A Olesa ja hi moren més persones de les que hi neixen, i la població augmenta gràcies als migrants

El 2024, a Olesa, per cada nadó que va néixer hi va haver gairebé una defunció i mitja: 148 naixements i 218 morts. Si el poble només comptés amb els seus bressols, hauria perdut 70 veïns en un any. Tot i això, en va guanyar. El relleu, de fet, arriba amb les caixes de la mudança, perquè aquell any s'hi van empadronar 355 persones més de les que van marxar, gairebé un veí més cada dia.

Un nadó cada dos dies i mig

El 2008 a Olesa naixia gairebé un infant cada dia. Aquell any en van néixer 358, el màxim de tota la sèrie de l'Idescat, l'institut d'estadística de la Generalitat.

Setze anys després, el 2024, en van ser 148, un cada dos dies i mig, és a dir, un 58,7% menys i la xifra més baixa des del 1996, quan en van néixer 141. A més, les dades provisionals del 2025 tampoc no canvien gaire el panorama, amb 154 naixements.

Les defuncions, per contra, han fet el camí invers. Van ser 185 el 2021, 194 tant el 2022 com el 2023 i 218 el 2024, més de quatre cada setmana. Per tant, el saldo natural, la resta entre els qui neixen i els qui moren, ha passat de −6 a −70 en només quatre anys.

El Pla Local d'Habitatge 2026-2031, elaborat per l'Ajuntament amb la Diputació de Barcelona, situa el punt d'inflexió un any abans i parla d'«un balanç negatiu entre natalitat i mortalitat des del 2020». Així mateix, la taxa de mortalitat del 2024, de 8,77 defuncions per cada mil habitants, és la més alta dels sis municipis de l'entorn, per davant d'Esparreguera, Abrera, Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Vacarisses, i supera tant la del Baix Llobregat (7,77) com la de Catalunya (8,37).

Gairebé quatre veïns nous cada dia

La resta de la història s'escriu a l'oficina del padró. El 2024 s'hi van empadronar 1.428 persones que venien d'un altre municipi o d'un altre país, gairebé quatre cada dia, mentre que 1.073 olesans van fer el camí contrari i van traslladar la residència fora.

La diferència, de 355 persones, va compensar cinc vegades la pèrdua natural. I no és un fet aïllat, perquè si s'allarga la mirada del 2021 al 2024, el poble suma 961 veïns per les migracions i en resta 126 per la diferència entre naixements i defuncions.

D'on vénen? Del saldo del 2024, 215 persones corresponen als moviments amb l'estranger, un grup que també inclou espanyols que tornen, i 140 als canvis de residència dins d'Espanya: +181 amb la resta de Catalunya i −41 amb la resta de l'Estat. El Pla Local d'Habitatge hi posa noms i diu que els nous residents «provenen principalment de Barcelona, Esparreguera i Abrera, així com de països estrangers com el Marroc i Colòmbia».

Ara bé, molts d'aquests nous veïns fan la vida a fora. El Pla Local de Salut 2019-2023 ja descrivia veïns recents que «van a treballar fora, principalment a Barcelona» i que «només tornen a Olesa per pernoctar», com va recollir Teleolesa en una crònica sobre l'Olesa poble dormitori.

Una cruïlla de camins des del segle XVII

Res d'això és nou a Olesa. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha reconstruït, registre a registre, la biografia de 13.510 immigrants i 12.589 emigrants que han passat pel municipi des de principis del segle XVII.

Les xifres d'avui, però, tenen matisos. En proporció, Olesa té menys veïns nascuts fora d'Espanya que la seva comarca: 3.746, el 15,0% de la població, davant del 19,1% del Baix Llobregat i el 25,1% de Catalunya. Gairebé n'hi ha tants com de nascuts a la resta de l'Estat, que són 3.639.

Pel que fa als veïns amb nacionalitat estrangera, són 2.510, el 10,0% del total, i segons el Pla Local d'Habitatge gairebé la meitat procedeixen de l'Àfrica (47,9%), seguits dels de l'Amèrica del Sud (24,6%) i de la resta de la Unió Europea (11,1%). I el moviment també va en sentit invers: 752 olesans viuen a l'estranger.

