El govern de Serradó apuja l'IBI i deixa el rebut dels olesans gairebé un 30% més car que a l'inici del mandat

Una família olesana amb un rebut d'IBI de 530 euros en pagarà 18,55 més l'any que ve. Una altra, amb un rebut de 980, en pagarà 34,30 més. Són les xifres que el regidor d'Economia i Hisenda, Joan Martínez, va posar sobre el faristol dijous per explicar què significa la pujada del 3,5% del tipus de gravamen que el ple va aprovar aquella mateixa nit, i que situa l'IBI urbà del 0,974% actual a l'1,008%.

La xifra que no va sortir de la bancada del govern és l'altra: la suma. Segons els càlculs que va exposar l'oposició sense que ningú els desmentís, aquest 3,5% tanca un mandat amb un increment acumulat del 29,12%. El regidor no adscrit Jordi Martínez, que va ser regidor d'Hisenda el primer any d'aquest mateix govern, ho va traduir a la mateixa família del primer exemple: aquell rebut de 530 euros n'eren poc més de 430 fa tres anys, i amb una pujada ajustada a l'IPC ara estaria al voltant dels 480.

Les ordenances fiscals per al 2027 van quedar aprovades amb 10 vots a favor i 10 en contra: Junts per Olesa, ERC i el Bloc a favor; el regidor no adscrit, Ciutadans, Olesa Oberta-En Comú Podem, el PP i el PSC en contra.

Els tres motius que dona el govern

El regidor d'Hisenda va encadenar tres justificacions. La primera, els costos: l'IPC català se situa al 4% i la proposta municipal queda mig punt per sota. La segona, i la que més pesa en euros, l'acord salarial signat pel Govern espanyol amb els sindicats majoritaris, que obliga els ajuntaments a assumir un increment del 4,5% el 2027, l'exercici més alt de tota la vigència de l'acord. A Olesa, va xifrar, això representa més de mig milió d'euros. La tercera, la licitació de nous contractes amb els increments salarials incorporats, com el de neteja d'equipaments o el d'ALSAT, que segons va explicar al ple de juliol encareix el servei en més de 280.000 euros.

L'alcalde, Marc Serradó, del Bloc Olesà-CUP, va tancar l'exposició admetent el que la xifra ja diu: «és veritat que aquest govern ha fet pujades de l'IBI per sobre del que hagués volgut fer. I això és una responsabilitat que no tenim, hem d'assumir-la i l'assumim». Va defensar que volien congelar-lo i que no van trobar cap via alternativa «que no sigui retallar serveis que considerem imprescindibles», i va emplaçar l'oposició a concretar de quina partida retallaria: «totes aquestes crítiques a les pujades de l'IBI, jo els demano que vagin acompanyades d'una proposta en la despesa».

El comparatiu que el govern porta cada any, i el que hi falta

L'argument que el govern repeteix any rere any és que Olesa segueix tenint un dels IBI mitjans més baixos de l'entorn. Joan Martínez va posar-hi números: si els divuit municipis del voltant que va enumerar congelessin l'impost i Olesa no ho fes, el poble quedaria a la posició 13 de 18. És a dir, a la part baixa de la taula.

L'oposició no va discutir la dada. Va discutir el que no l'acompanya. El regidor no adscrit ho va formular així: «quan donem dades, les donem totes». I va aportar la que falta, la renda: la renda per càpita de Catalunya se situa al voltant dels 21.000 euros, la del Baix Llobregat als 24.000 i la d'Olesa no arriba als 20.000. Si es paga menys IBI, va argumentar, és perquè també s'ingressa menys. El portaveu del PSC, Carlos Fernández, va coincidir-hi des de l'altra banda del debat: «seguim sent un municipi amb l'IBI baix, clar que ho som, perquè no teniu les mateixes condicions econòmiques que la resta de municipis». I hi va afegir una conclusió incòmoda: el problema seria precisament que amb aquesta renda l'IBI fos més alt que la mitjana.

Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta-En Comú Podem, va anar més enllà i va dir que havia buscat precedents del 29% acumulat: va citar Blanes, que va arribar al 51%, però que va acabar intervinguda per l'Estat. També va advertir del sostre legal: l'Ajuntament grava l'1% del valor cadastral i el màxim per a municipis com Olesa és l'1,1%. «El pròxim govern que arribi no podrà pujar l'IBI, per molt que vulgui, més d'un 10% perquè els heu petat ja en aquests quatre anys», va dir. I va recordar que la revisió cadastral d'Olesa és del 1996.

El punt 104

L'argument més incòmode de la nit no va venir d'un partit de l'oposició clàssica, sinó de dins de casa. Jordi Martínez va recordar que el programa electoral amb què es va presentar el projecte que avui governa incloïa un compromís explícit: no pujar els impostos per sobre de l'IPC. «Això ho portava en el programa i de fet jo em vaig encarregar com a cap de llista de defensar aquesta idea», va dir. Amb un IPC acumulat de quatre anys que no arribarà al 15%, l'increment de l'IBI vora el 30% deixa una diferència de quinze punts.

