Olesa és el tercer municipi de Catalunya on més cauen els contractes de lloguer

Qui busqui avui un pis de lloguer a Olesa als portals immobiliaris difícilment en trobarà cap. No ho diu cap agència, sinó el Pla Local d'Habitatge que ha redactat el mateix Ajuntament, que descriu l'oferta com «inexistent» i recull que s'arriben a llogar habitacions a 300 i 400 euros al mes. Els registres oficials, a més, mostren una caiguda en picat: el 2025 només es van registrar 219 contractes de lloguer nous, un terç menys que l'any anterior.

Un terç menys de contractes en un any

Cada vegada que es lloga un pis a Catalunya, el propietari ha de dipositar la fiança a l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), i aquest registre és el que permet comptar els contractes nous. A Olesa, n'hi va haver 333 el 2024 i 219 el 2025, un 34,2% menys. És la xifra més baixa des del 2009 i queda lluny del màxim del 2014, quan se'n van signar 421.

La caiguda, a més, és gairebé quatre vegades la del conjunt de Catalunya, on els contractes van baixar un 8,9%, de 118.626 a 108.057. Entre els municipis catalans de més de 10.000 habitants, només dos van perdre més contractes en proporció: Martorell (−43,4%), que venia d'un 2024 excepcional amb 558 contractes, i Cassà de la Selva (−41,2%). Si el llindar s'apuja als 20.000 habitants, Olesa és la segona, només per darrere de Martorell.

L'entorn tampoc no segueix el mateix camí. A Esparreguera els contractes van pujar un 4,7%, de 235 a 246, mentre que a Abrera van caure un 21,5%. El contrast és més evident si es té en compte que Olesa guanya uns 290 habitants l'any, tal com ha publicat Teleolesa.

El mateix Pla Local d'Habitatge, que treballa amb dades fins al 2024, afirmava que en els darrers deu anys els contractes a Olesa havien disminuït «en menor mesura» que als municipis veïns. Les dades del 2025, però, ja dibuixen el quadre contrari. El primer semestre del 2026 mostra un cert rebot, amb 122 contractes davant dels 96 del mateix període del 2025, tot i que encara són un 32% menys que el 2024.

Un lloguer un 52% més car que el 2014

El preu ha fet el camí invers al dels contractes. El lloguer mitjà dels contractes nous era de 447,96 euros el 2014 i de 680,95 euros el 2025, un 52% més en onze anys. El pla municipal també ho constata i parla d'un increment del 51,1% en deu anys, fins a una mitjana d'uns 700 euros al mes.

Ara bé, el 2025 el preu anual va baixar un 2,0% respecte al 2024, quan va arribar als 695,17 euros, i Olesa continua tenint el lloguer mitjà més baix dels sis municipis de l'entorn, per sota d'Esparreguera (723,53 euros), Martorell (786,91), Abrera (792,52), Sant Esteve Sesrovires (933,32) i Vacarisses (1.018,71). Tot i això, els agents entrevistats pel pla adverteixen que el preu real «pot ser més elevat precisament per la manca d'immobles en oferta». De fet, el segon trimestre del 2026 va ser el més car de tota la sèrie, amb 727,64 euros de mitjana, si bé només s'hi van registrar 48 contractes.

El document xifra també l'esforç que suposa pagar el lloguer, que equival al 20,8% dels ingressos d'una llar i al 42,7% dels d'una sola persona.

Habitacions a 300 i 400 euros

El diagnòstic del pla va més enllà dels números. Segons recull el document, els agents socials i immobiliaris entrevistats alerten de «la presència de lloguer i relloguer d'habitacions a un preu de 300-400€ al mes» i «perceben un augment del racisme i classisme immobiliari a l'hora de llogar un pis». També s'hi esmenta «la presència de contractes i/o clàusules abusives, pagaments per la gestió, restriccions de drets bàsics dels llogaters, entre d'altres».

El mateix treball identifica 87 llars amb vuit o més persones empadronades, un nombre que supera els criteris d'habitabilitat per a un pis de 80 metres quadrats, i entre 190 i 200 habitatges amb indicis de desocupació perquè gairebé no van consumir aigua el 2023 i el 2024.

