Olesa duplica els delictes sexuals i multiplica els robatoris amb força en només sis mesos

Sis robatoris amb força es van convertir en 14. Cinc entrades en habitatges particulars, en set. Una sostracció de vehicle, en quatre. Tres delictes contra la llibertat sexual, en sis, dels quals tres amb penetració. Aquesta és la variació que el Ministeri de l'Interior atribueix a Olesa de Montserrat entre el primer semestre del 2025 i el primer semestre del 2026, i explica per què el municipi tanca el juny amb 246 infraccions penals conegudes davant les 209 d'un any enrere.

Són 37 fets més en mig any, un increment del 17,7%. El contrast amb la resta del país és la dada que dona dimensió al cas: en el conjunt d'Espanya, amb 1.217.476 infraccions comptabilitzades en el mateix període, l'augment va ser del 0,5%. Interior va publicar aquestes xifres el 19 de setembre, dins del Balanç de Criminalitat del segon trimestre, que acumula els fets registrats de gener a juny.

El repunt olesà no és generalitzat, i aquesta és precisament la seva característica més definitòria. Els robatoris amb violència i intimidació es mantenen en quatre, els mateixos que fa un any. Els delictes de lesions i baralla tumultuària baixen de quatre a tres. No hi consta cap homicidi consumat, després de l'únic registrat el 2025, ni cap delicte de tràfic de drogues, davant els dos de l'exercici anterior. L'augment es concentra en dos fronts: el que afecta l'habitatge i el que afecta la integritat sexual.

Convé precisar què mesura aquest document abans de continuar. El balanç recull els fets que arriben a coneixement policial —Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i els cossos de policia local que aporten dades al Sistema Estadístic de Criminalitat—, de manera que una part del delicte real no hi figura mai i un repunt de denúncies pot reflectir tant més fets com més disposició a denunciar-los. El ministeri adverteix, a més, que les xifres estan pendents de consolidar, i en un municipi de 25.000 habitants un grapat de casos genera percentatges de tres dígits. Dit això, 37 fets addicionals sobre una base de 209 no depenen d'un sol expedient.

Catorze robatoris amb força, vuit més

Els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions constitueixen la partida que més creix dins la criminalitat convencional olesana, amb un increment del 133,3%. És també el punt on el municipi se separa amb més claredat de la tendència estatal: mentre a Olesa es multipliquen per més de dos, en el conjunt d'Espanya els delictes contra el patrimoni —robatoris, furts i sostraccions de vehicles— cauen un 3,6% i representen el 40,3% de tota la criminalitat convencional.

Set d'aquests catorze es van cometre en habitatges particulars, dos més que l'any anterior. A aquesta xifra s'hi afegeixen les quatre sostraccions de vehicles, davant l'única del 2025. Els furts, en canvi, que continuen sent el gran volum del municipi, amb prou feines es mouen: 43 casos davant de 41, un 4,9% més. El perfil delictiu d'Olesa, per tant, no ha canviat de naturalesa; ha canviat d'intensitat dins de la categoria que afecta directament l'espai privat i la propietat.

Sis delictes sexuals en mig any

Els delictes contra la llibertat sexual registrats al municipi han passat de tres a sis. Les agressions sexuals amb penetració, d'una a tres; la resta de delictes contra la llibertat sexual, de dos a tres. En termes percentuals, un 200% i un 50%; en termes absoluts, dos i un casos més, sis en total.

La referència estatal permet dimensionar-ho. Interior situa l'augment espanyol d'aquests delictes en un 4%, i el de les agressions amb penetració en un 3,5%. No és el primer balanç en què Olesa se'n desmarca. Amb les dades del quart trimestre del 2024, Teleolesa ja va documentar un increment local del 150% en agressions sexuals amb penetració quan la mitjana espanyola d'aquell exercici es movia en el 6,7%. L'any anterior, aquest mitjà havia recollit la inquietud del veïnat per l'augment del 200% en delictes greus, amb testimonis que descrivien zones del municipi on evitaven passar. Les xifres absolutes són baixes i cada cas té un pes desproporcionat sobre el percentatge. La direcció, en canvi, es repeteix en els tres balanços revisats en dos anys.

Una matinada del 21 de juny

Un dels fets comptabilitzats en aquest semestre té data, escenari i actuació policial documentada. La matinada del 21 de juny, en plena Festa Major, un grup d'una desena de persones va envoltar dos joves al Parc de la Memòria mentre esperaven el ferrocarril. Segons la informació difosa pels Mossos d'Esquadra, un dels dos va caure a terra durant la fugida i va ser agredit a cops i puntades de peu, ruixat amb esprai de pebre i desposseït del telèfon mòbil; l'altre també va ser ruixat i va aconseguir resistir l'intent de sostracció de la ronyonera.

El 5 d'agost, agents de la comissaria de Martorell —la que cobreix Olesa— van detenir dos menors d'edat com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb violència i intimidació comès al municipi. Els investigadors els van identificar a partir de les declaracions de les víctimes, d'imatges obtingudes de xarxes socials i d'un reconeixement fotogràfic. Els fets es van posar en coneixement de la Fiscalia de Menors, que dirigeix les diligències. Cap dels dos té encara resolució judicial.