El seu retret no és que es trenqui el càlcul, sinó el compromís: «un programa electoral per mi és un pacte amb la ciutadania». I va admetre que ell mateix va defensar la primera pujada, la del 7,5%, quan era regidor d'Hisenda, amb una lògica que ara reclama: pujar fort al principi del mandat per poder congelar els dos últims anys.

«Pressupostar millor» i altres vies d'ingrés

L'oposició va respondre a l'emplaçament de l'alcalde amb propostes concretes, i totes apuntaven a la mateixa direcció: els ingressos que no s'estan cobrant i la despesa mal calculada.

Jordi Martínez va posar un exemple documentat: la partida de subministraments d'aigua i energia del pressupost del 2025, l'any de la pujada més alta, es va pressupostar en 1.300.000 euros i per al 2026 i el 2027 ha quedat reduïda a 800.000. Mig milió d'euros de diferència en una partida que, segons va dir, no va arribar a executar-se ni al 50%. La seva conclusió: sense aquell error, l'IBI d'aquell any hauria pogut pujar tres o quatre punts en comptes de deu. Va afegir-hi una altra dada: el nombre d'habitatges ha crescut dels 10.000 als 10.500, cosa que suposa uns 250.000 euros més de recaptació «caiguts del cel».

Rodríguez va detallar el seu bloc alternatiu d'ingressos: apujar l'impost d'activitats econòmiques a nivells equiparables als de Sant Andreu (uns 90.000 euros), aplicar l'informe econòmic dels guals industrials que es va encarregar i mai es va executar (uns 64.000), fer complir la taxa d'utilització privativa de l'espai públic a les companyies de telefonia mòbil (uns 100.000), aplicar de debò el recàrrec de l'IBI als pisos buits de grans tenidors (uns 24.000) i implantar la taxa de darrera milla (entre 80.000 i 90.000). Al punt de la neteja d'edificis, va quantificar en més de 450.000 euros anuals l'estalvi potencial de municipalitzar el servei, entre l'IVA del 21%, els costos indirectes i el benefici industrial.

Ciutadans i el PP van anar per l'altra via, la de la despesa. Josep M. Paniello va xifrar la pujada acumulada en un 31% i va proposar revisar l'Escola de Música —500.000 euros anuals—, la ràdio municipal, els serveis jurídics i els treballs externalitzats. Jessica Fernández va sumar-s'hi i hi va afegir memòria històrica, turisme i la supressió de regidories. L'alcalde va respondre al bloc sencer reclamant concreció partida per partida i va qualificar d'«alerta vermella» que es proposés retallar en feminisme i igualtat.

El lloguer, l'efecte que ningú va negar

Hi va haver una conseqüència de la pujada que no va rebre rèplica del govern. Jordi Martínez va recordar que l'IBI el paga el propietari, però que en el mercat de lloguer acaba repercutint: «quan a un propietari se li puja l'IBI, aquest IBI normalment acaba repercutint-se amb el lloguer». La llei permet aquesta repercussió, i el regidor va apuntar que un Ajuntament que congelés l'impost tindria un argument per demanar contenció als propietaris. Amb la pujada aprovada, no el té.

Escombraries congelades, amb lletra petita

El paquet d'ordenances va portar també la taxa de residus, i aquí el govern sí que exhibia una bona notícia: la part fixa es congela en 211 euros. El regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, ho va atribuir a la millora de la recollida selectiva, que ha passat del 37,44% del 2024 al 57,7% del maig i a superar el 60% des de juny, amb la reducció d'aportacions a l'abocador que això comporta.

La lletra petita és el tram variable de 122,59 euros per als habitatges que no hagin recollit la targeta o que no l'hagin utilitzat mai. Carreira insisteix que no és una sanció, sinó el cost dels serveis addicionals de recollida d'abandonaments. Paniello va parlar de «multes encubiertas»; Carlos Fernández, de «sanció encoberta»; i Rodríguez va qüestionar-ne l'encaix jurídic, perquè entén que un tram que només pot prendre dos valors fixos no és variable, i va recordar taxes tombades a Lleó o València i les 2.400 denúncies rebudes a Sant Cugat.

A la pràctica, un habitatge sense targeta pagarà 233,59 euros. Un altre amb bonificacions de renda i ambientals pot quedar-se, segons l'exemple del propi regidor, en 66,7 euros.

Què passa ara

Les ordenances queden aprovades provisionalment. S'exposen al públic trenta dies hàbils des de la publicació de l'anunci al butlletí oficial de la província, termini durant el qual qualsevol persona amb interès directe pot presentar-hi reclamacions. Si no se'n presenta cap, l'acord queda aprovat definitivament i els nous tipus meriten l'1 de gener del 2027.

Les bonificacions de renda de la taxa de residus es poden sol·licitar fins al 31 de març del 2027. I el debat que dijous va quedar ajornat, el de la despesa, arriba al ple de pressupostos previst per a la tardor, l'últim d'aquest mandat abans de les municipals del 23 de maig del 2027.