Samuel Rodríguez guarda tres signatures que posarien en escac el govern de Serradó: l’acusa de fer «lawfare» contra Jordi Martínez

Jordi Martínez ha posat preu a la seva acta de regidor, i no és cap xifra: són dues signatures. L’home que el govern d’Olesa de Montserrat va cessar i denunciar per prevaricació l’abril de 2024, i a qui un jutjat va exculpar provisionalment un any després, està disposat a plegar a l’acte si el govern demostra quan va signar el secretari municipal dos decrets concrets. El govern no ho ha fet. Però hi ha algú que diu que en té tres.

Aquest algú és Samuel Rodríguez, portaveu d’Olesa Oberta En Comú Podem. En el ple del 24 de setembre, davant de tota la sala, va assegurar que tenia «unes proves» que, si es presentaven, podien «acabar amb tota aquesta història»: «Són tres signatures. Jo tinc tres signatures». Tot seguit va adreçar una pregunta a l’alcalde, Marc Serradó: «Em doneu permís perquè jo lliuri aquesta documentació a la defensa del regidor Jordi Martínez? Sí o no». Serradó li va recordar que, com a regidor, sap a què l’obliga la informació a què accedeix pel càrrec, i va respondre que no li podia «ni donar ni deixar de donar permís».

Setmanes després, en declaracions públiques a les quals ha tingut accés aquest mitjà, Rodríguez va apuntar directament contra el govern que va portar Martínez davant del jutge: «Està molt i molt lleig fer aquest tipus d’acusacions contra una persona, com van fer, per treure’s de sobre un problema polític». Ho diu algú que reconeix haver tingut topades amb Martínez quan aquest manava. «Encara que sigui un adversari polític, no li desitjo mal a ningú. Se li ha fet mal, i de manera gratuïta», sosté.

Un judici pagat amb diners públics

L’escena del ple condensa dos anys i mig d’un conflicte que va néixer com un expedient administratiu i ha acabat convertit en el cas que més ha enverinat aquest mandat a Olesa. L’Ajuntament es va personar com a acusació particular en la causa contra Martínez, de manera que cada pas judicial té un cost per a les arques municipals. És una xifra que el consistori no ha fet pública en cap de les comunicacions sobre el cas que ha consultat aquest mitjà.

El calendari tensa encara més la corda. El jutjat d’instrucció número 4 de Martorell va arxivar provisionalment la causa el maig de 2025 perquè no hi veia cap indici de prevaricació. El govern va recórrer davant l’Audiència Provincial de Barcelona el 2 de juny d’aquell any. Aquest mitjà no ha pogut verificar si l’Audiència ja s’hi ha pronunciat, ni si la investigació interna que el govern va anunciar aquell mateix mes, encarregada a un instructor extern, ha arribat a cap conclusió. Falten set mesos per a les eleccions municipals. I Martínez no és un regidor qualsevol: va ser el cap de llista del Bloc-CUP el 2023, la candidatura amb què avui governa l’alcalde que s’hi enfronta als tribunals.

«S’hauran de preguntar qui té el problema»

L’oferta de Martínez no va sorgir del no-res. Segons va explicar al ple, en la sessió de juliol havia presentat una instància amb documentació i havia demanat a dos regidors del govern, Ivan Carreira i Xavier Rota, que la llegissin. Tots dos s’hi van negar, sempre segons el seu relat. «Uns documents que es triguen a llegir un minut com a molt», va lamentar el regidor no adscrit, que va recordar que havia compartit molts anys de feina amb tots dos.

Martínez ho va connectar amb la presumpció d’innocència que el govern diu respectar: no entén com es pot defensar aquest principi si no s’accepta ni tan sols mirar documents que hi tenen a veure. Va recordar que Carreira i Rota fa dos anys i mig que li demanen la dimissió, i aquí va arribar el gir. Estava disposat a donar-los exactament el que reclamen, tot i que, va remarcar, la justícia, de moment, diu que és innocent.

El preu era la documentació dels dos decrets que, segons l’Ajuntament, van causar una pèrdua de més de 20.000 euros. «Si aquests dos decrets el secretari els va signar abans de la caducitat de què parlen la querella i el recurs, presento la renúncia immediatament», va dir. Ni tan sols calia ensenyar-li-la a ell: n’hi havia prou de mostrar-la a l’oposició. I si no la poden aportar, va advertir, «s’hauran de preguntar qui té el problema de veritat». Va confessar que li hauria agradat que el seu darrer ple fos diferent. Ningú del govern no va recollir el guant fins que va parlar Rodríguez.

