L’Ajuntament d’Olesa torna a filtrar dades dels olesans l’endemà que Teleolesa ho destapés i ja suma més de 700 afectats en el mandat Serradó-Parent

Encara no han rebut la carta que els ha de comunicar que el 29 de novembre hauran de seure en una mesa electoral, però el seu nom ja ha corregut per internet. Aquest dimarts, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va emetre en directe pel seu canal de YouTube el resultat del sorteig de les meses de les eleccions generals: mesa per mesa, amb el nom i els dos cognoms del president, dels dos vocals i dels sis suplents. Només a la primera pantalla ja s’hi podien llegir els noms complets de 45 veïns, i en total el sorteig n’ha designat 243.

I és que l’emissió va arribar vint-i-quatre hores després que Teleolesa tragués a la llum que l’Ajuntament va llegir en directe a YouTube els noms dels designats per a les meses del 2023 i que en manté penjat al web el DNI sencer, en un altre document. L’endemà de la publicació, en el primer sorteig després de la notícia, la difusió de dades es va tornar a repetir.

A més a més, amb aquesta ja són quatre les convocatòries d’aquest mandat en què el consistori ha difós dades dels olesans designats per sorteig. En tres d’elles, la documentació penjada al web municipal recull el DNI sencer i amb la lletra de cada persona: 729 números en total, que encara avui pot consultar qualsevol. La de dimarts és la primera amb Marc Serradó com a alcalde, càrrec que ocupa des del juny del 2025; en les tres anteriors, amb Jordi Parent a l’alcaldia, Serradó n’era el primer tinent d’alcalde.

De 81 noms llegits a 243 en pantalla

La difusió de dimarts va més enllà de la del 2023. Aleshores, al Ple del sorteig de les eleccions generals del 23 de juliol, es van llegir en veu alta els noms dels 81 titulars de les meses, i el secretari va explicar que no llegiria els dels suplents perquè la lectura s’allargaria massa. Aquest cop, en canvi, no va caldre llegir res: la pantalla va mostrar els nou noms de cada mesa, suplents inclosos.

La llei electoral obliga a fer el sorteig de les meses en una sessió pública, però no obliga a retransmetre’l ni, encara menys, a mostrar-ne el resultat. A Olesa, però, la pantalla del programa va quedar a la vista de tothom durant l’emissió. Segons les imatges del directe, el sorteig es va fer a les 19.03 hores. Just quan va aparèixer el missatge «El sorteo se ha realizado con éxito», a sota hi va sortir la taula dels resultats, amb cada mesa identificada pel seu codi, de la 01001A en endavant, i els noms distribuïts en tres columnes: president, vocal primer i vocal segon, cadascun amb els seus dos suplents. La mateixa pantalla indicava «Mostrando 1-5 de 27», és a dir, que la llista completa ocupava sis pàgines.

I no és només que la llei no ho exigeixi. Segons la Junta Electoral Central, el caràcter públic del sorteig no s’estén als noms dels designats, que no són definitius fins que es resolen les excuses i que només s’han de comunicar a cada persona per la via oficial. A més, hi ha alternatives per garantir la transparència sense exposar ningú: l’Ajuntament de Manresa, per exemple, va fer constar a l’acta del sorteig del 2019 només els números base que el programa utilitza per fer la tria, sense cap nom.

La difusió, a més, es va produir abans que els afectats en tinguessin notícia. La llei dona a l’Ajuntament tres dies per notificar la designació a cada veí, i aquesta carta és l’única via oficial per comunicar-la. Per tant, molts dels escollits es poden haver assabentat del seu càrrec per una emissió pública abans que per la notificació que els correspon. I com que cada mesa correspon a una secció concreta del municipi, la taula també revelava en quina zona d’Olesa vota cada persona.

Els certificats del 2024, també en línia

Dilluns, aquest mitjà no havia pogut verificar si l’Ajuntament havia repetit la publicació dels DNI en les convocatòries del 2024. Ara ja es pot confirmar: ho va fer en totes dues. El 16 d’abril del 2024, el Ple va sortejar les meses de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig, i el 14 de maig, les de les eleccions europees del 9 de juny. Tots dos certificats porten la signatura del secretari accidental i el vistiplau de l’alcalde, Jordi Parent, i cadascun recull 243 entrades amb el DNI sencer i la lletra.

