El PSC trenca amb Serradó: «El teatre aquest "buenrollista" de l'alcalde ja no ho comprem»

El portaveu socialista deixa de negociar amb un govern que bloqueja totes les seves mocions i avisa: «Que ara tampoc esperin gaire cosa del PSC»

Marc Serradó i Fernando Vicente

A Olesa hi ha aquests dies una persona dormint dins d'un cotxe, una altra a la plaça Catalunya i una tercera al lloc de sempre, a prop de la Plaça de La Sardana. Qui en porta el recompte és el portaveu del PSC, Fernando Vicente, que sosté que els recursos municipals no estan pensats per a aquest perfil i que el consistori encara no hi ha donat resposta: «Tenim gent que viu al carrer. Hem de trobar alguna resposta».

És un dels quatre o cinc assumptes que, segons explica, el seu grup ha identificat com els que més preocupen els olesans, al costat de la neteja, el manteniment i la seguretat. Cap d'ells ha arribat al ple en forma de moció socialista, i el motiu el resumeix amb una frase que dona per tancada l'etapa de bona relació amb l'alcalde: «aquesta part del buen rollismo de l'alcalde Serradó, el teatre aquest, ja no el comprem».

La decisió que se'n desprèn marca el que queda de mandat. El PSC deixa de presentar mocions al ple —«no podem presentar mocions perquè l'equip de govern, per activa i per passiva, ens acaba bloquejant totes les mocions»— i adreça a l'equip de Marc Serradó un avís: «que ara tampoc esperin gran cosa del PSC». Al greuge hi suma les preguntes registrades que diu que ningú contesta: «Això és una vergonya».

El PSC va guanyar el 28 de maig del 2023 amb 2.424 vots i el 25,92% del suport. La suma dels tres socis de govern —Bloc, ERC i Junts, dotze dels vint-i-un escons— va deixar el partit més votat a l'oposició i va repartir l'alcaldia en dos torns: primer Jordi Parent i, des del 2025, Marc Serradó. Les pròximes municipals, recorda el portaveu, són el 23 de maig del 2027.

«Hem arribat tard» al canvi de contenidors

Bona part dels retrets del portaveu socialista tenen a veure amb el nou sistema de recollida. Olesa el desplega des del febrer d'aquest any, amb contenidors que s'obren amb identificació digital. És el contracte més gran que gestiona l'Ajuntament: més de trenta milions d'euros a vuit anys, aprovat pel ple l'octubre del 2024 i estrenat el 3 de febrer al Nucli Antic, el Collet de Sant Joan, la Balconada i les Planes. El govern ha justificat el canvi per una obligació legal: Olesa recicla al voltant del 38% dels residus i la Unió Europea n'exigeix el 60% per al 2030.

Vicente no discuteix el sistema. Discuteix quan i com s'ha explicat. Quan el regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va tornar a dir que calia explicar el model a la ciutadania, el portaveu socialista va respondre així: «Crec que hem arribat tard. S'hauria d'haver explicat fa temps». I va afegir: «Hi havia hagut molt temps abans per poder explicar-ho».

El diagnòstic que hi afegeix el repeteix des d'abans de l'estiu: «el que no sap fer o no està fent aquest govern municipal és gestionar l'enuig de la ciutadania». Perquè, segons ell, bona part de les bosses que apareixen a terra no hi són per descuit, sinó per protesta: «Hi ha moltes persones que segurament deixen les escombraries, la fracció resta, fora del contenidor com una manera de manifestar el seu enuig». És la mateixa lectura que el PSC ja va fer pública a la primavera, quan els veïns van començar a deixar la brossa fora dels contenidors amb xip.

Hi ha un segon cas, avisa, que no té res a veure amb l'incivisme. Els diumenges, en zones com el tram que baixa cap a la Riera o el casc antic, el que passa és una altra cosa: «És que ja no hi ha espai». El grup socialista ja havia demanat canviar els contenidors del nucli antic perquè són incòmodes, i el portaveu ho explica amb una imatge: la gent gran, o qui baixa carregada de bosses, ha d'acabar «abraçant el contenidor».

