Marc Serradó signa amb la Generalitat la construcció de 117 pisos amb el lloguer lligat al sou de cada família

Qui busca pis a Olesa i no arriba als preus que demana el mercat tindrà, si els terminis es compleixen, 117 portes més on trucar. I és que el ple va aprovar dijous per unanimitat dos convenis amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per construir nous habitatges de protecció oficial en dos solars municipals: 62 al Calcàndi, entre els carrers Empordà i Conflent, i 55 a Sant Bernat, al carrer Balmes amb Almeria. Cap no es podrà comprar, tots seran de lloguer, i el rebut no podrà superar el 30% dels ingressos de la família que hi entri.

Aquell topall és el que separa aquests pisos de qualsevol anunci d'immobiliària: amb 1.500 euros al mes a casa, el màxim serien 450. Un mínim del 25% dels habitatges estarà reservat per a persones de 35 anys o menys, i un màxim del 10% estaran reservades per a situacions de més vulnerabilitat. Serà una comissió amb un representant de l'Ajuntament i un de la Generalitat la que vigilarà que es compleixi.

L'alcalde, Marc Serradó, es va aturar uns segons abans de passar al punt següent per remarcar el que acabava de passar. «Bé, avui poso en valor aquest consens al voltant de la construcció d'habitatge públic en aquest ple, que denota que és un tema que ens preocupa a tots. I, per tant, el vull celebrar com a alcalde i en nom del govern.» Ho deia al final d'una nit de gairebé cinc hores en què el seu govern havia tret endavant les ordenances fiscals amb l'IBI a l'alça per un empat a deu vots, havia vist com el PP i Ciutadans rebutjaven l'ordenança de terrasses i havia acabat expulsant una assistent i cancel·lant el torn de precs i preguntes del públic. Enmig de tot plegat, va ser l'única vegada que els vint regidors van votar igual.

El solar seguirà sent de tots els olesans

Una cosa és deixar i una altra és vendre, i aquí el que es fa és deixar. Els dos terrenys estan qualificats de domini públic, de manera que la fórmula escollida ha estat la concessió administrativa: una empresa hi construirà els blocs i en cobrarà els lloguers durant 75 anys, que és el màxim que permet la normativa, però la propietat del sòl continuarà sent municipal tota l'estona. El regidor d'Habitatge, Joan Martínez, ho va explicar amb paraules planes al ple: es tracta d'«un permís de llarga durada perquè un tercer construeixi un solar i l'exploti sense que l'Ajuntament en perdi la titularitat».

I és aquesta mateixa qualificació urbanística la que tanca la porta a la venda dels pisos. Aquí no passarà el que ha passat en altres promocions protegides, que amb els anys han acabat al mercat lliure: aquests 117 habitatges seran de lloguer durant tota la concessió i no hi haurà manera de comprar-ne cap.

Amb aquesta operació, el parc de pisos assequibles i socials que té el municipi, que ara és de 535 habitatges, creixerà una cinquena part. Martínez va aprofitar per repassar la resta de peces que hi ha en marxa: 33 pisos de propietat municipal que l'Ajuntament ja gestiona i sis més a punt d'incorporar-s'hi, la borsa de mediació de lloguer social, els allotjaments d'emergència de les Paules i els 28 habitatges del carrer Indústria i els 33 de Josep Perpinyà.

Qui mana en el rellotge

Hi ha una part de tot això que ja no depèn d'Olesa, i és precisament la que marca quan començaran les obres. Serà l'Agència de l'Habitatge qui redacti les bases del concurs, qui el convoqui i qui decideixi quines condicions hauran de complir les constructores que s'hi presentin. Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta en Comú Podem, va ser qui va posar el dit a la ferida i va preguntar si signar amb la Generalitat deixa els solars immobilitzats fins que a Barcelona decideixin moure's.

La resposta de l'alcalde no va tenir gaire diplomàcia. «Jo crec que no ens podem permetre que si la Generalitat té un tap i és incapaç de tirar endavant el procediment, esperar eternament», va contestar. Serradó fins i tot va posar xifra a la paciència que està disposat a tenir —«mig any, un any»— i va recordar que l'Ajuntament ja ha licitat pel seu compte en altres ocasions, com al carrer Indústria i a Josep Perpinyà. «Nosaltres sí que hem fet la feina, tenim un solar, ens ha costat molt tenir-lo i per tant li hem de treure tot el suc», va rematar.

De fet, el conveni ja porta incorporada una xarxa de seguretat que va recordar Fernando Vicente, del PSC: si passen dos anys i l'Agència no ha mogut fitxa, la concessió decau i el solar torna a mans de l'Ajuntament.

Tots van votar que sí, però cap va dir el mateix

Que la votació sortís per unanimitat no vol dir que els grups pensessin igual. Jordi Martínez, el regidor no adscrit, va felicitar el govern i tot seguit hi va deixar la reserva: «tant de bo es pugui realitzar el més aviat possible, que jo tinc més dubtes».

Jessica Fernández, del PP, va anar directa a una qüestió que a Olesa acaba sortint sempre, la dels aparcaments. L'alcalde li va respondre que a Sant Bernat encara no hi ha ni projecte bàsic i que al Calcàndi els cotxes aniran en superfície, perquè sota els blocs, tractant-se d'habitatge protegit, «no hi ha cap constructor que els vulgui fer».

Rodríguez, per la seva banda, va deixar l'avís de fons: posar formigó, tot sol, no abarateix res. «Espanya, poc abans que esclatés la bombolla immobiliària, construïa el doble d'habitatges d'Alemanya i França juntes i el preu de l'habitatge no baixava», va exposar. Per això va reclamar que s'apliqui de debò el recàrrec de l'IBI als pisos buits de grans tenidors, que està aprovat però gairebé no s'utilitza. El regidor d'Habitatge li va contestar amb una dada del cens municipal: a Olesa hi ha uns 120 habitatges buits.

El PSC, en canvi, va voler anotar la data al calendari. «Per primer cop li escolto dir que aquí a Olesa s'ha de construir habitatge protegit», va dir Carlos Fernández adreçant-se a l'alcalde. «I això és molt important.»

Què passa ara

Amb els convenis aprovats, la pilota passa a l'altre costat. Ara li toca a la Generalitat redactar les bases i convocar el concurs que ha d'adjudicar la construcció i l'explotació dels dos solars, i si no ho fa en dos anys, els terrenys tornen a l'Ajuntament sense que s'hi hagi posat ni un maó.

Serradó ho va deixar dit amb la condicional que ho sosté tot: «Si la Generalitat ens acompanya, podem fer un salt endavant a Olesa que pot millorar la vida de molta gent». Els solars ja hi són i les firmes també. Ara falta que algú comenci a cavar.