Hi ha, però, una novetat respecte del 2023. En els acords del 2024, el Ple ja no incloïa l’ordre de publicar el resultat del sorteig, només la de comunicar-lo a la Junta Electoral de Zona i la de notificar-lo als interessats. Tot i això, els dos certificats es van penjar a les pàgines del web municipal dedicades a cada convocatòria, amb la mateixa frase que el 2023: «Podeu consultar si us ha tocar ser membre de mesa al certificat».

Per tant, sumats al certificat de les generals del 2023, ja són tres els documents d’aquest mandat amb DNI sencers, 729 números en total. Alguns veïns podrien haver sortit escollits en més d’un sorteig, però en qualsevol cas els afectats es compten per centenars. A més, aquest dimarts a la tarda, després de la notícia de dilluns, els tres certificats continuaven enllaçats al web municipal.

L’anterior govern ja ho feia

La pràctica, de fet, ve de més enrere. El certificat del sorteig de les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, aprovat pel Ple el 2 de maig, quan l’alcalde encara era Miquel Riera, també recull 243 DNI sencers i també ordena publicar-los al web, a la seu electrònica i al tauler d’anuncis.

Això vol dir que, des de les eleccions municipals del 2023, el consistori ha publicat els DNI dels designats en tots els sorteigs de meses que Teleolesa ha pogut documentar. I ho ha fet malgrat que, el 2019, el mateix web municipal advertia que, per complir amb la llei de protecció de dades, aquestes llistes «no es poden fer públiques».

L’Ajuntament sap ocultar els DNI

El contrast més clar el dona la mateixa administració. El 13 d’octubre d’aquest any, l’òrgan de selecció d’una borsa de treball municipal, la de tècnic d’orientació laboral, va fer un sorteig públic per desfer empats entre els aspirants. En publicar-ne el resultat al tauler electrònic i a la seu electrònica, l’Ajuntament va identificar cada persona amb el número de registre i un DNI parcialment ocult, amb asteriscos al lloc de les primeres i les últimes xifres.

És la fórmula que fixa la Llei orgànica de protecció de dades per a qualsevol publicació oficial: només quatre xifres del DNI i mai el número complet al costat del nom. És a dir, el consistori l’aplica quan publica una borsa de treball, però no ho ha fet en cap dels certificats de les meses d’aquest mandat.

Un precedent a Valladolid

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ja va aplicar el criteri de la Junta Electoral el 2024, quan va declarar que l’Ajuntament de Renedo de Esgueva, a Valladolid, havia infringit el Reglament general de protecció de dades per penjar a Facebook els noms dels designats per a les meses. En aquella resolució, l’Agència recordava que el principi de confidencialitat serveix per «evitar que es facin filtracions de dades personals no consentides pels seus titulars».

A Catalunya, el cas correspondria a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). La llei no preveu multes per a les administracions, però sí que l’autoritat declari la infracció, ordeni corregir-la i proposi actuacions disciplinàries. A més, si s’acredita que els responsables van desatendre informes tècnics o recomanacions, la resolució ha d’incloure una amonestació amb el nom del càrrec responsable, que es publica al butlletí oficial. No seria el primer expedient de l’APDCAT al consistori, un cas similar al de la investigació que l’Autoritat va obrir contra l’Ajuntament per un presumpte tractament irregular de dades personals.

Què queda per saber

Ara, els 243 veïns designats dimarts esperen la carta oficial que la llei els garanteix. Queden, però, diverses preguntes obertes: si l’Ajuntament penjarà també el certificat del 29N amb els DNI, com ha fet en les tres convocatòries anteriors del mandat; si retirarà del web els certificats que encara hi són; si mantindrà al seu canal els vídeos amb els noms dels designats, i si algun dels centenars d’afectats portarà el cas davant l’APDCAT.