«Que ho digui com»

El govern ha apuntat la via sancionadora contra qui deixa la brossa fora dels contenidors, i no és un anunci nou: el portaveu socialista recorda que l'aleshores alcalde, Jordi Parent, ja va dir fa mesos que el consistori sortiria a sancionar. El que li reclama és l'operativa: «que digui com ho farà». Vicente sosté que hi ha dies al municipi en què hi ha una patrulla al carrer i un agent a la comissaria, i precisa que la xifra és «dita pels mateixos policies». «Què li demanaràs, a aquesta patrulla? Que surti també a posar multes per la brossa?», pregunta. I repassa les figures municipals per descartar-les una a una: «Qui sancionarà la gent, les agents cíviques? No tenen capacitat de sancionar. I qui ho farà, la de la zona blava? Tampoc no té capacitat per sancionar això». El seu remat: «el que no es pot fer és venir aquí, dir això i quedar-se tan tranquil».

El portaveu ho atribueix a un càlcul de l'equip de govern. Ho diu fent servir la tradició local com a comparació. «Olesa és un poble on tenim la Passió, estem acostumats a fer teatre», assenyala, abans d'explicar que creu que alguns membres del govern municipal pensen que amb «una miqueta d'escenificació», «la resta ens ho creiem».

Al costat de les sancions hi ha la seguretat, i aquí el portaveu avança una objecció als balanços municipals: «Després poden donar totes les estadístiques que vulguin». El seu argument és senzill. Si no hi ha ningú per atendre la denúncia, la denúncia no es presenta, i si no es presenta, no surt a les xifres. «El problema és que no tenim on anar a denunciar, perquè no hi ha ningú». Els processos selectius, les baixes i els conflictes interns de la Policia Local d'Olesa acumulen anys de litigis, un historial que aquest mitjà ha documentat.

Gent dormint al carrer i una nova realitat

Els casos de gent vivint al carrer, diu Vicente, són part del que anomena «una nova realitat». Els equipaments municipals estan pensats per a famílies i no serveixen per a aquest perfil, sosté, i el que reclama és més personal tècnic a serveis socials.

El portaveu hi posa un matís abans de continuar: «No dic que sigui cosa del govern municipal; dic que la realitat està canviant». El que demana són dues coses alhora: «trobar la manera d'ajudar aquells que ho necessiten, però també donar seguretat a la resta de la gent». I explica un episodi que va viure una regidora del seu grup. Treia diners d'un caixer, una persona se li va posar al costat i, en sortir, li va demanar diners. «No li va passar res, i tampoc direm que aquell senyor sigui perillós, però és una situació incòmoda», relata, i ho lliga amb un discurs que el mateix consistori fa seu sovint: «parlem de ciutats amb perspectiva de gènere, i això també en forma part».

Hi ha un altre episodi que el portaveu explica i que aquest diari no ha pogut verificar. Assegura que una persona que dormia en un cotxe prop de la comissaria va ser multada l'endemà d'avisar la policia que vivia allà, i que quan va anar a demanar explicacions li van dir que no podien fer res perquè aquell dia només hi havia dos agents de servei.

«L'aigua entra i surt, però alguna cosa no funciona»

En manteniment, Vicente va per parts. Primer, la neteja viària i els carrers que «es veuen bruts». Després, la màquina de neteja passant per la plaça de les Fonts «a l'hora d'entrar a escola», que segons el seu relat va deixar una polseguera. Són els mateixos punts que els veïns venen denunciant des de fa mesos sobre l'estat de l'espai públic.

Al llac del parc, el seu grup hi va anar a mirar què passava. La conclusió, explica, és que hi ha moviment d'aigua: «L'aigua entra i l'aigua surt», però «hi ha alguna cosa que no funciona». L'aigua recircula massa lentament, sosté, i d'aquí venen les algues.

El tercer punt són les obres de Francesc Macià i la manca de rampes davant del Mercadona. El govern ha respost que es faran quan s'asfalti el carrer. El portaveu demana una solució intermèdia mentrestant: «fer alguna cosa provisional, perquè la gent gran, o la gent que té dificultats, continua anant a comprar». I sobre el cartell que anuncia que s'està estudiant la rampa, la seva resposta és literal: «Molt bé el cartell, però que facin alguna cosa».