En aquest context, l'Ajuntament va presentar al gener el seu primer Pla de Migracions i Interculturalitat, per al període 2025-2028, per ordenar les polítiques d'acollida.

La generació de la trentena s'aprima

Mentre arriben veïns nous, la piràmide d'edats es transforma. Més d'un de cada sis olesans, el 17,7%, té més de 65 anys, i el Pla Local d'Habitatge constata que en els darrers 25 anys la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per 1,7 en xifres absolutes i la de més de 85, per 2,5.

A l'altre extrem, en canvi, els veïns d'entre 25 i 34 anys eren gairebé un de cada cinc el 2001 (18,8%) i avui són gairebé un de cada nou (11,2%).

Aquí entra en joc l'habitatge. En l'enquesta del procés participatiu d'aquell pla, en què van participar 173 persones, el 83% dels qui viuen de lloguer afirmaven que és l'única opció que tenen per falta d'estalvis per a l'entrada d'una hipoteca, segons les dades presentades per l'Ajuntament al març. Al setembre, el ple va aprovar per unanimitat la construcció de 117 pisos de lloguer protegit, dels quals almenys un de cada quatre estarà reservat a persones de 35 anys o menys.

Una pensió sencera de diferència cada any

La pensió contributiva mitjana d'Olesa era de 1.334,26 euros al desembre del 2025. És la més baixa dels 30 municipis del Baix Llobregat, on la mitjana arriba als 1.440,29 euros. A Begues, el municipi del capdamunt de la llista, és de 1.675,43 euros.

Concretament, la diferència amb la mitjana comarcal és de 106,03 euros al mes, de manera que en 14 pagues són uns 1.484 euros l'any, més que una pensió mensual sencera d'Olesa. El Papiol, el penúltim, se situa en 1.361,26 euros, i la mitjana catalana, en 1.384,82.

Cal tenir en compte que la dada es calcula per pensió i no per persona, ja que al poble hi ha 5.532 pensions per a 4.767 pensionistes. Les estadístiques publicades per municipi no permeten saber quina part de la diferència correspon a pensions de jubilació, de viduïtat o d'incapacitat.

El que diu l'Ajuntament

El Pla Local d'Habitatge fa la diagnosi demogràfica, amb el saldo natural negatiu i l'envelliment, sense valorar-la políticament. A l'octubre del 2025, durant el Dia de la Gent Gran, el regidor de Benestar Social, Joan Martínez, va descriure les persones grans com «el puntal de la nostra societat» i va parlar d'una «revolució de la longevitat».

Sobre les pensions, no consta cap declaració del govern municipal. L'import de cada pensió, a més, no depèn de l'Ajuntament: el fixa la Seguretat Social segons el que cada persona ha cotitzat.

D'altra banda, les dades també matisen el retrat. El poble guanya uns 290 habitants l'any i ja supera la projecció mitjana que l'Idescat havia fet per al 2025, de 24.700 persones. El saldo natural negatiu és la tendència de la comarca (−1,61 per mil) i de Catalunya (−1,70 per mil), tot i que a Olesa és més pronunciat (−2,82 per mil). I l'índex socioeconòmic territorial del municipi, de 101,2, se situa a la mitjana catalana.

Els 25.000, pendents del padró de desembre

Quants olesans hi ha, exactament, depèn de qui els compti. El padró continu de l'INE, la xifra oficial, en registrava 24.966 a l'1 de gener del 2025. L'Idescat, per la seva banda, n'estimava 25.000 en la mateixa data, mentre que el Pla Local d'Habitatge afirma que «l'any 2025 Olesa de Montserrat tenia 25.410 habitants segons el padró», una xifra del registre municipal que encara no ha passat pel filtre de l'INE, que depura les altes i les baixes duplicades.

Al desembre, l'INE publicarà el padró a l'1 de gener del 2026. Si es manté el ritme dels darrers anys, Olesa hi podria aparèixer per primera vegada per sobre dels 25.000 habitants oficials. Abans, però, haurà d'arribar la xifra de defuncions del 2025, que dirà si és el sisè any seguit en què el poble acomiada més veïns dels que en veu néixer.