L’alcalde d’Olesa signa els comptes de la fundació investigada per corrupció: l’Ajuntament li va adjudicar 700.000 euros mesos després del registre dels Mossos

Més de 400.000 euros de pèrdues, subvencions retirades perquè els requisits «no es complien», un deute bancari que s’ha més que duplicat en un any i una revisió legal de la seva pròpia contractació. Aquest és el retrat de la Fundació per a la Inclusió Laboral (FIL) que es desprèn dels comptes que l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, va signar digitalment la setmana passada. Cinc dies després, l’exalcalde d’Esparreguera Eduard Rivas va dimitir com a cap de gabinet de Salvador Illa, arran de la investigació per presumpta malversació que té aquesta mateixa fundació al centre. Però el que els comptes callen és tan revelador com el que diuen.

En les cinquanta pàgines del document no hi ha ni una sola paraula sobre la investigació judicial. Els comptes es van signar nou mesos després que els Mossos registressin l’Ajuntament d’Esparreguera i vint mesos després de les primeres detencions, i tot i així les úniques contingències legals que s’hi esmenten són litigis laborals. En canvi, el patronat, del qual Serradó forma part, sí que hi admet que ha encarregat «una revisió legal independent de determinats aspectes de la gestió, governança, contractació i processos interns de la Fundació». Un cop acabada, valorarà «l’adopció de les mesures organitzatives, correctores, contractuals o legals que resultin oportunes».

El mateix dilluns que Rivas plegava, l’auditor de la fundació, Auren, signava el seu informe sobre aquests comptes, i hi va deixar una advertència que poques vegades apareix en una auditoria. Segons el seu informe, les xifres de la FIL «evidencien l’existència d’una incertesa material que pot generar dubtes significatius sobre la capacitat de la Fundació per continuar com a empresa en funcionament». Dit d’una altra manera, no és clar que la fundació pugui sobreviure.

Olesa és el municipi que més s’hi juga. Teleolesa ha tingut accés a aquests comptes, a l’informe d’auditoria, al contracte programa del 2017 i als registres públics de la Generalitat. Els documents demostren que Olesa té el 34,91% dels vots del patronat, més que cap dels altres quatre ajuntaments, i que des del 2021 l’Ajuntament ha adjudicat a la FIL més de 2,8 milions d’euros en contractes. Cap d’aquests documents no situa l’Ajuntament d’Olesa dins la causa judicial, i no consta que els Mossos li hagin demanat cap paper. Però tot plegat converteix la crisi de la FIL en un problema que afecta directament el municipi.

Una fundació que es revisa a si mateixa

La revisió legal no és l’únic senyal que alguna cosa s’ha mogut a dins. Segons els comptes, durant el 2025 la fundació va estar «immersa en un procés de reorganització de la seva estructura de direcció executiva». Mentrestant, el patronat va haver d’adoptar acords «per garantir la continuïtat de la gestió ordinària», i després del tancament de l’exercici va impulsar «la incorporació d’una nova direcció general». El document també reconeix que els canvis en la governança i la direcció dels últims anys «han requerit reforçar els mecanismes de gestió, planificació i control».

LLEGEIX TAMBÉ

Els Mossos registren l'Ajuntament d'Esparreguera buscant contractes d'una fundació investigada per corrupció en la que és patró l'alcalde d'Olesa Antonio Retamero

D’altra banda, el 16 d’octubre de 2026 el patronat va aprovar un pla de viabilitat i continuïtat per al 2026 i el 2027. Entre altres mesures, preveu retallar costos d’estructura, controlar més la tresoreria i, sobretot, revisar «la rendibilitat dels contractes». Els contractes són precisament els que la fundació té amb ajuntaments com el d’Olesa.

Els comptes no especifiquen qui fa la revisió legal, quan es va encarregar ni si inclou els contractes amb els ajuntaments del patronat. Tampoc no expliquen per què l’han encarregada ara.

Uns números en vermell

Les xifres expliquen l’advertència de l’auditor. La FIL va perdre 426.042 euros el 2025, després d’haver-ne perdut 395.301 el 2024. Segons els comptes, aquestes pèrdues han provocat «tensions de tresoreria», que la fundació atribueix sobretot al desajust entre els pagaments que ha de fer i els cobraments pendents, «especialment els procedents d’administracions públiques». A tancament de l’exercici, les administracions li devien més de dos milions d’euros en subvencions.

A més a més, el deute amb els bancs s’ha disparat. Els deutes amb entitats de crèdit a llarg termini han passat d’1,37 milions a 3,15 milions en un sol any, i durant el 2025 la fundació va rebre més de 1,9 milions en nous préstecs. El pla de viabilitat inclou la «gestió anticipada del finançament i del venciment» d’un crèdit de l’Institut Català de Finances.

L’auditor tampoc no ho ha pogut comprovar tot. No va poder verificar unes existències valorades en 810.000 euros, i per això emet una opinió amb excepcions.

