les mateixes 255 places que aquest any, i el mateix alcalde, Marc Serradó, ho va reconèixer en el ple extraordinari de dijous: la partida «ha pujat pràcticament un milió d’euros, 990.000 euros», un 8,7% més que el 2026.

I és que la pujada de l’any que ve no és un fet aïllat, sinó l’últim graó d’una escala que no s’ha aturat en tot el mandat. El 2024, el primer pressupost elaborat pel govern de Bloc, ERC i Junts, el capítol de personal era de 10.575.210 euros. Dit d’una altra manera, l’Ajuntament destinarà el 2027 a la seva plantilla 1,82 milions d’euros més que al principi del mandat, un 17,2% més. A més a més, si la comparació es fa amb el 2023, l’últim pressupost de l’anterior govern, que hi destinava 9.665.249 euros, l’augment arriba al 28%.

D’altra banda, la nòmina és la gran protagonista d’un pressupost municipal que, en conjunt, creix 1.233.507 euros i arriba als 32,7 milions, el mateix que retalla Salut Pública i apuja la partida de publicitat i propaganda. De fet, el regidor d’Hisenda, Joan Martínez, va situar el capítol de personal com la primera raó de tot l’augment.

D’on surt el milió d’euros

L’alcalde, que també porta Recursos Humans, va dividir la pujada en dos paquets. El primer, i el més gran, són 780.823 euros d’increments salarials dels funcionaris i treballadors municipals, un 6,86% més si es parla només dels sous. El segon són uns 209.000 euros de despesa finalista, és a dir, llocs de treball vinculats a projectes que es financen amb subvencions.

Dins del primer paquet, Serradó va detallar que 282.853,33 euros corresponen a la consolidació dels increments dels exercicis 2025 i 2026, mentre que 445.542,65 euros són la previsió per a la pujada del 4,5% dels empleats públics que, segons va explicar, han pactat el Govern espanyol i els principals sindicats. La resta, uns 54.000 euros, són antiguitats, triennis i ajustos.

Ara bé, la part més gran d’aquest milió encara no està garantida. El mateix alcalde va admetre que la pujada del 4,5% «es pot fer efectiva, no ho sabem, perquè estem en període ja electoral i d’incertesa», tot i que va assegurar que l’Ajuntament està preparat perquè sigui així. Tot i així, va voler destacar l’esforç del govern: «Hi ha més de 700.000 euros d’increments salarials, per tant, déu-n’hi-do aquest pressupost en aquest àmbit».

A més a més, Serradó va recordar que el govern ha dedicat durant quatre anys una partida creixent a la valoració de llocs de treball, un procés que, segons ell, ha volgut equiparar els sous de la plantilla a les mitjanes de l’àrea de la Diputació de Barcelona. Aquest procés es va culminar el 2026 i, en paraules de l’alcalde, «va generar consens del conjunt del cos de treballadors». En la mateixa línia, el regidor del Bloc Ivan Carreira va presentar els comptes com un pressupost que reforça els serveis públics «amb més recursos per a la plantilla municipal».

La mateixa plantilla, més cara

El que no canvia, però, és la mida de l’Ajuntament. «La mantenim en 255 places estructurals, no hi ha cap creixement net», va resumir l’alcalde, que ho va atribuir al fet que «hi ha molt pocs canvis de plantilla». Concretament, s’amortitza una plaça vacant de tresoreria i se’n crea una d’arquitecte, amb una dotació que Serradó va qualificar de «molt baixa» perquè no està previst cobrir-la durant tot el 2027. A més, 25 places de personal laboral passaran a ser de funcionari.

Tot i així, tenir 255 places no vol dir tenir 255 treballadors. El regidor del PSC Cristian Mesa va calcular al ple que hi ha «entre 22 i 25 places no cobertes definitivament», i l’alcalde va reconèixer que hi ha places sense cobrir i que l’Ajuntament fa processos selectius de manera contínua. «Tenim la cadira però no tenim la persona que ocupa la cadira», va admetre en parlar de la Policia Local.

Mentrestant, el regidor d’Olesa Oberta en Comú Podem, Samuel Rodríguez, va celebrar la funcionarització de les 25 places, però va advertir que «la plantilla no està suficientment dimensionada» i que hi ha àrees amb «una càrrega de feina molt feixuga». És per això que, segons Rodríguez, «fa falta més gent».

El debat sobre la cúpula municipal

D’altra banda, el PSC va posar el focus en qui s’emporta la pujada. El regidor socialista Daniel Ribas va denunciar que «s’augmenta més la cúpula, s’estan creant i reforçant molts llocs de cap de servei i de direcció, mentre que no hi ha grans canvis als treballadors de base». A més a més, va alertar de l’augment de càrrecs de lliure designació i va preguntar si això podia «arribar a polititzar l’Ajuntament».

Serradó, per la seva banda, ho va negar. «No s’estan generant noves cúpules. Al contrari, s’està simplificant», va respondre l’alcalde, que va explicar que l’Ajuntament ha passat de cinc àrees a tres, amb tres caps d’àrea i sis caps de servei. «Lliure designació en cap cas vol dir col·locació a dit», va afegir, i va assegurar que aquestes places tenen els seus processos selectius.

Ara bé, tot i les crítiques, el PSC va votar a favor de la relació de llocs de treball, que va tirar endavant amb setze vots a favor, els de Junts, ERC, el Bloc i els socialistes. El regidor no adscrit, Ciutadans, Olesa Oberta en Comú Podem i el PP s’hi van abstenir. El suport del PSC arriba, a més, poques setmanes després que el grup trenqués públicament amb l’alcalde.

Una oposició sense temps per comprovar-ho

Part de l’oposició es va queixar de no haver pogut revisar a fons els números. El regidor de Ciutadans, Josep Maria Paniello, va lamentar que «no s’ha pogut contrastar convenientment» la pujada del capítol de personal, i Rodríguez hi va afegir que l’informe de la Intervenció municipal sobre el pressupost, que és de conformitat, fa constar que no hi ha hagut deu dies hàbils per examinar l’expedient. En conseqüència, segons el regidor, «no s’ha pogut constatar el càlcul del capítol 1».

I és que no és la primera vegada que l’annex de personal genera objeccions tècniques. El novembre del 2024, la Intervenció va informar amb disconformitat el pressupost del 2025 perquè no constava a l’annex de personal que l’import global del complement específic no superés el 75% de la quantia global, el límit que fixa la normativa de retribucions dels funcionaris locals. L’informe no deia que se superés, sinó que l’expedient no ho acreditava. A més a més, recordava que el pressupost no s’havia portat al ple abans del 15 d’octubre, tal com marca la llei.

Un any després, l’informe sobre el pressupost del 2026 ja era de conformitat, però tornava a fer constar que no s’havia complert aquest termini. Enguany, el pressupost de 2027 s’ha aprovat inicialment el 5 de novembre.

Un milió pendent de l’Estat

Amb el pressupost aprovat inicialment, queda per veure si l’Estat formalitzarà la pujada del 4,5% que justifica la partida més gran de l’augment i quantes de les places vacants es cobriran realment. Mentrestant, la plantilla serà la mateixa, però el compte que paguen els olesans per mantenir-la serà gairebé un milió d’euros més alt.