Tres signatures en mans de l’oposició

El portaveu d’Olesa Oberta va obrir la seva intervenció amb una ironia adreçada a l’alcalde i al primer tinent d’alcalde, l’exalcalde Jordi Parent. Tots dos, va dir, s’han mostrat molt preocupats per la situació de Martínez i li desitgen de tot cor que sigui innocent. «Tinc una bona notícia», va anunciar, just abans d’esmentar les signatures.

Rodríguez explica que la informació la va obtenir per via institucional, en la seva condició de càrrec electe, i que lliurar-la permetria deixar de malbaratar diners en un judici que no porta enlloc. Del contingut, no en vol dir res: «Jo no dic què conté». De la reacció del govern, sí: «No sé de què tenen por. Això ho hauran d’explicar ells».

«Això no és un jutjat, és un ple»

La resposta de Serradó al ple va començar per Martínez. «No li podem compartir documentació», li va dir l’alcalde, emparant-se en un informe del secretari municipal. Segons va explicar, aquest informe pondera el dret a la informació i el dret de defensa. Serradó també va corregir el plantejament del regidor no adscrit: al jutjat no hi ha dos expedients, sinó molts més. A més, qualsevol regidor de l’oposició pot consultar l’expedient per les vies establertes, i alguns ja ho han fet.

Després va venir l’argument de fons. «Això no és un jutjat, això és un ple», va recordar l’alcalde, que va advertir que el govern no pot negociar políticament amb un tema judicial. «Nosaltres ni denunciem ni deixem de denunciar per interessos ni personals ni polítics. Ho fem per obligació», va assegurar. Serradó va acusar Martínez de fer servir l’acta pel seu propi interès en lloc de defensar els olesans, i el va emplaçar a portar les seves proves al jutjat, no al ple.

La normativa de règim local de Catalunya obliga els electes a respectar la confidencialitat de la informació que obtenen pel càrrec quan difondre-la pot perjudicar l’ens local o tercers. Rodríguez ho sap, i és aquí on situa la por. «Podria tirar pel camí del mig i presentar aquest document, però, veient el que són capaços de fer, segur que em posarien una querella. No arribaria enlloc, la guanyaria jo, però tindria aquest patiment», explica. Li han aconsellat que no s’hi fiqui, diu, pels càrrecs municipals i supramunicipals que ocupa. «Si em truquen un dia i em diuen “Samuel, pots presentar aquest document a la defensa de Jordi Martínez”, n’estaria molt agraït, perquè em trauria una preocupació de sobre», afegeix.

Les signatures que reclama Martínez

El número de Rodríguez té una ressonància que no passa desapercebuda. El desembre de 2025, en el seu article d’opinió al butlletí municipal El Nunci, Martínez va escriure que havia demanat la data en què el secretari municipal va signar tres decrets vinculats al cas. Segons la seva versió, les proves que ja ha presentat acreditarien que aquella signatura es va produir després de la data de caducitat que figura en la querella. En la seva interpretació, això situaria en un altre lloc la responsabilitat de la caducitat i demostraria la mala fe de la denúncia. L’alcalde, va escriure llavors, no li ha volgut lliurar aquesta prova ni l’ha presentada al jutjat.

No era la primera vegada que en parlava. El maig de 2025, el mateix dia que va llegir la interlocutòria al ple, Martínez va anunciar que havia fet arribar a l’alcalde un document «de molta importància». Segons ell, aquell document podria demostrar, més que la seva innocència, la culpabilitat de tercers en l’expedient.

Ni Martínez ni Rodríguez han dit públicament que les tres signatures de l’un i els tres decrets de l’altre siguin els mateixos papers, i aquest mitjà no pot establir aquesta relació. L’Ajuntament, per la seva banda, té una posició escrita: en una nota al mateix butlletí, el consistori advertia que no pot facilitar documentació que afecti la igualtat de les parts en un procediment judicial i que qualsevol prova s’ha de canalitzar pels mecanismes judicials.