L'episodi es va produir nou dies després que l'Ajuntament difongués públicament el seu balanç anual de seguretat.

La partida que Interior no desglossa

Els robatoris i els delictes sexuals concentren l'atenció, però no expliquen la major part de l'augment. L'epígraf que el ministeri denomina «resta de criminalitat convencional» —danys, amenaces, coaccions, delictes contra l'ordre públic, falsedats i tot allò que no encaixa en les deu categories detallades— ha passat de 93 a 108 casos. D'aquests quinze fets addicionals en surt gairebé la meitat de l'increment total del semestre.

És, alhora, la casella menys transparent del document, perquè el balanç no la desagrega en cap nivell. Qualsevol descripció precisa del contingut d'aquests 108 fets ha de venir de qui els registra.

Un de cada quatre delictes es comet en línia

La segona meitat del balanç no passa al carrer. La cibercriminalitat ha crescut un 18,5% al municipi, de 54 a 64 fets, i ja representa un de cada quatre delictes coneguts a Olesa. Les estafes informàtiques en constitueixen el gruix, amb 50 casos davant de 47, mentre que la categoria d'altres ciberdelictes s'ha duplicat, de set a 14.

Aquesta dada té una implicació que enllaça directament amb el bloc següent. A la reunió de la Junta Local de Seguretat del juny, els cossos policials van exposar que les estafes havien baixat un 8,5% respecte de l'any anterior. La sèrie semestral d'Interior registra el moviment contrari per al primer semestre del 2026.

«Portem set anys reduint fets delictius»

La primera setmana de juny, quinze dies abans de l'agressió del Parc de la Memòria, la Junta Local de Seguretat va reunir a l'Ajuntament els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la Policia Local per revisar el balanç del 2025: un 13,4% menys de fets delictius i el segon municipi més segur de Catalunya entre els de més de 20.000 habitants. El consistori ho va difondre amb tres talls d'àudio. L'alcalde, Marc Serradó, hi va afirmar que «portem set anys reduint fets delictius» i va sostenir que explicar-ho «pot ajudar a que la ciutadania se senti una mica menys insegura». L'inspector en cap de la Policia Local, Isaac Aymeric, va qualificar d'«extraordinari» mantenir set anys de tendència a la baixa, perquè «l'habitual són dos o tres anys».

Els períodes comparats no són els mateixos —aquell balanç tancava el 2025; el d'Interior obre el 2026— i aquesta circumstància, per si sola, no desmenteix cap de les dues xifres. El que estableix la sèrie semestral del ministeri és que, mentre es comunicava aquella trajectòria descendent, els sis mesos que s'estaven tancant en aquell mateix moment acumulaven un augment del 17,7%.

La posició estructural del municipi, amb tot, continua sent la d'un territori amb baixa intensitat delictiva. Amb 246 infraccions en sis mesos i una població que el padró situa al voltant dels 25.000 habitants, la ràtio se situa en unes 9,8 infraccions per mil habitants en el semestre, segons el càlcul d'aquest mitjà a partir de les dades d'Interior i de l'INE; l'equivalent espanyol, amb 49.596.376 residents, és de 24,5. La qüestió que planteja el balanç, doncs, no és si Olesa és un municipi segur, sinó si la sèrie descendent que sosté el discurs municipal continua vigent.

Cap valoració des del 19 de setembre

Des que el ministeri va publicar les dades, l'equip de govern no s'hi ha referit. Els comunicats institucionals difosos entre el 14 i el 23 de setembre tracten d'activitats juvenils, subvencions per a la rehabilitació d'habitatges, la Setmana Europea de la Mobilitat i el Dia Internacional del Turisme. Cap menciona el Balanç de Criminalitat.

El contrast amb el mes de juny és documentable. El regidor de Seguretat Ciutadana i primer tinent d'alcalde, Jordi Parent, admetia aleshores l'existència d'una distància entre les dades objectives i la percepció d'inseguretat del veïnat, que vinculava a l'incivisme, i defensava la policia de proximitat com a instrument per escurçar-la. Aquest mes, el veïnat continua descrivint un municipi degradat sense haver obtingut resposta pública del consistori. Les xifres del primer semestre redueixen aquella distància entre dada i percepció, si bé per la banda contrària a la que argumentava el regidor.

El que queda per veure

La Junta Local de Seguretat manté trobades tècniques cada quinze dies al marge de la reunió anual de balanç, de manera que l'evolució del semestre ha passat necessàriament per aquelles sessions. El contingut d'aquestes reunions no ha transcendit.

Queden obertes quatre qüestions amb resposta possible a curt termini. Si la desviació es confirma quan Interior consolidi les dades i publiqui el balanç del tercer trimestre. Què conté exactament l'epígraf que aporta gairebé la meitat de l'augment. Si el govern municipal mantindrà la referència als set anys de reducció quan es tanqui l'exercici 2026. I quin balanç presentarà la propera Junta Local de Seguretat, que es reunirà ja en any electoral.