Un jutge condemna l’Ajuntament d’Olesa per afavorir els seus propis treballadors a les oposicions i vulnerar el dret a la igualtat

Dues persones fan exactament la mateixa feina d'administratiu durant cinc anys, una a l'Ajuntament d'Olesa i l'altra al de Martorell o a la Generalitat. Totes dues es presenten a les mateixes oposicions. Amb les bases que va aprovar l'Ajuntament, la primera s'emportava 5 punts per l'experiència i la segona, només 2. Un jutge ho ha anul·lat perquè vulnera la igualtat. I no era un cas especial: la mateixa diferència a favor de qui ha treballat a Olesa apareix en 41 de les 50 bases de processos selectius municipals revisades des del 2022.

La sentència, de 31 de març del 2025, és del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona i afecta unes oposicions per a vuit places d'administratiu convocades el desembre del 2022. Les bases donaven 0,50 punts per cada semestre treballat a l'Ajuntament d'Olesa, i només 0,20 per semestre en qualsevol altra administració pública. És a dir, per guanyar els mateixos punts, un aspirant de fora havia d'haver treballat més del doble de temps que un de la casa.

«Sin justificación objetiva razonable»

El jutge no hi va trobar cap motiu que ho expliqués. La sentència, escrita en castellà, diu que la base de l'experiència «favorece claramente a quienes han trabajado en el Ayuntamiento convocante, otorgándoles más del doble de puntuación por semestre trabajado respecto a quienes han prestado servicios en otras administraciones públicas». I va més enllà: «supone una diferencia del 150% sin justificación objetiva razonable. Esta diferencia resulta desproporcionada y contraria a la doctrina jurisprudencial consolidada».

L'Ajuntament, defensat per un lletrat de la Diputació de Barcelona, va sostenir al judici que les bases «son la ley del concurso» i que s'aplicaven igual a tothom. El jutge, en canvi, va concloure que «el Ayuntamiento no acredita diferencias sustanciales en las funciones desempeñadas en su administración frente a otras», i va anul·lar la puntuació «por vulneración de derechos fundamentales», concretament el dret d'accedir en condicions d'igualtat a la funció pública que recullen els articles 23.2 i 103.3 de la Constitució.

Ara bé, el jutge no va anul·lar la base en si, perquè la demanda no l'havia impugnat directament, sinó la valoració feta a partir d'ella. Per això va ordenar tornar a puntuar l'experiència «por igual» per a tothom, «con independencia de la Administración Pública donde se hayan adquirido». A més, va declarar que la valoració dels cursos de formació tampoc no era ajustada a dret, per falta de motivació.

La vuitena plaça hauria estat per a una altra persona

El tribunal del procés va tornar a puntuar els aspirants el 22 de maig del 2025, menys de dos mesos després de la sentència. Ningú no va baixar de puntuació, perquè el que es va fer va ser apujar els punts de l'experiència a altres administracions. Tot i així, la classificació va canviar. L'aspirant que havia recorregut, que el 2023 havia quedat novena i fora de les places, va passar a la vuitena posició. Al seu torn, la persona que havia obtingut la vuitena plaça va baixar a la novena. Fins i tot el primer lloc va canviar de mans: la persona que havia quedat quarta va passar al capdamunt de la llista.

Dit d'una altra manera, amb un barem igual per a tothom, la vuitena plaça hauria estat per a una altra persona. La sentència, però, prohibeix expressament treure-la a qui la va guanyar, perquè aquests aspirants no tenen «ninguna responsabilidad» en «la actuación indebida de la Administración». Si la recurrent arriba a la puntuació, diu la sentència, se l'ha de nomenar amb efectes des del mateix dia que els altres.

No consta que l'Ajuntament recorregués la sentència, i la va aplicar. El que no apareix entre els decrets publicats fins al març del 2026 és el nomenament de l'aspirant que va guanyar el plet, de manera que no se sap si ja té la plaça.

No era un cas aïllat

La diferència tampoc no era una excepció. Teleolesa ha revisat les bases dels processos selectius que l'Ajuntament té publicats des del 2022 i, en 41 de les 50 que s'han pogut comparar, l'experiència a l'Ajuntament d'Olesa puntua més que la mateixa feina feta en una altra administració. La diferència va de 0,50 davant de 0,40 punts fins a quatre vegades més. Les nou restants, que valoren igual qualsevol administració, són totes del 2025 o posteriors.