Cent dos expedients i 23.000 euros

Per entendre per què unes quantes signatures pesen tant, cal tornar a l’abril de 2024. El dia 5 d’aquell mes, l’alcalde Jordi Parent (ERC) va cessar Martínez de totes les competències delegades, inclosa la Regidoria de Seguretat Ciutadana, i el Bloc-CUP el va expulsar del seu grup municipal, segons els decrets publicats al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El govern li atribuïa irregularitats en 102 expedients sancionadors que haurien caducat o prescrit, amb una pèrdua que el consistori va xifrar en uns 23.000 euros. L’Ajuntament el va denunciar per un presumpte delicte de prevaricació per omissió, i el jutge va admetre la denúncia a tràmit el juny de 2024.

Martínez es va defensar des del primer dia amb un argument que encara repeteix: no signava el que no podia llegir. Va llegir al ple correus interns en què, segons el seu relat, els serveis municipals li responien que, com a regidor, no tenia accés a l’aplicatiu on constaven les al·legacions. Parent li va replicar llavors que podia haver declinat la delegació o avisar l’alcaldia, i que el motiu del cessament era no signar o signar tard, no les raons per les quals ho feia.

La jutgessa de Martorell va veure els fets d’una altra manera. La interlocutòria de maig de 2025 conclou que de les actuacions no es desprèn cap indici de prevaricació. Considera acreditat que Martínez va signar sempre dins del termini legal els expedients que tenia a disposició. I quan no ho va fer, afegeix, no s’ha demostrat que fos per deixadesa, sinó per manca d’accés a les al·legacions o per indicacions del departament jurídic. Onze dies després, el govern va recórrer l’arxivament i va anunciar una investigació interna.

«Parlem molt del lawfare»

Aquí és on Rodríguez situa la seva acusació més dura. El terme que fa servir és lawfare, l’ús dels tribunals per resoldre conflictes polítics. «Parlem molt del lawfare i de totes aquestes qüestions, però aquí a Olesa s’ha fet amb una persona, i això no és valent, és vergonyós», afirma. «La política s’arregla amb valentia i amb política, no utilitzant el jutjat per resoldre temes que eren polítics».

El govern ho nega amb la mateixa contundència des del primer recurs. El juny de 2025, quan encara era primer tinent d’alcalde, Serradó va declarar que no hi havia motivacions polítiques ni denúncies falses, sinó un alcalde que defensava la institució davant d’un possible delicte. Parent va justificar el recurs com la millor manera de protegir l’Ajuntament de l’acusació de denúncia falsa que li feia el mateix Martínez.

La sospita de l’oposició, però, s’alimenta d’una cronologia que Martínez s’ha encarregat de recordar. Pocs dies després del recurs, Serradó va rebre la vara d’alcalde en el relleu pactat a mig mandat. A la presa de possessió, Martínez va dir que, en condicions normals, molt probablement li hauria tocat a ell. Es va abstenir, i els dos vots de Junts van ser decisius. El 25 de setembre de 2025, Martínez va acusar el Bloc d’haver-li exigit que fes un pas al costat per tancar el pacte de govern, i va insinuar que la seva sortida convenia a quatre grups. Cap d’aquestes declaracions no demostra que la denúncia tingués una finalitat política, i el govern ho nega explícitament. Però expliquen per què, des de l’oposició, la lectura de Rodríguez troba terreny adobat.

Set mesos i una resposta pendent

La sessió del 24 de setembre no va acabar amb cap resolució. El torn de preguntes del públic es va suspendre per un incident amb una veïna, i el ple es va tancar passada la mitjanit sense que ningú tornés a esmentar les signatures. Martínez continua sent regidor. Rodríguez continua sense lliurar el que diu tenir. I el govern manté, des de juny de 2025, que no es pot plantejar cap restitució mentre la causa estigui oberta.

Queda per veure si l’Audiència Provincial confirma o revoca l’arxivament, quant ha costat a l’Ajuntament mantenir-se com a acusació particular i què ha conclòs, si és que ha conclòs res, l’instructor extern. I queda la pregunta que Rodríguez va formular en veu alta i que l’alcalde va deixar sense un sí ni un no: si les tres signatures arribaran algun dia al jutjat, o si el mandat s’acabarà amb aquests papers on són ara, fora de la causa i en mans d’un regidor que diu que no s’atreveix a fer-los servir.