«Cal tenir ganes de fer les coses bé»: així resumeix Olesa Oberta el que fa falta a l’Ajuntament
Samuel Rodríguez fa tres anys que estudia municipis, escolta veïns i acumula propostes concretes per millorar el nostre municipi
Molts polítics critiquen. Però n’hi ha d’altres que, a més de criticar, han estat a Terrassa, a Sabadell, a Premià de Mar, a Sant Celoni, a Vilanova, prenent notes, comparant models i preguntant-se què funciona en altres llocs i per què no funcionaria a Olesa. Samuel Rodríguez, regidor d’Olesa Oberta - En Comú Podem, fa tres anys que fa les dues coses.
Ho fa des de l’oposició, amb un sol escó, en un consistori governat per Esquerra Republicana, Bloc-CUP i Junts. Les seves propostes no sempre prosperen. Però el registre dels últims mesos mostra una coincidència que no passa desapercebuda: els tres assumptes que més malestar han generat entre els veïns d’Olesa —la gestió dels residus, la mobilitat i la política d’aparcament— són exactament els tres fronts sobre els quals Rodríguez fa mesos que articula una posició diferent de la de l’equip de govern.
El model de residus: el que altres municipis van fer abans de multar
Quan el consistori va implantar el nou sistema de contenidors amb xip, Rodríguez ja havia vist una cosa semblant en altres municipis. La diferència, segons ha explicat en declaracions públiques, era en com es va executar. En altres ajuntaments amb gestió pròpia, la implantació va anar acompanyada d’una fase d’adaptació: recollides nocturnes del que quedava fora dels contenidors, fins que els veïns interioritzessin el nou funcionament i el carrer despertés net. Aquí aquest pas no es va fer.
El resultat està documentat. El consistori va imposar les primeres sancions —de fins a 300 euros— a veïns que havien deixat bosses fora de contenidors que, en molts casos, romanien bloquejats diversos dies a la setmana. Centenars de ciutadans van reaccionar a les xarxes socials. Alguns dels testimonis recollits per Teleolesa descrivien situacions concretes: veïns que havien seguit el protocol pas a pas, acordat una cita per a la recollida de voluminosos i esperat tres dies sense que ningú hi passés. Quan van insistir-hi, ningú va respondre. Al final, van recollir ells mateixos el que el servei havia promès recollir.
«Si ho fem bé, potser en el futur tindrem una taxa més reduïda. Intentem fer-ho bé»
Rodríguez no ha demanat que s’abandoni el sistema. Ho ha dit amb claredat: el problema no són els xips, sinó el model d’externalització i l’absència de pedagogia prèvia. Assenyala també una variable que el consistori no hauria avaluat: els conductors de camions que aparcaven a la zona de la Flora i que abans feien servir els contenidors oberts. Sense accés, la brossa s’acumula en aquest punt. No és una infracció difícil d’anticipar.
La parada de bus que continua sense solució
El segon front és el del Monbus. La parada de la plaça de l'Oli fa setmanes que està suprimida. L’alcalde Marc Serradó va explicar públicament que «el que ens pinta és que el que no hi ha són ganes de recuperar la parada», apuntant a la Generalitat com a responsable. En les mateixes declaracions, Serradó va reconèixer que la plataforma d’accessibilitat necessària perquè l’autobús pugui tornar a parar «s’haurà d’habilitar al més aviat possible». A data d’avui, segons la informació disponible, l’Ajuntament no l’ha executada.
És la mateixa empresa que reclama aquesta infraestructura com a condició per reprendre el servei. I és l’Ajuntament qui l’ha de construir. La seqüència que emergeix de les paraules mateixes de l’alcalde és la d’un carreró sense sortida: la Generalitat no pot garantir que el bus pari fins que la infraestructura hi sigui, i la infraestructura no hi és.
Rodríguez ha situat aquest tipus de situacions en un marc més ampli: el del transport públic d’un municipi que, segons descriu, obliga els seus veïns a sortir cada dia perquè no els pot retenir. Sense feina local suficient, sense universitat, sense urgències mèdiques pròpies. «Exportem gent treballadora, exportem estudiants, exportem fins i tot gent que està malalta», ha assenyalat. I els Ferrocarrils Catalans, afegeix, perden parades. Del Monbus, millor no parlar-ne, conclou.
Aparcaments dissuasius en un municipi que expulsa la seva gent
El tercer front és el de l’aparcament. El consistori ha habilitat recentment noves places gratuïtes als terrenys de l’antiga comissaria de la policia local. Rodríguez valora la mesura com a insuficient: «És una petita mesura que pràcticament no arregla res.» Però la seva posició va més enllà de la quantitat de places.
El que qüestiona és la lògica dels aparcaments dissuasius a Olesa. En ciutats grans, aquest model té sentit quan la població que hi arriba en cotxe ve de fora i té alternatives de transport públic reals. A Olesa, argumenta, el perfil és diferent: qui aparca és majoritàriament el mateix veí que ha hagut de sortir del municipi per les mancances que el mateix municipi no ha resolt. Treure-li les places a prop de casa no fa que deixi el cotxe. El fa usar aquest cotxe que ja porta per moure’s per dins del poble. I això, diu, és exactament el que genera l’anomenat «trànsit d’agitació».
«La gent a qui es dissuadeix d’aparcar no és gent que ve de fora, és la pròpia població d’Olesa que per les mancances [...] és expulsada fora del poble, són obligats a marxar.»
El mateix raonament l’aplica al carril bici segregat. En un municipi sense continuïtat urbana amb els pobles veïns, aquest tipus d’infraestructura no connecta destins. Rodríguez diu preferir el carril compartit: mesures que alentin el trànsit rodat i permetin que bici i cotxe convisquin a la mateixa calçada, sense necessitar una separació física que afegeix un vehicle més a un entorn que, segons ell, no ho necessita.
Un any per fer-se veure
Olesa Oberta afronta els propers dotze mesos amb un objectiu declarat: visibilitat. Rodríguez ha confirmat que la formació celebrarà pròximament una assemblea per definir l’estratègia de l’últim tram de mandat. La seva intenció és presentar-se de nou com a cap de llista, tot i que la decisió correspon a les primàries internes. «Em presento i a veure què passa», ha dit.
El programa que portin a les eleccions del 2027 partirà del del 2023, revisat a la llum d’aquests quatre anys. Rodríguez descriu aquest procés amb una frase: «Les polítiques han de passar un procés d’avaluació i un rendiment de resultats.» No és una declaració grandiloqüent. És, simplement, la descripció d’una cosa que hauria de ser rutinària en qualsevol administració i que, vist el curs dels últims mesos a Olesa, no sembla que ho sigui.
Aquest article és una crònica periodística d’anàlisi i d’opinió. Per la seva naturalesa, conté elements subjectius derivats de la interpretació dels fets documentats.