Tot plegat ho resumeix amb una expressió que ve del seu ofici: «On està fallant el govern municipal és en aquesta cosa que diem els psicòlegs: l'escolta activa». Escolten, diu, «però crec que passen de gran part del que escolten». I hi torna dues vegades més: «Aquest govern municipal no escolta la gent».

«Perquè ens votaran en contra»

Per què el PSC ha deixat de presentar mocions? El portaveu ho explica amb una conversa que diu que té sovint dins del partit. Quan algú li pregunta per què no registra una proposta determinada, ell respon: «Perquè ens votaran en contra».

L'última que va intentar negociar era una moció perquè l'oposició pogués accedir a la informació municipal. Va acabar sense acord «48 hores abans» del ple, segons el seu relat, i amb una negativa que formula així: «quan et faig una proposta de moció que ens permeti tenir informació, t'hi negues».

El que es va dir en aquelles reunions és el que Vicente ha decidit no explicar. Assegura que el seu grup podria haver explicat al ple «bastant bé com van anar les negociacions» i que no ho ha fet perquè «al PSC som d'una honestedat i d'una lleialtat» que ell reivindica. Si ho hagués fet, afegeix, «li cauria la cara de vergonya a més d'un». L'única cosa que en concreta és això: «De vegades a la gent se li escalfa la boca i diu coses que no hauria de dir».

De les preguntes sense resposta en parla en veu alta i sense tancar la porta a res: «Hem fet preguntes i continuem sense respostes. Què hem de fer? Denunciar-ho?». També retreu que les mocions d'altres grups s'hagin de retocar tant per aconseguir el vot del govern que acaben convertides en una llista de bones intencions: «desitgem, somiem», resumeix, «però per fer aquest paper, no ho fem».

No és la primera vegada que les obligacions d'informació del consistori acaben fora del ple. La Generalitat va constatar per unanimitat que l'Ajuntament d'Olesa obstaculitza la llibertat de premsa i el va exposar a una infracció molt greu. I abans, un cas similar al de l'emissora municipal, quan l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va imputar el consistori per irregularitats en la seva ràdio.

El portaveu, però, no ho esmena tot. «No puc dir que tot el que facin» estigui malament, diu, i reconeix que hi ha àmbits —manteniment i neteja— que «en el mandat anterior estaven millor resolts», tot i puntualitzar que aquell mandat «no era dels meus preferits». Els acords puntuals existeixen: la corporació va votar per unanimitat exigir un segon CAP per a Olesa.

«Un curs molt crispat» i una proposta per als plens

Vicente té clar com serà el curs que comença: «Crec que vindrà molt crispat». El motiu, segons ell, no són els partits que hi ha al consistori, sinó els que no hi són. Formacions sense representació municipal faran servir el torn de participació ciutadana dels plens per fer precampanya, sosté. «Ja hem vist que en alguns plens s'ha descontrolat», recorda, i explica que el seu grup ha ofert a l'alcalde buscar-hi una solució, fins i tot modificar el reglament si cal.

La proposta socialista és moure el torn de participació ciutadana i passar-lo de després del ple a abans, de sis a set de la tarda, amb els portaveus municipals presents. El motiu és l'horari: que «gent de 80 anys no s'hagi d'esperar a les 11 de la nit» i escoltar tot el debat abans de poder parlar. Si no es canvia, avisa, «seran les 3 de la matinada i estarem allà parlant del sexe dels àngels».

Queden vuit mesos de mandat. Vicente sosté que els tres socis de govern donen per fet que repetiran resultats i que tornaran a pactar entre ells, i hi afegeix el seu pronòstic: «cosa que dubto, perquè aleshores potser hauran de tornar a mirar cap al PSC». Ni l'alcalde ni els regidors de Medi Ambient i Seguretat han respost, fins al tancament d'aquesta edició, a les afirmacions del portaveu socialista.

Antonio Retamero

Periodista especializado en política, sucesos, actualidad y sociedad. Con una trayectoria en el periodismo de investigación y en el seguimiento de la gestión pública local, también colabora en el análisis de la industria del entretenimiento y el sector de los videojuegos.

ARTICLES RELACIONATS