El cas més extrem són els 23 processos d'estabilització que l'Ajuntament va convocar entre el setembre i el desembre del 2022. Les bases generals, aprovades per decret el 30 d'agost d'aquell any, donaven «0,4 punts per mes treballat» a l'Ajuntament d'Olesa i «0,1 punts per mes» en altres administracions, fins a un màxim de 20 punts. O sigui, un mes treballat a Olesa valia el mateix que quatre mesos fent la mateixa feina en un altre ajuntament.

Val a dir que els processos d'estabilització tenen unes regles pròpies. La Llei 20/2021 els va crear per reduir la interinitat del personal que ja treballava a les administracions, i el Tribunal Suprem admet que s'hi valori més l'experiència a l'administració que convoca. Això sí, amb límits: segons el Suprem, aquest avantatge ha d'estar justificat i no pot ser desproporcionat. Cap tribunal no s'ha pronunciat sobre els processos d'Olesa, i les bases generals no expliquen per què es va triar aquesta proporció.

En els processos ordinaris, el patró es va mantenir. El juliol del 2023, dos mesos després d'haver desestimat el recurs de l'aspirant, l'Ajuntament va convocar tres places més d'administratiu amb 0,40 punts per semestre a Olesa i 0,20 a la resta d'administracions. Al llarg del 2024, les bases de sis processos ordinaris més van mantenir la diferència, majoritàriament de 0,40 davant de 0,30.

Un mes després de la sentència, la mateixa diferència

El canvi de criteri va començar a arribar el gener del 2025. Des d'aleshores, nou bases ja valoren igual l'experiència a «qualsevol administració pública», la primera, la d'oficial d'obres i serveis, abans i tot de la sentència. Malgrat això, no totes van canviar.

El 29 d'abril del 2025, 29 dies després de la sentència, la Junta de Govern presidida per l'alcalde de llavors, Jordi Parent, va aprovar per unanimitat les bases per cobrir la plaça de cap del departament d'Economia. Hi tornava a haver la distinció: «0,50 punts per any treballat […] a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat» davant de «0,40 punts per any treballat […] a altres administracions públiques». Entre els membres de la Junta hi havia el primer tinent d'alcalde, Marc Serradó, que és l'alcalde des del juny del 2025. Aquella mateixa tarda, la Junta va aprovar també les bases d'una plaça d'oficial d'obres i serveis que ja valoraven igual «qualsevol administració pública».

Poc després, el 3 de juny del 2025, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar el text refós de les bases d'una plaça de conserge d'escola, que mantenia 0,40 punts per semestre a Olesa i 0,30 a la resta. La correcció d'aquelles bases va afectar la fase d'oposició, no el barem de l'experiència. I l'agost del 2026, ja amb Serradó com a alcalde, les bases per a dues places de caporal de la Policia Local donen 0,20 punts per mes de servei com a caporal a Olesa, i 0,10 per mes en altres cossos policials.

Els arguments de l'Ajuntament

En defensa de l'Ajuntament, hi ha diversos elements. D'entrada, la majoria de bases convocades des del gener del 2025 ja valoren igual l'experiència a qualsevol administració, cosa que indica que el criteri es va començar a corregir abans de la sentència. També va aplicar la resolució judicial en menys de dos mesos. Així mateix, la plaça de cap d'Economia i les de caporal són de promoció interna, en què només es poden presentar treballadors que ja són de l'Ajuntament, de manera que la distinció afecta menys gent. I, en els processos d'estabilització, la mateixa llei pretenia afavorir el personal que ja hi treballava.

No obstant això, la sentència és clara pel que fa als processos ordinaris: si l'Ajuntament vol puntuar diferent la feina feta a casa seva, ha de demostrar que les funcions són diferents, i en aquest cas no ho va fer.

Queda per saber si l'aspirant que va guanyar el plet ja és funcionària. També queda per veure si el govern revisarà les bases que encara distingeixen entre la feina feta a Olesa i la feta en altres administracions. Per ara, el que consta és que, un mes després que un jutge declarés que aquest barem vulnerava la igualtat, la Junta de Govern en va aprovar un de semblant per unanimitat.