La pressió no és nova. El juny del 2025, un grup de famílies es va concentrar davant de l'Ajuntament per denunciar, segons les seves portaveus, contractes d'habitatge social que havien deixat de ser-ho i deutes que les abocaven al desnonament.

Trenta anys sense cap promoció protegida

Hi ha una frase del pla que resumeix bona part del problema: «Des de l'any 1996 a Olesa de Montserrat no s'han realitzat promocions d'habitatge protegit». L'habitatge protegit és el que té un preu de venda o de lloguer limitat per llei i s'adjudica a famílies amb ingressos moderats, i a Olesa fa tres dècades que no se n'hi aixeca cap.

Ara n'hi ha dues en marxa. D'una banda, la Fundació Salas en construeix 28 de lloguer al carrer de la Indústria i, de l'altra, l'INCASÒL n'aixeca 33 al carrer Josep Perpinyà, unes obres que havien d'acabar al setembre del 2026, segons es va explicar durant la visita de la consellera Sílvia Paneque del desembre passat. Al setembre, a més, el ple va aprovar per unanimitat els convenis per construir 117 pisos més de lloguer protegit, que encara esperen que la Generalitat convoqui el concurs.

La demanda, mentrestant, s'acumula. El registre de sol·licitants d'habitatge protegit té 281 inscrits, i la meitat ingressen menys de 10.000 euros l'any, cosa que, segons el pla, només els permetria pagar un lloguer de 250 a 300 euros al mes. En total, el document calcula que hi ha 522 llars amb necessitats d'habitatge no cobertes.

El parc destinat a polítiques socials és de 535 habitatges, però només 32 són de l'Ajuntament. I el 2025 es van començar a construir 13 habitatges a tot el municipi, cap de protecció oficial, mentre que a Martorell se'n van iniciar 217, dels quals 99 eren protegits.

Sense tanteig i retracte ni una taula d'habitatge

Una de les eines de què disposen els ajuntaments és el dret de tanteig i retracte, que els permet comprar abans que ningú un pis que es posa a la venda, pel mateix preu, per destinar-lo a habitatge social. El pla municipal ho descarta: «Actualment, l'Ajuntament no considera la definició de possibles àrees subjectes als drets de tanteig i retracte, ja sigui per la seva escassa viabilitat o perquè caldria estudiar prèviament la seva aplicabilitat».

El document admet, així mateix, que «a nivell municipal no hi ha espais de coordinació tècnica específics per a polítiques d'habitatge, així com espais de participació política», i explica que s'està treballant per crear una Taula Local d'Habitatge. Tot plegat, en un municipi on el 16,9% de les llars viuen de lloguer, per sota del 18,3% del Baix Llobregat i del 23,2% de Catalunya.

El que diu l'Ajuntament

Després de tres dècades sense promocions, ara n'hi ha en marxa. Entre els 33 pisos de Perpinyà, els 28 de la Indústria i els 117 aprovats al setembre, sumen 178 habitatges, a prop dels 250 que el pla es marca com a objectiu fins al 2031. Al desembre del 2025, l'alcalde va preveure que el 2026 seria un moment destacat en la disponibilitat d'habitatge protegit, i al ple del setembre va celebrar el consens de tots els grups al voltant de l'habitatge públic.

Segons el pla, cada any s'atorguen a veïns del municipi uns 450 ajuts al pagament del lloguer i uns 500 per als subministraments, i l'Ajuntament disposa d'una borsa de mediació. A més, el Pla Normatiu Municipal del 2026 preveu ajuts directes als propietaris que cedeixin pisos buits a la Borsa de Lloguer municipal.

Les dades també ofereixen arguments al govern. La caiguda de contractes és general a Catalunya, i el preu mitjà d'Olesa va baixar el 2025 mentre la mitjana catalana pujava. A més, part de la solució no depèn del consistori, perquè els 117 pisos els ha de licitar l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i els nous sectors de creixement es desenvolupen per iniciativa privada.

Les claus que queden obertes

El Pla Local d'Habitatge encara consta com a document en exposició pública, i els 117 pisos depenen d'un concurs que la Generalitat ha de convocar en un termini de dos anys o els solars tornaran a l'Ajuntament. Mentrestant, la xifra de referència és la que ja reconeix el document municipal: 522 llars d'Olesa amb necessitats d'habitatge no cobertes.