L'alcalde d'Olesa expulsa un regidor de l'oposició i cancel·la el torn de precs i preguntes del públic: «vostè m'escoltarà i callarà»
Serradó va aturar el ple, va reunir els portaveus en un recés i, quan va tornar, ja no hi havia torn per a ningú: «Bona nit a tothom»
El ple ordinari d'Olesa de Montserrat d'ahir va durar prop de sis hores i va acabar amb dues persones fora de la sala i un punt de l'ordre del dia sense celebrar: els precs i preguntes del públic, l'únic moment de la sessió en què la ciutadania té la paraula. Els qui havien anat expressament a fer-la servir feia cinc hores que esperaven asseguts.
El primer a rebre l'ordre de sortir va ser el regidor de Ciutadans, Josep M. Paniello, durant el torn de precs i preguntes dels grups. La segona, una veïna del públic, ja al tram final. Totes dues sortides es van produir immediatament després que l'un i l'altra qüestionessin la presidència, que ocupa l'alcalde, Marc Serradó, del Bloc Olesà-CUP.
El regidor que es va quedar sense resposta i sense escó
Paniello va formular tres preguntes tancades sobre la concentració del 2 de setembre davant l'Ajuntament en suport als ciutadans de Ceuta, i va advertir per endavant del format que demanava: «Me ha de decir sí o no. Está muy claro».
L'alcalde no va respondre ni sí ni no. Va començar a exposar la seva valoració de la situació a Ceuta —que és preocupant i que el govern espanyol «ha anat tard i ha anat malament»— i el regidor el va interrompre. Serradó va abandonar aleshores el contingut per anar a les formes: «quan vostè ha parlat l'hem escoltat. Si jo parlo no em pot tallar d'aquesta manera».
A continuació va retirar la resposta: «no li contestaré perquè vostè no pot mantenir un mínim diàleg democràtic». Va seguir un advertiment, una ordre —«vostè m'escoltarà i callarà»— i tres invitacions consecutives a abandonar la sessió: «el convido que marxi», «el convido que abandoni el ple», «sisplau, abandoni el ple». El regidor va sortir sense haver obtingut resposta a tres preguntes registrades i sense completar el seu torn.
El Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), aprovat pel Reial decret 2568/1986, regula amb detall les facultats del president del ple, però no preveu la retirada d'una resposta ja iniciada com a mesura disciplinària.
Sobre l'expulsió de regidors, el terreny normatiu és més estret encara. Una anàlisi publicada el setembre del 2025 al blog jurídic d'ACAL, consultora especialitzada en administració local, recorda que, a diferència de la policia d'estrades dels tribunals, en les entitats locals no hi ha cap norma de rang legal que empari la facultat del president per expulsar un membre del ple: les úniques previsions són de rang reglamentari. I constata que la majoria de sentències que hi analitza declaren invàlida la mesura.
La resolució que hi cita de manera expressa és la del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de 30 de juny de 2025 (recurs 512/2025), segons la qual les normes que atribueixen facultats de policia als alcaldes s'han d'interpretar de manera restrictiva, perquè poden limitar el dret fonamental dels regidors a participar en els assumptes públics, i la seva aplicació ha de ser motivada i no arbitrària. El mateix text recull una segona sentència del mateix tribunal, de 27 de gener de 2025 (recurs 793/2024), que qüestiona la validesa de la mesura quan les crides a l'ordre s'encadenen sense marge entre l'una i l'altra.
L'assistent expulsada i el punt que no es va celebrar
La segona sortida va arribar al final. Serradó havia advertit dues vegades una assistent mentre el secretari llegia els acords dels convenis d'habitatge públic, i li havia anunciat que aquell era l'últim avís. En obrir-se el torn de participació ciutadana, no hi va haver cap advertiment intermedi: li va indicar directament que abandonés la sala.
La dona s'hi va negar. «Aquesta és la casa de tothom, vosaltres cobreu diners públics, tenim dret a expressar-nos», va respondre. I va afegir: «quan se'ls diu una cosa que no els agrada escoltar, expulsen la gent».
L'article 88.2 del ROF estableix que el públic assistent no pot intervenir a les sessions ni fer manifestacions d'aprovació o desaprovació, i que el president pot procedir, «en casos extrems», a expulsar qui impedeixi el desenvolupament normal de la sessió. El reglament situa aquesta mesura com a excepcional. Ahir es va aplicar dues vegades en una mateixa sessió, i no és un recurs nou d'aquesta presidència: durant aquest mandat ja va rebre l'ordre de sortir un membre de l'Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat, l'entitat que precisament ahir tornava a ser a la sala per defensar la moció de les farmàcies de guàrdia i auna altra veïna indignada amb el govern local.
