El reciclatge és «l'objectiu principal» de Serradó, que mantindrà els contenidors tancats malgrat la brutícia als carrers i el malestar dels veïns

Totes les cases d'Olesa han trobat aquests dies a la bústia una carta de l'Ajuntament amb una xifra en negreta: «Hem passat d'un 37,44% a un 60% de reciclatge». La signa el regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, que en dona les gràcies als veïns i obre el rebuig els diumenges. No anuncia, però, cap canvi en els contenidors tancats amb targeta, ni la rebaixa del rebut que ell mateix havia insinuat al Ple. I és que l'alcalde, Marc Serradó, ja ho havia deixat clar: el reciclatge «era l'objectiu principal».

D'entrada, la carta tria bé què posa en negreta. Hi destaquen «l'esforç de la ciutadania», el 60% i la idea que «gestionar millor els residus és una responsabilitat compartida». Ara bé, en un paràgraf més avall, el mateix document admet el que els veïns veuen cada matí quan surten de casa: «Abandonar bosses al carrer o fer un ús incorrecte del servei genera brutícia», escriu Carreira. La resposta que hi dona no és canviar el sistema, sinó vigilar-ne el compliment: «continuarem informant i actuant per garantir el compliment d'unes normes que ens beneficien a tothom».

Del 150 al «mateix import»

El número que sí que arriba a la butxaca és el de la taxa. El 28 de maig del 2026, al Ple, Carreira va fer comptes davant de tots els grups. Segons el regidor, el 2025 Olesa va generar unes 8.240 tones de residus, de les quals 6.500 van anar a l'abocador i 1.740 a centres de reciclatge. Si es reciclava bé, l'estalvi podia arribar als 623.000 euros, «que si ho dividim per 10.000 llars directament, serien 62 euros d'estalvi a cada llar». I ho va resumir en una frase: «Fent-ho malament, la taxa ens costa 211, fent-ho bé ens podria arribar a costar 150». Responent a Ciutadans sobre el cost del canvi, ho va tancar amb una altra frase rodona: «la resposta és estalvi».

Sis mesos després, amb el 60% proclamat, la carta diu una altra cosa. «L'estalvi que ha generat ens permetrà continuar millorant els serveis», escriu Carreira, i per això «mantindrem el mateix import de la taxa d'escombraries» i es destinaran recursos a ampliar la neteja viària. És a dir, l'estalvi existeix, però la carta no diu de quant és, i el rebut no baixa: es queda en els 211 euros.

Mentrestant, la taxa ja havia fet el seu camí cap amunt. D'acord amb els pressupostos municipals, l'Ajuntament preveia ingressar 1,4 milions d'euros per la taxa de residus el 2023, i 2,6 milions el 2026, un 86% més en tres anys.

Un contracte fins al 2033

Que el model no canviarà, a més, no és només una qüestió de voluntat. El 26 de juny del 2025, el Ple va adjudicar el contracte de recollida de residus i neteja viària que fa funcionar el sistema actual. El lot principal, el de la recollida i la neteja, és per a FCC Medio Ambiente, per més de 26 milions d'euros amb IVA. L'acta ho diu sense matisos: «La durada del contracte serà de vuit (8) anys i començarà el dia 1 d'agost de 2025. No es preveu la possibilitat de prorrogar». Les anualitats arriben fins al 31 de juliol del 2033.

Al Ple de maig, Carreira ho va confirmar: «L'adaptació està inclosa en el contracte, que ja vam aprovar en el seu moment». I Serradó, en declaracions públiques del 20 d'octubre, va admetre fins i tot que els contenidors del nucli antic no són pràctics. Són, segons l'alcalde, «aquests contenidors que no vam escollir nosaltres i que ara mateix no podem substituir». La solució, de moment, ha estat baixar-los l'alçada canviant-ne les rodes.

Un 60% que encara no avala ningú

La xifra que la carta celebra en negreta, per la seva banda, no apareix en cap estadística oficial. El 37,44% de partida és la dada de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) del 2024. La del 2025, en canvi, encara no s'ha publicat, i l'Ajuntament no ha explicat de quin període és el 60% ni com l'ha calculat. El mateix Carreira, en declaracions públiques del 26 d'octubre, va reconèixer que són els resultats que els tècnics municipals «portarem a l'agència de residus». O sigui, encara no estan validats.

El que sí que es pot calcular és el que implicaria el número. Amb les dades oficials del 2024, Olesa era el municipi 59 dels 70 de Catalunya de més de 20.000 habitants pel que fa a recollida selectiva. Amb un 60%, hauria estat el quart, només per darrere de Manlleu, Sant Just Desvern i Vic. Al Baix Llobregat, hauria passat del lloc 24 de 30 al setè. Dit d'una altra manera, una xifra que situaria Olesa entre els municipis grans que més reciclen de Catalunya.

«L'objectiu principal»

Precisament per això el govern hi posa tant d'èmfasi. En les declaracions del 20 d'octubre, Serradó va qualificar el salt «d'un 37 a un 60%» de «resultat espectacular» i va presentar l'obertura dels diumenges com «una mesura més d'altres que segurament poden anar venint», amb un objectiu concret: que «seguim mantenint els nivells de reciclatge que tenim, que era l'objectiu principal».

Carreira, sis dies després, va ser encara més explícit sobre el rumb. Va explicar que un alcalde d'un altre municipi li havia dit que ell no faria aquest canvi a dos anys de les eleccions. La seva resposta: «nosaltres farem això». I va afegir que és un compromís del programa, perquè «no fer-ho és una falta de respecte».

Al carrer, tanmateix, el compte és un altre. Des de principis d'any, els veïns han esclatat contra l'estat dels contenidors, n'hi ha que s'han negat a fer servir els nous contenidors amb xip i l'Ajuntament ha acabat posant multes. Carreira ja havia admès que sabien que aquesta crisi passaria, i Jordi Parent va arribar a dir que els olesans «es queixen sense saber». Al setembre, els veïns parlaven d'un poble ple de rates, paneroles i pudor, i fa només uns dies el PSC resumia la gestió del govern amb «més brutícia, més incivisme, més gent emprenyada i més càrrega impositiva».

Els arguments del govern

Això sí, la carta no amaga que «encara ens queda camí per recórrer». Explica que s'han fet canvis durant aquests mesos, com recollir els residus cada dia de la setmana, ajustar el nombre de contenidors en algunes illes i netejar-les més sovint. Així mateix, obrir el rebuig els diumenges era una demanda dels veïns i del PSC, i el govern l'ha acabat atenent. D'altra banda, la taxa es congela. I, si l'ARC confirma el 60%, el salt seria molt notable i aniria en la línia dels objectius de reciclatge que fixen la llei i la Unió Europea. Carreira defensa que el canvi es fa per motius econòmics, pel que costa portar els residus a l'abocador, i també per raons legals i mediambientals.

Queda per veure si la dada oficial de l'Agència de Residus del 2025 confirmarà el 60% que l'Ajuntament ja ha posat en negreta a totes les bústies. També queda per saber de quant és l'estalvi que esmenta la carta i per què no ha arribat al rebut, si al maig el regidor el xifrava en 62 euros per llar. Per ara, el que consta és que els contenidors tancats, i el contracte que els fa funcionar, continuaran com a mínim fins al juliol del 2033.