Olesa és l'únic municipi de Catalunya de més de 20.000 habitants que no ha tingut mai homologat el pla bàsic d'emergències

Si demà el Llobregat es desbordés, si una fuita química obligués a confinar un barri o si un incendi s'acostés a les urbanitzacions, Olesa no tindria cap pla municipal vigent que digués qui coordina l'emergència, on s'evacua la gent o quins recursos s'activen. Ho diuen les dades de Protecció Civil de la Generalitat: dels nou plans que li exigeix, l'Ajuntament no en té cap de vigent. I a tot Catalunya no hi ha cap altre municipi de més de 20.000 habitants que no hagi tingut mai homologat el pla bàsic d'emergència.

El pla bàsic és el manual d'instruccions de l'Ajuntament per a qualsevol catàstrofe. Defineix qui mana quan sonen les alarmes, a qui s'ha de trucar, com s'avisa els veïns i on se'ls porta. La llei obliga a tenir-lo tots els municipis de més de 20.000 habitants, i a Catalunya n'hi ha 70. D'acord amb el registre oficial del Departament d'Interior, actualitzat el 19 d'octubre del 2026, 41 el tenen homologat i vigent, 28 el van tenir i ara l'han de revisar perquè ha caducat, i només n'hi ha un que no l'ha tingut mai homologat: Olesa de Montserrat.

Nou plans obligatoris, cap de vigent

El pla bàsic no és l'únic que falta. Protecció Civil obliga Olesa a tenir nou plans d'emergència, un per a cada risc que l'amenaça. Set no han estat homologats mai: a més del pla bàsic, el d'inundacions, el de transport de mercaderies perilloses, el de nevades, el de ventades, el de pandèmies i el del transport de viatgers per ferrocarril, pel risc que hi suposa un túnel. En tots aquests casos, la casella de la data d'homologació és buida, cosa que, segons la definició del mateix registre, vol dir que «el municipi no ha elaborat el pla».

Els dos que sí que es van fer, per la seva banda, fa anys que han caducat. El pla de risc químic es va homologar el 15 de desembre del 2006, i el d'incendis forestals, el 30 de setembre del 1999. Tots dos consten com a «pendents de revisió», és a dir, han superat els quatre anys de vigència que fixa la norma. El d'incendis, tal com ja va publicar Teleolesa, fa més de vint anys que no s'actualitza.

El riu, el risc «Alt»

El que fa més cridanera l'absència del pla d'inundacions és el que diu el mateix registre sobre Olesa. Protecció Civil hi qualifica el risc fluvial d'«Alt» i el risc de preses i basses de «Molt alt». A Catalunya hi ha 521 municipis obligats a tenir aquest pla amb un risc fluvial alt o molt alt, i 62 no l'han fet mai. Olesa n'és un.

Tampoc no és un risc teòric en el cas químic. El novembre del 2024, una fuita a Kao Corporation va activar el protocol d'emergència, i el maig del 2026 un núvol tòxic de salfumant i amoníac va obligar a tallar la C-55 durant cinc hores. D'altra banda, el registre recorda que la C-16 passa a menys de 500 metres del municipi, amb un perill per al transport de mercaderies perilloses que qualifica de «Molt alt».

Abrera els té tots

N'hi ha prou de mirar els veïns per veure la diferència. Al Baix Llobregat, Olesa és l'únic municipi que no ha elaborat mai el pla bàsic, i en inundacions només hi ha dos municipis sense pla, Olesa i Corbera de Llobregat. Abrera, el veí del costat, té homologats i vigents els sis plans que li exigeixen. Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, tots vuit.

Ara bé, no tota la comarca va al dia. Esparreguera i Sant Andreu de la Barca tenen els nou plans pendents de revisió. La diferència és que aquests dos municipis els van fer en el seu moment, i Olesa, en la majoria de casos, no.

Un pla de 2015 que no es va homologar mai

Olesa, de fet, ja va intentar tenir el seu document fa més d'una dècada. El 23 de juliol del 2015, el Ple va aprovar inicialment un Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), el document que reuneix en una sola carpeta tots els plans d'emergència del municipi. Ho va fer per 18 vots a favor i una abstenció, i entre els vots favorables hi havia els de regidors que encara són al Ple, com Xavier Rota o Domènec Paloma. L'edicte es va publicar al Butlletí Oficial de la Província el 4 d'agost. Tanmateix, el registre de la Generalitat no ha recollit mai cap pla bàsic d'Olesa homologat. Fins i tot si s'hagués homologat aquell any, la vigència de quatre anys l'hauria fet caducar el 2019.

El 2023, el govern va dir que no

Vuit anys després, el PSC va portar la qüestió al Ple. El 26 d'octubre del 2023, els socialistes van presentar una moció que partia d'una constatació: «a Olesa de Montserrat no tenim aprovat un Pla únic de protecció civil municipal». El segon acord era concret: «Demanar recursos per a la redacció d'un Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM)».

La moció va ser rebutjada amb 12 vots en contra, els de tot el govern. Hi van votar en contra els sis regidors del Bloc, entre ells Marc Serradó, avui alcalde, i Ivan Carreira; els quatre d'ERC, amb Jordi Parent al capdavant, i els dos de Junts. Els sis regidors del PSC i Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta, hi van votar a favor, mentre que el PP i Ciutadans es van abstenir. L'acta no recull per què el govern hi va votar en contra.

«Sense el DUPROCIM hem treballat»

Tres anys més tard, el document continua sense arribar. En declaracions públiques del 26 d'octubre del 2026, el regidor i portaveu del Bloc, Ivan Carreira, va anunciar que «o al ple de novembre o al ple de desembre presentarem el DUPROCIM, per fi». Alhora, en va minimitzar l'absència: «sense el DUPROCIM hem treballat, sense els plans de riscos hem treballat, perquè s'ha seguit fent la feina».

Carreira va explicar que el retard es deu a la voluntat de fer un document pràctic, amb instruccions concretes per a cada risc, com ara on s'ha de posar una tanca si el riu creix. «Hauríem pogut tenir segurament fa un mes acabat, però li vam voler donar aquesta nova revisió», va afegir. El ple del 5 de novembre, monogràfic sobre el pressupost, no el va incloure.

Els arguments del govern

Cal tenir en compte que, en cas d'emergència, els plans d'àmbit català de la Generalitat, com l'INUNCAT per a les inundacions o el PROCICAT per a la resta de riscos, s'activen igualment, i que Olesa té Policia Local i serveis municipals que actuen quan hi ha un incident. A més, l'Ajuntament sí que té un pla d'emergència per a situacions de sequera, aprovat definitivament el febrer del 2023 i modificat el 2025. El que falta és el pla municipal homologat, que és el que concreta com s'organitzen aquests recursos a Olesa. Així mateix, el govern assegura que el DUPROCIM és a punt i que l'ha volgut revisar perquè sigui útil sobre el terreny.

Queda per veure si el document arribarà finalment al ple de novembre o al de desembre. I encara que ho faci, li caldrà passar per la informació pública i l'homologació de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, de manera que no podrà ser vigent abans del 2027, l'any de les eleccions municipals. Per ara, el que consta és que Olesa és l'únic dels 70 municipis catalans de més de 20.000 habitants que no ha tingut mai homologat el pla que ha de dir què fer quan arriba una emergència.