L’Ajuntament d’Olesa se salta la protecció de dades i penja el DNI de 243 veïns tot i que l’Estat adverteix que no hi ha «cap causa que ho justifiqui»
El consistori va admetre el 2019 que les llistes de les meses «no es poden fer públiques», però el 2023 les va penjar i encara són en línia a la vigília d’un nou sorteig
Cada vegada que hi ha eleccions, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat sorteja quins veïns hauran de passar el diumenge a les meses electorals, una obligació a la qual ningú no es pot negar sense una causa justificada. El 2023, el sorteig per a les eleccions generals del 23 de juliol va assenyalar 243 olesans. El seu número de DNI, sencer i amb la lletra, va acabar penjat al web municipal, al costat del col·legi on vota cadascun. I encara avui qualsevol el pot descarregar en dos clics. Com hi va arribar?
Per decisió del mateix Ajuntament. I no per error, sinó per acord del Ple. Quan els regidors van fer el sorteig, van votar per unanimitat un punt que diu textualment: «Publicar el resultat del sorteig al web municipal, a la seu electrònica i al tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament». El certificat el signen el secretari municipal d’aleshores, Vicenç Tur, i l’exalcalde, Jordi Parent, que hi va donar el vistiplau. Són set pàgines amb 27 meses i 243 números d’identitat, sense cap nom però amb totes les xifres a la vista. El web municipal fins i tot animava els veïns a buscar-s’hi per saber si els havia tocat.
El més sorprenent és que el mateix Ajuntament ja havia advertit que aquestes llistes no es podien fer públiques. El 2019, amb motiu de les eleccions del 26 de maig, el web municipal ho deixava ben clar: «Per complir amb la llei de Protecció de Dades no es poden fer públiques les llistes del sorteig de les meses electorals». Quatre anys després, va fer exactament el contrari: va publicar els resultats amb els DNI sencers de les persones designades. I demà, dimarts 3 de novembre, el Ple torna a sortejar les meses, aquest cop per a les eleccions generals del 29 de novembre.
Un DNI que ningú no va voler cedir
Ningú no es presenta voluntari per anar a una mesa electoral. La llei obliga els ajuntaments a triar els membres per sorteig entre tot el cens, i qui surt escollit no s’hi pot negar sense una causa justificada, sota pena de presó o multa. És per això que els 243 olesans de la llista no van decidir ser-hi. Tampoc no van donar permís perquè el seu DNI quedés penjat a la vista de tothom.
I és que el DNI no és una dada qualsevol. El 2019, el Ministeri de l’Interior va publicar per error els documents d’identitat de més de 5.000 candidats a les eleccions generals i els va haver de retirar. Segons va explicar aleshores el mitjà de verificació Maldita, el DNI, creuat amb altres dades, pot servir per suplantar la identitat d’algú o per esbrinar on està empadronat. A més a més, la llista d’Olesa indica la secció on vota cada persona, una dada que acota el barri on viu.
Set pàgines que continuen en línia
La primera pàgina del document explica que Olesa té 12 seccions i 27 meses, i que per a cadascuna se sortegen nou persones: un president, dos vocals i dos suplents per a cada càrrec. Després ve la taula, fila a fila: la secció, la mesa, el local on es vota (del Centre Cívic Sant Bernat al Teatre de la Passió, passant pels locals de veïns del Poble Sec, la Central i les Planes), el càrrec i el número d’identitat.
El text, de fet, té fins i tot un error. Tot i que cita el decret que va convocar les generals del 23 de juliol, l’acord parla d’«Eleccions Locals» i esmenta les municipals del 28 de maig, que s’havien fet un mes abans.
Avui, 2 de novembre de 2026, l’enllaç continua actiu a la pàgina del web municipal dedicada a aquelles eleccions. Aquest mitjà no ha pogut verificar si l’Ajuntament va repetir la publicació en les dues convocatòries electorals del 2024. El que sí que consta és que la Junta Electoral Central ja havia dit que aquestes llistes no s’han de publicar, i ho havia dit dotze anys abans.
La Junta Electoral ja ho va dir el 2011
El 3 de novembre de 2011, la Junta Electoral Central (JEC) va respondre una pregunta molt concreta: un ajuntament pot publicar qui ha sortit al sorteig de les meses? La resposta va ser que no. Segons l’acord 663/2011, la llei electoral obliga que el sorteig sigui públic, però no que se’n publiquin els resultats, sobretot perquè no són definitius: els escollits encara poden demanar que els rellevin. La Junta ho va dir amb una frase poc habitual en un text oficial: la seva presidència «no encerta a comprendre la justificació d’una publicitat d’aquest caràcter».
