L’Ajuntament d’Olesa se salta la llei de protecció de dades i penja a internet el nom i el DNI dels veïns de les meses electorals
El consistori va llegir els noms en directe a YouTube i va penjar els DNI sencers al web, tot i haver admès el 2019 que aquestes llistes «no es poden fer públiques»
Cada vegada que hi ha eleccions, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat sorteja quins veïns hauran de passar el diumenge a les meses electorals, una obligació a la qual ningú no es pot negar sense una causa justificada. El 2023, el sorteig per a les eleccions generals del 23 de juliol va assenyalar 243 olesans. Els noms dels titulars es van llegir un per un en una emissió en directe a YouTube. Els DNI de tots, sencers i amb la lletra, van acabar penjats al web municipal. I tot dos continuen avui a l’abast de qualsevol. Com hi van arribar?
Per decisió del mateix Ajuntament. I no per error, sinó per acord del Ple. Quan els regidors van fer el sorteig, van votar per unanimitat un punt que diu textualment: «Publicar el resultat del sorteig al web municipal, a la seu electrònica i al tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament». El certificat el signen el secretari municipal d’aleshores, Vicenç Tur, i l’exalcalde, Jordi Parent, que hi va donar el vistiplau. Són set pàgines amb 27 meses i 243 números d’identitat. Però el document no és l’única peça. La sessió es va retransmetre pel canal oficial de l’Ajuntament a YouTube, on encara es pot veure, i la mateixa pàgina del web municipal enllaça tant el vídeo com el certificat.
El més sorprenent és que el mateix Ajuntament ja havia advertit que aquestes llistes no es podien fer públiques. El 2019, amb motiu de les eleccions del 26 de maig, el web municipal ho deixava ben clar: «Per complir amb la llei de Protecció de Dades no es poden fer públiques les llistes del sorteig de les meses electorals». Quatre anys després, va fer exactament el contrari, i per partida doble. I demà, dimarts 3 de novembre, el Ple torna a sortejar les meses, aquest cop per a les eleccions generals del 29 de novembre.
Un nom, una mesa, un DNI
Al vídeo, un cop fet el sorteig, es llegeixen en veu alta els noms i cognoms del president i dels dos vocals de cada mesa, secció per secció. Són 81 persones. El secretari explica a la sessió que no es llegiran els noms dels suplents perquè la lectura s’allargaria massa.
El certificat penjat al web segueix exactament el mateix ordre: secció, mesa, càrrec i número d’identitat. Per tant, n’hi ha prou de posar el vídeo i el document l’un al costat de l’altre. Si al vídeo es diu qui presideix la mesa A de la secció 1, el certificat diu quin DNI té el president de la mesa A de la secció 1. Teleolesa ha comprovat que aquesta correspondència es pot fer per a cadascuna de les 27 meses. Aquest mitjà no publicarà cap nom ni cap número.
És precisament el que la llei vol evitar. La Llei orgànica de protecció de dades (LOPDGDD) diu que, quan una administració publica un acte, en cap cas pot difondre el nom i els cognoms d’una persona juntament amb el seu número de DNI complet. A Olesa, totes dues dades no apareixen al mateix full, però sí a la mateixa pàgina web, a un clic de distància.
Un DNI que ningú no va voler cedir
Ser membre d’una mesa no és opcional. La llei obliga els ajuntaments a triar els membres per sorteig entre tot el cens, i qui surt escollit no s’hi pot negar sense una causa justificada, sota pena de presó o multa. És per això que els 243 olesans de la llista no van decidir ser-hi. Tampoc no van donar permís perquè el seu DNI, i en molts casos el seu nom, quedessin a la vista de tothom.
I és que el DNI no és una dada qualsevol. El 2019, el Ministeri de l’Interior va publicar per error els documents d’identitat de més de 5.000 candidats a les eleccions generals i els va haver de retirar. Segons va explicar aleshores el mitjà de verificació Maldita, el DNI, creuat amb altres dades, pot servir per suplantar la identitat d’algú o per esbrinar on està empadronat. A Olesa, a més del nom i el número, la llista indica la secció on vota cada persona, una dada que acota el barri on viu.
Un vídeo i un PDF que continuen en línia
La primera pàgina del certificat explica que Olesa té 12 seccions i 27 meses, i que per a cadascuna se sortegen nou persones: un president, dos vocals i dos suplents per a cada càrrec. Després ve la taula, fila a fila: la secció, la mesa, el local on es vota (del Centre Cívic Sant Bernat al Teatre de la Passió, passant pels locals de veïns del Poble Sec, la Central i les Planes), el càrrec i el número d’identitat.
El text, de fet, té fins i tot un error. Tot i que cita el decret que va convocar les generals del 23 de juliol, l’acord parla d’«Eleccions Locals» i esmenta les municipals del 28 de maig, que s’havien fet un mes abans.
Avui, 2 de novembre de 2026, tant el vídeo com el certificat continuen accessibles des de la pàgina del web municipal dedicada a aquelles eleccions. Aquest mitjà no ha pogut verificar si l’Ajuntament va repetir la publicació en les dues convocatòries electorals del 2024. El que sí que consta és que la Junta Electoral Central ja havia dit que aquestes llistes no s’han de publicar, i ho havia dit dotze anys abans.
