Olesa, el municipi més gran de Catalunya sense cap allotjament: qui ve per Montserrat ha de dormir als pobles veïns

Mentre pobles vuit vegades més petits sí que tenen on allotjar els visitants, Olesa multiplica el pressupost de turisme i continua sense ni un sol llit on acollir-los

Hotel Gori. Principis del s. XX. | Arxiu Municipal d’Olesa

Qui vulgui dormir a Olesa per pujar l'endemà a Montserrat no trobarà cap hotel, cap pensió, cap casa rural ni cap pis turístic registrat on fer-ho. El Registre de Turisme de Catalunya, on s'han d'inscriure els hotels, les cases rurals i els pisos turístics legals, no en té ni un d'inscrit al municipi. Cap poble català tan gran no es troba en aquesta situació, i el segon de la llista, Badia del Vallès, té poc més de la meitat d'habitants.

Zero entre més de cent mil

A tot Catalunya hi ha 112.696 allotjaments turístics inscrits al registre de la Generalitat, la gran majoria dels quals, 104.502, són pisos turístics, a més de 3.222 hotels i 2.817 establiments de turisme rural. D'aquest total, a Olesa no n'hi correspon cap, de cap tipus: ni hotels ni pensions, ni apartaments, ni càmpings, ni cases rurals, ni habitatges d'ús turístic.

Només 25 dels 947 municipis catalans estan en aquesta situació, i gairebé tots són pobles petits. Olesa, amb 24.966 habitants segons el padró de l'INE, encapçala la llista amb molta diferència, per davant de Badia del Vallès (13.060) i de Sant Climent de Llobregat (4.187). De fet, és l'únic dels 70 municipis catalans de més de 20.000 habitants sense cap establiment inscrit.

Les estadístiques de l'Idescat confirmen el mateix buit, amb zero hotels, zero càmpings i zero places de turisme rural el 2025. Ara bé, el registre no inclou els albergs juvenils ni les cases de colònies, que no hi han d'estar inscrits.

Montserrat a tocar, els llits als pobles veïns

El contrast és més evident si es mira el mapa. Olesa és un dels pobles que tenen Montserrat a l'horitzó, i el monestir va rebre 2,4 milions de visitants el 2025, segons va explicar el sotsprior, Bernat Juliol, a NacióDigital. És la xifra del monestir, no la de les persones que passen per Olesa, però els pobles que hi ha als peus de la muntanya sí que tenen on allotjar-ne una part.

Monistrol de Montserrat, amb 3.250 habitants, gairebé vuit vegades menys que Olesa, té 38 allotjaments registrats. Collbató en té 29, i el Bruc, amb poc més de 2.000 veïns, 21. Fins i tot els municipis veïns del Baix Llobregat Nord en tenen alguns: 16 a Martorell, 8 a Esparreguera i 7 a Abrera.

Un pressupost de turisme que es multiplica

Mentrestant, l'Ajuntament ha anat augmentant els diners que reserva per promocionar el turisme. El programa d'informació i promoció turística del pressupost municipal tenia un crèdit inicial de 20.300 euros el 2023, que va pujar a 30.402 el 2024, a 37.778 el 2025 i a 48.981 el 2026, un 141% més en tres anys. A més, el pressupost d'aquest any hi afegeix 24.000 euros d'inversió en mobiliari, de manera que el total arriba als 72.981 euros.

Cal tenir en compte que són les xifres pressupostades a l'inici de cada any i no la despesa que finalment s'ha executat, que no es publica desglossada per partides. Del pressupost del 2026, 11.000 euros són per a activitats, 11.044 per a treballs encarregats a empreses, 5.000 per a la quota del Parc Rural de Montserrat, 4.287 per al Consorci de Turisme, 4.500 per a una subvenció a l'entitat Arrel Acció Cultural i 2.000 per a publicitat.

Un turisme d'anada i tornada

El model que es promou és el de la visita de dia. Les sortides guiades per l'entorn natural que organitza l'Ajuntament van reunir unes 850 persones el 2025, i La Passió va aplegar unes 900 persones només a la primera funció d'aquella temporada.

Al setembre, el regidor de Turisme, Xavier Rota, va presentar el Dia del Turisme amb l'objectiu de «posar a l'abast de tothom el patrimoni que tenim», amb visites guiades, una caminada i la Torre del Rellotge. En cap moment, però, el programa no feia referència a l'allotjament.

Per què no hi ha llits

Cap document municipal no explica per què Olesa no té allotjament turístic, i tampoc no s'ha trobat cap norma de l'Ajuntament que el prohibeixi. Des del novembre del 2023, a més, el poble és a l'annex del Decret llei 3/2023 de la Generalitat, que obliga els nous pisos turístics a obtenir una llicència urbanística prèvia. Tanmateix, aquesta norma no ho explica per si sola, perquè Abrera, Esparreguera i Sant Esteve Sesrovires també hi figuren i sí que tenen pisos turístics registrats.

El decret afecta els municipis amb el mercat de l'habitatge més tensionat, i a Olesa el mateix Pla Local d'Habitatge descriu l'oferta de lloguer com «inexistent», tal com ha publicat Teleolesa.

El que diu l'Ajuntament

No consta cap declaració del govern municipal sobre la manca d'allotjament turístic. L'aposta pública, segons el pressupost i el programa del Dia del Turisme, se centra en el patrimoni, els itineraris i la promoció conjunta a través del Parc Rural de Montserrat i del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

D'altra banda, obrir un hotel o un establiment turístic depèn de la iniciativa privada i no de l'Ajuntament, i l'oferta de llits és a pocs quilòmetres, als pobles que hi ha als peus de la muntanya.

L'hotel que es va convertir en Ajuntament

La història, però, va ser una altra fa poc més d'un segle. L'edifici des d'on es governa avui Olesa va ser un hotel. Segons la fitxa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, «motivat per l'afluència de persones que anaven a la Puda, Joaquim Casals va tenir la idea d'edificar un hotel destinat a les persones que no podien allotjar-se al balneari», l'Hotel Gori, que «s'inaugurava el 31 de maig de 1899».

El 1905 hi va funcionar el primer cinema d'Olesa i el 1925 es va reformar i ampliar, però el 1931 va deixar de funcionar. Dos anys després, el 1933, l'Ajuntament s'hi va traslladar, i el 1997 l'edifici es va restaurar. Des de fa 93 anys, doncs, el que va ser l'hotel del poble és la casa de la vila, en un municipi que avui no té ni un sol llit turístic registrat.

Fonts de verificació

Marc Navarro

Periodista especialitzat en societat, esports i economia. S'encarrega de la creació de continguts informatius en aquests àmbits, des de la cobertura d'esdeveniments fins a la redacció de notícies i peces temàtiques.

ARTICLES RELACIONATS