Només acceptava una excepció, que cada persona pogués comprovar si li havia tocat introduint les seves pròpies dades, com quan es consulta el cens. A més a més, recordava que cap publicació no pot substituir la notificació oficial.
D’altra banda, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va fer seu aquest criteri el 2016. En el seu informe 219/2016, va rectificar una opinió anterior que sí que permetia publicar els noms i va concloure que penjar aquestes dades a internet seria contrari a la normativa de protecció de dades. A més, l’informe recordava que les respostes de la Junta Electoral Central són vinculants. I aquest criteri no es va quedar en paper mullat: es va aplicar contra un altre ajuntament per les mateixes eleccions.
El mateix dia, un altre ajuntament
El 28 de juny de 2023, el mateix dia que a Olesa se signava el certificat, l’Ajuntament de Renedo de Esgueva, un poble de Valladolid, va penjar a Facebook els resultats del seu sorteig: noms, cognoms i nivell d’estudis dels escollits. L’associació de consumidors FACUA el va denunciar davant l’AEPD.
L’Ajuntament va retirar les publicacions i es va justificar dient que molts veïns li havien demanat les llistes perquè eren de vacances i costava notificar-los. No li va servir de res. El 16 d’abril de 2024, l’Agència va resoldre que, d’acord amb la Junta Electoral Central, no hi ha «cap causa que ho justifiqui», per molt públic que sigui el sorteig. Per tant, va declarar que el consistori havia infringit el Reglament general de protecció de dades (RGPD) per no garantir la confidencialitat ni la seguretat de les dades. I va remarcar que retirar les llistes no l’eximia de responsabilitat.
Les administracions públiques no paguen multes econòmiques en aquests casos: l’autoritat declara la infracció i pot obligar a corregir-la. Hi ha, però, una diferència entre els dos casos. A Renedo es van publicar noms. A Olesa, números de DNI sencers.
La llei només permet quatre xifres
La Llei orgànica de protecció de dades (LOPDGDD) del 2018 fixa com han d’identificar les administracions les persones quan publiquen alguna cosa que les afecta. Segons la seva disposició addicional setena, s’ha de fer amb el nom i quatre xifres del DNI, i en cap cas es pot publicar el nom amb el número complet. Per aplicar-ho, les administracions només mostren de la quarta a la setena xifra i tapen la resta amb asteriscos.
El certificat d’Olesa no té noms, però té el número sencer i la lletra de cada persona, que és precisament el que aquest criteri vol amagar. A Catalunya, qui vigila que els ajuntaments compleixin aquestes normes és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). I no seria el primer cop que l’Ajuntament d’Olesa hi té problemes.
No és el primer expedient
El juny de 2026, l’APDCAT va notificar a l’Ajuntament l’inici d’un procediment sancionador per les mancances del web d’Olesa Ràdio, l’emissora municipal, arran d’una denúncia d’aquest mitjà. És un cas similar al de la investigació que l’Autoritat havia obert mesos abans contra el consistori per un presumpte tractament irregular de dades personals, o al de la web del servei de residus, que es va estrenar sense bàner de galetes ni política de privacitat fins que Teleolesa ho va publicar.
D’altra banda, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de la Generalitat ha donat la raó a aquest mitjà fins a cinc vegades perquè l’Ajuntament no li lliurava informació pública, un cas similar al de les resolucions que la Comissió va aprovar per unanimitat el maig de 2026. En aquells expedients, la GAIP parlava d’un «incompliment sistemàtic».
Demà, una nova llista
Demà a les set del vespre, el Ple tornarà a sortejar les meses, ara per a les eleccions del 29 de novembre. L’ordre del dia, signat per l’actual alcalde, Marc Serradó, i pel secretari municipal, Bernat Moreno, només té un punt: el sorteig. No diu res de què passarà amb el resultat.
Per tant, queden preguntes sense resposta. Tornarà el Ple a acordar que es publiqui la llista? Retirarà l’Ajuntament el certificat del 2023? Algun dels 243 veïns que hi surten portarà el cas a l’APDCAT? Mentrestant, la Junta Electoral Central manté el mateix que deia el 2011: qui surt escollit s’ha d’assabentar per una carta oficial, i no per una llista penjada a internet.