La Junta Electoral ja ho va dir el 2011
El 3 de novembre de 2011, la Junta Electoral Central (JEC) va respondre una pregunta molt concreta: un ajuntament pot publicar qui ha sortit al sorteig de les meses? La resposta va ser que no. Segons l’acord 663/2011, la llei electoral obliga que el sorteig sigui públic, però no que se’n publiquin els resultats, sobretot perquè no són definitius: els escollits encara poden demanar que els rellevin. La Junta ho va dir amb una frase poc habitual en un text oficial: la seva presidència «no encerta a comprendre la justificació d’una publicitat d’aquest caràcter».
Només acceptava una excepció, que cada persona pogués comprovar si li havia tocat introduint les seves pròpies dades, com quan es consulta el cens. A més a més, recordava que cap publicació no pot substituir la notificació oficial.
D’altra banda, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va fer seu aquest criteri el 2016. En el seu informe 219/2016, va rectificar una opinió anterior que sí que permetia publicar els noms i va concloure que penjar aquestes dades a internet seria contrari a la normativa de protecció de dades. A més, l’informe recordava que les respostes de la Junta Electoral Central són vinculants. I aquest criteri no es va quedar en paper mullat: es va aplicar contra un altre ajuntament per les mateixes eleccions.
El mateix dia, un altre ajuntament
El 28 de juny de 2023, el mateix dia que a Olesa se signava el certificat, l’Ajuntament de Renedo de Esgueva, un poble de Valladolid, va penjar a Facebook els resultats del seu sorteig: noms, cognoms i nivell d’estudis dels escollits. L’associació de consumidors FACUA el va denunciar davant l’AEPD.
L’Ajuntament va retirar les publicacions i es va justificar dient que molts veïns li havien demanat les llistes perquè eren de vacances i costava notificar-los. No li va servir de res. El 16 d’abril de 2024, l’Agència va resoldre que, d’acord amb la Junta Electoral Central, no hi ha «cap causa que ho justifiqui», per molt públic que sigui el sorteig. Per tant, va declarar que el consistori havia infringit el Reglament general de protecció de dades (RGPD) per no garantir la confidencialitat ni la seguretat de les dades. I va remarcar que retirar les llistes no l’eximia de responsabilitat.
Les administracions públiques no paguen multes econòmiques en aquests casos: l’autoritat declara la infracció i pot obligar a corregir-la. Hi ha, però, una diferència entre els dos casos. A Renedo es van publicar noms. A Olesa, noms i DNI sencers, en un vídeo i en un document enllaçats des de la mateixa pàgina.
La llei només permet quatre xifres
La disposició addicional setena de la LOPDGDD fixa com han d’identificar les administracions les persones quan publiquen alguna cosa que les afecta: amb el nom i només quatre xifres del DNI. Per aplicar-ho, les administracions mostren de la quarta a la setena xifra i tapen la resta amb asteriscos.
A Olesa, el certificat ensenya el número sencer i la lletra de cada persona, que és precisament el que aquest criteri vol amagar. I el vídeo hi posa els noms que falten. A Catalunya, qui vigila que els ajuntaments compleixin aquestes normes és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). I no seria el primer cop que l’Ajuntament d’Olesa hi té problemes.
No és el primer expedient
El juny de 2026, l’APDCAT va notificar a l’Ajuntament l’inici d’un procediment sancionador per les mancances del web d’Olesa Ràdio, l’emissora municipal, arran d’una denúncia d’aquest mitjà. És un cas similar al de la investigació que l’Autoritat havia obert mesos abans contra el consistori per un presumpte tractament irregular de dades personals, o al de la web del servei de residus, que es va estrenar sense bàner de galetes ni política de privacitat fins que Teleolesa ho va publicar.
D’altra banda, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de la Generalitat ha donat la raó a aquest mitjà fins a cinc vegades perquè l’Ajuntament no li lliurava informació pública, un cas similar al de les resolucions que la Comissió va aprovar per unanimitat el maig de 2026. En aquells expedients, la GAIP parlava d’un «incompliment sistemàtic».
Demà, una nova llista
Demà a les set del vespre, el Ple tornarà a sortejar les meses, ara per a les eleccions del 29 de novembre. L’ordre del dia, signat per l’actual alcalde, Marc Serradó, i pel secretari municipal, Bernat Moreno, només té un punt: el sorteig. No diu res de què passarà amb el resultat.
Per tant, queden preguntes sense resposta. Es retransmetrà la sessió i s’hi tornaran a llegir els noms? Tornarà el Ple a acordar que es publiqui la llista? Retirarà l’Ajuntament el vídeo i el certificat del 2023? Algun dels 243 veïns afectats portarà el cas a l’APDCAT? Mentrestant, la Junta Electoral Central manté el mateix que deia el 2011: qui surt escollit s’ha d’assabentar per una carta oficial, i no per una llista penjada a internet.