Subvencions retirades: «no es complien»

Hi ha un altre forat que els comptes del 2024 no mostraven. El juny de 2025, el patronat va aprovar aquell exercici amb una pèrdua de 50.645 euros. Ara, però, la fundació ha hagut de corregir-lo, perquè hi havia comptat com a ingrés 344.656 euros en subvencions que després li van retirar. La pèrdua real d’aquell any, doncs, va ser de 395.301 euros, gairebé vuit vegades més del que s’havia aprovat.

El motiu de la retirada consta als mateixos comptes. Les entitats que havien concedit les ajudes, principalment per al salari mínim i per als equips de suport dels treballadors amb discapacitat, les van revocar per «una incorrecta estimació del contingut de les bases reguladores». A les bases hi constaven uns requisits i condicions «que en aquests casos no es complien».

D’altra banda, el document recull un saldo pendent de 69.867 euros amb una societat vinculada a «un familiar proper d’una persona que havia format part del personal clau de direcció de la Fundació». A més a més, informa que el 2024 la FIL va pagar 90.915 euros per serveis a «una empresa vinculada a un membre de la direcció». Els comptes no hi donen noms.

Tres signatures i un nou poder per als alcaldes

La pàgina de signatures diu que els comptes es van formular a Esparreguera el 27 d’octubre. En el document al qual ha tingut accés aquest mitjà només hi consten tres signatures digitals: la de Marc Serradó i la de l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el 28 d’octubre, i la de la presidenta, l’alcaldessa de Collbató, Gemma Rodríguez, el 30. Les de l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, i de l’alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires, Roser Brosed, no hi apareixen.

A més a més, els comptes detallen el nou poder que tenen els alcaldes. El 15 de maig de 2026, el patronat va delegar «determinades funcions de Presidència» en els patrons que representen els municipis, en matèria de «representació legal, organització, coordinació i execució dels serveis i activitats de la Fundació». Segons el document, ho va fer d’acord amb el criteri del Protectorat de Fundacions de la Generalitat. Dit d’una altra manera, els alcaldes que contracten la FIL des dels seus ajuntaments també en dirigeixen els serveis.

Aquella delegació es va aprovar cinc setmanes abans que l’Ajuntament d’Olesa tornés a adjudicar a la fundació un dels seus serveis més grans.

Set-cents mil euros en plena tempesta

El 23 de juny de 2026, l’Ajuntament va adjudicar a la FIL la deixalleria municipal per 701.194,82 euros fins al juliol del 2028, una xifra que arriba a 1,46 milions si s’hi sumen les pròrrogues. La fundació ja gestionava aquest servei des del 2021, i el febrer passat el ple n’havia ampliat el contracte en 40.000 euros. El regidor de Ciutadans, Paniello, que hi va votar en contra, va advertir: «Sempre estem al límit i això demostra una manca de previsió». Al nou concurs s’hi van presentar dues empreses.

El calendari, però, explica per què l’adjudicació crida l’atenció. Quan l’Ajuntament va prendre aquesta decisió, ja feia setze mesos que els Mossos havien detingut tres persones per presumptament desviar fons de la fundació, i cinc que havien entrat a l’Ajuntament d’Esparreguera. Teleolesa no ha pogut saber quin òrgan municipal va adjudicar la deixalleria ni si l’alcalde, que és patró de la fundació, es va apartar de la decisió.

Olesa, el soci que més s’hi juga

Olesa no és un patró qualsevol. Durant anys, els cinc ajuntaments van tapar el dèficit de la fundació amb diners públics, i Olesa va ser el que més hi va posar: 325.769 euros entre el 2011 i el 2016, segons el contracte programa. El 2017, aquell mateix document va comprometre l’Ajuntament a pagar 261.788 euros més fins al 2020, i el van firmar l’aleshores alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, i, com a president del patronat, «el Sr. Eduard Rivas Mateo».

Avui els diners hi arriben per una altra via. Des del 2021, a més de la deixalleria, l’Ajuntament ha adjudicat a la FIL la poda de l’arbrat, el manteniment del parc municipal, el desbrossament i la recollida de voluminosos, a més d’una sèrie de contractes menors, com Teleolesa ja va revelar en el cas dels contractes menors del 2022. En dos d’aquests concursos, el del parc del 2025 i el dels voluminosos, la FIL va ser l’única empresa que s’hi va presentar, i alguns d’aquests contractes no s’acaben fins al 2033. Darrere de tot això hi ha persones: a finals del 2025, la fundació donava feina a 344 treballadors amb discapacitat, 26 dels quals són veïns d’Olesa.

Amb Rivas fora del Govern, l’alcalde d’Olesa continua assegut en un patronat amb més vots que ningú, signa els comptes d’una fundació que el mateix patronat ha decidit sotmetre a una revisió legal, i el seu Ajuntament continua pagant-ne els serveis. Queden tres preguntes per respondre. La primera és si aquella revisió de la contractació inclou els contractes d’Olesa. La segona és per què els comptes que va signar no diuen res de la investigació judicial. I la tercera, què passarà amb els serveis del municipi si l’auditor té raó i la FIL no pot continuar.