Davant la negativa, l'alcalde va aturar el ple —«no continuarà fins que no marxi»—, va demanar un recés i va reunir la junta de portaveus. La decisió que en va sortir va ser suprimir el torn de participació ciutadana. En tancar la sessió, Serradó va lamentar «enormement que una ciutadana condicioni la participació de tota la resta que s'han esperat 5 hores per poder intervenir».
Els temps: qui els perd, qui els recupera i qui no en té
La sessió d'ahir també deixa registrat com es va administrar el temps de paraula, que el ROF encomana al president amb un criteri explícit: vetllar perquè totes les intervencions tinguin la mateixa durada.
Els talls per exhauriment del temps van recaure en tots els casos en regidors de l'oposició. Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta-En Comú Podem, va ser interromput dues vegades a mitja argumentació: al debat de les ordenances fiscals —«em sap greu [...] però se li ha acabat el temps»— i al de les farmàcies de guàrdia —«senyor Rodríguez, em sap greu però se n'ha acabat el torn»—. La regidora del PP, Jessica Fernández, també va ser tallada en dues ocasions, després d'haver advertit que des del seu escó no té visibilitat del cronòmetre: «desde aquí no veo el tiempo de intervención».
En el costat contrari, el primer tinent d'alcalde, Jordi Parent (ERC), va reiniciar el seu propi temps en veu alta abans d'una intervenció: «ara, em permeteu que em torni a posar el temps perquè si no, no tindré temps». No consta cap objecció de la presidència.
L'alcalde, per la seva banda, va intervenir per tancar cadascun dels grans blocs de la sessió. La seva rèplica al debat d'ordenances fiscals —el més llarg de la nit— va respondre un per un tots els portaveus sense limitació de temps.
La qüestió ja s'havia plantejat abans en aquest consistori. Serradó ha defensat en plens anteriors que l'alcaldia disposa d'un torn propi que li permet estendre's, criteri que l'oposició ha qüestionat de manera reiterada. El regidor no adscrit Jordi Martínez ho va formular així: «no existeix el torn d'alcaldia».
El silenci, també desigual
La mateixa sessió recull un tercer contrast en l'aplicació de les normes d'ordre. Des de la presidència es va requerir silenci a la sala en diverses ocasions i es va recordar que, mentre hi hagi ordre del ple, no es pot parlar des del públic. Aquesta és la regla que va acabar motivant les dues expulsions.
A la taula del govern, en canvi, la conversa entre membres de l'equip de govern es va mantenir durant intervencions de l'oposició sense que la presidència hi intervingués, mentre l'alcalde consultava de manera continuada el telèfon mòbil i l'ordinador. La incidència consta a l'acta per la via de les queixes: Jessica Fernández va interrompre la seva pròpia exposició dues vegades per denunciar-ho —«entre escuchar murmullos, cada vez lo ponéis más difícil» i «es que no paro de escuchar murmullos»— i la presidència va haver de demanar a la sala que l'escoltés. La mateixa regidora va afegir que el que es viu des de l'escó «es para grabarlo un día y ponerlo».
El context: la nit en què es va aprovar la factura del 2027
L'ordre del dia d'ahir incloïa l'aprovació provisional de les ordenances fiscals per al 2027, amb una pujada del tipus de gravamen de l'IBI del 3,5% i la congelació de la part fixa de la taxa de residus en 211 euros, a la qual s'afegeix un tram variable de 122,59 euros per als habitatges que no facin servir el sistema de contenidors.
Tota l'oposició va situar aquesta pujada com el tram final d'un increment acumulat proper al 30% en quatre anys. Rodríguez el va qualificar de «monstruositat»; Paniello va xifrar en un 31% la pujada de la contribució i en un 64% la de les escombraries; i Jordi Martínez, que va ser regidor d'Hisenda el primer any d'aquest govern, va recordar que el programa amb què es van presentar comprometia al punt 104 no pujar els impostos per sobre de l'IPC. Les ordenances van quedar aprovades amb 10 vots a favor i 10 en contra.
El ple va aprovar també, per unanimitat, dos convenis amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per construir 117 habitatges de protecció oficial en dos solars municipals.
Què passa ara
En aixecar la sessió, l'alcalde va anunciar que la junta de portaveus haurà de fer «una reflexió» perquè el que va passar «no es pot tornar a repetir». No va concretar-ne el contingut ni el calendari.
El torn de precs i preguntes del públic, que es va quedar sense celebrar, no té mecanisme de recuperació: les qüestions que la ciutadania hi volia plantejar hauran d'esperar al pròxim ple ordinari. Les municipals se celebren el 23 de maig del 2027.
