EXCLUSIVA: El Síndic tomba el bloqueig de l'Ajuntament a l’oposició i exigeix al govern d'Olesa que deixi de "reduir drets" als regidors
La resolució, a la qual ha tingut accés en primícia Teleolesa, tomba les justificacions de l’equip de govern i adverteix que el dret dels càrrecs electes a fiscalitzar l’administració no es pot bloquejar de manera sistemàtica
L’equip de govern olesà, que va denegar l’accés a la informació pública en llengua castellana a una representant de l’oposició municipal, es veu ara forçat a rectificar. I és que el Síndic de Greuges ha emès una resolució contundent contra l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.
Emparats en el foment i la normalització de l’ús de la llengua pròpia, els responsables municipals van rebutjar les peticions de la regidora Jessica Fernández. L’administració local argumentava que el coneixement de tots dos idiomes per part de la política invalidava qualsevol indici d’indefensió o discriminació.
I, tanmateix, el dictamen del defensor autonòmic desbarata completament la fontaneria argumental del consistori. La resolució dictamina que la Llei 1/1998 de política lingüística gaudeix de rang jeràrquic superior a qualsevol reglament municipal. Per tant, tot ciutadà conserva el dret legal a rebre les comunicacions públiques en castellà si així ho sol·licita. Però, pot un consistori anul·lar drets emparant-se en el volum de treball intern?
El "privilegi" fiscalitzador i les maniobres de l’administració
Per entendre millor tot això, cal observar l’informe remès pel mateix Ajuntament d’Olesa. El consistori apel·lava al fet que les traduccions sol·licitades per la regidora no podien afectar de manera desproporcionada la feina diària de l’Administració, argumentant que no podien desatendre les seves tasques habituals.
"Porto des que vaig entrar com a regidora batallant", recalca Fernández a Teleolesa, qui detalla la negativa constant a facilitar-li la documentació necessària per exercir la seva tasca política des de la presa de possessió.
Lluny d’avalar aquesta estratègia de trinxera administrativa, la institució adverteix que el dret d’accés a la informació dels regidors és un dret privilegiat, precisament per les funcions de control polític que exerceixen sobre el govern.
El Síndic puntualitza que no hi caben afirmacions genèriques o estandarditzades sobre el volum de feina del consistori per denegar l’exercici d’aquest dret. Tampoc no són vàlids els raonaments que pretenguin reduir els drets de la regidora pel mer fet d’ostentar un càrrec públic electe.
Acostumats a maniobrar des de l’opacitat legal, els dirigents locals hauran ara de donar per complert el deure de l’interessada de sol·licitar la documentació en la llengua de la seva elecció. El Síndic exigeix a la corporació que tramiti les sol·licituds de Fernández, limitant les denegacions única i exclusivament a casos excepcionals i justificats que impliquin una reelaboració extremament complexa de les dades.
Dit així sembla que acatar la legalitat resulta fàcil, però el pols orgànic continua. El cas es troba a l’espera de la decisió formal de l’Ajuntament, que té l’obligació de respondre a la resolució. Caldrà veure si el govern local executarà l’ordre en temps i forma o si, al contrari, optarà per buscar noves vies per esquivar la fiscalització democràtica.
