Visiblement afectades per una situació límit i, en alguns casos, amb ordres de desnonament a les mans, diverses famílies olesanes van prendre la paraula del ple municipal d’ahir per denunciar el que consideren un abandonament flagrant per part de les institucions. Com ja vam avançar a Teleolesa, la situació afecta un grup de famílies vulnerables que podrien perdre les seves llars, gestionades per l’administració pública. Les seves intervencions, carregades d’una emoció que fregava el plor i d’una contundència inusual en aquest espai, van dibuixar un panorama desolador. Van interpel·lar directament els responsables polítics, posant el focus sobre l’alcalde sortint, Jordi Parent, i especialment sobre qui agafarà el relleu el mes vinent, Marc Serradó.
Històries de promeses trencades
Una de les primeres a parlar, Lorena, presentant-se com a mare de quatre fills i amb una ordre de desnonament a la mà, va relatar l’origen del conflicte: “El 2019 es van signar contractes (…) amb la promesa de ser un lloguer social, que aquest no es va respectar”. Va detallar que, tot i ser més baixos, els preus no eren els pactats ni tenien caràcter social, i va llançar una ombra de sospita: “Diversos funcionaris i persones amb ingressos estables van accedir als pisos que els seus contractes sí que van ser socials”. Aquesta mare, erigida en portaveu improvisada, va destacar que no es tracta d’impagaments voluntaris, sinó de conseqüències directes d'”increments de lloguer que vostès van permetre” i d'”un pacte trencat i un deute generat per la seva pròpia mala gestió”. Amb contundència, va exigir “noms i explicacions”, perquè “aquí hi ha hagut fallades greus”. Va descriure com es van trencar contractes “dins dels domicilis”, imposant pujades “inviables, no pactades i no socials”, i com es van trencar “acords previs sense diàleg”. Una altra mare, amb quatre fills i separada, va afegir la denúncia de la “desigualtat”: “Persones sense fills van accedir a pisos grans, mentre famílies amb diversos nens es van veure amuntegades com en llaunes de sardines”, a més de rebre pisos “plens d’humitats, sense manteniment”.
Serveis Socials, al centre de la diana
El departament de Serveis Socials va rebre les crítiques més severes i doloroses. Les famílies van descriure una inversió total de la seva funció: de ser un escut protector, a convertir-se, segons el seu relat, en un mur. “Serveis Socials a Olesa ha fallat greument a la seva funció”, va sentenciar Lorena. Les acusacions van caure com una llosa: “Han jutjat en comptes d’escoltar. Han manipulat informes per justificar decisions injustes. Han trencat la confiança usant informació privada contra les pròpies famílies. No han acompanyat durant els processos durs com els desnonaments. No han mediat ni han defensat a les persones vulnerables. A sobre, han culpabilitzat en comptes de buscar solucions”. Una altra mare, amb un fill amb necessitats especials, va narrar la seva pròpia experiència: “Una treballadora social no ha fet altra cosa que posar-me traves. (…) Ens van voler fer creure que fallàvem nosaltres. Ens van assenyalar, ens van jutjar, ens van manipular. (…) Des de Serveis Socials es van ignorar informes, es van vetar veus”. Aquestes denúncies dibuixen un quadre de desemparament absolut, on la mà que havia d’ajudar s’hauria convertit en part del problema.
Desnonaments, reallotjament i acusacions greus
La por palpable als desnonaments va tenyir totes les intervencions. “On està el protocol d’emergència habitacional? On són les solucions? Esperarà fins a l’últim minut per fer alguna cosa per la meva família i per les altres?”, va etzibar Lorena al futur alcalde, Marc Serradó, a qui va retreure “no haver tingut la decència de respondre” als seus correus i instàncies. “No som mobles de llençar a les escombraries, som persones amb fills”, va clamar. La indignació creixia en parlar de les “solucions” insinuades: “Mandándonos a un motel (…) com si fóssim un paquet de durada express”. Però les denúncies van anar més enllà, arribant a qüestionar operacions urbanístiques i possibles conflictes d’interessos: “Com és possible que empreses que han quedat endeutades ara tornin a construir?”, va preguntar una veïna, insinuant vincles entre una promotora i personal municipal: “Estem parlant de favors creuats o portes giratòries dins del municipi?”. Fins i tot una veïna va explicar el seu cas colpidor: la desnonaven per haver acollit una familiar amb tres nens, tot i tenir ella mateixa un nadó d’un mes i dos fills més.
Agraeiments enmig de la tempesta
Malgrat la duresa de les seves paraules i la situació d’angoixa, Lorena va voler fer una pausa per agrair. Va expressar la seva gratitud per “poder-nos expressar lliurement, sense ser culpabilitzades, sense ser jutjades” als grups municipals de “Vox, PP, Ciudadanos, Comuns i PSC”. També va tenir paraules directes per a aquest mitjà: “Vull agrair a Teleolesa per ser aquí. Gràcies per donar espai a la ciutadania, per permetre que les nostres veus arribin al poble i per donar visibilitat a una realitat que està vivint Olesa i que molts encara desconeixen”. Un reconeixement que mostra la sensació de solitud, però també la necessitat vital que la seva lluita no quedi amagada.
La resposta del govern: empatia, recursos i balons fora
L’alcalde, Jordi Parent, va iniciar la resposta del govern reconeixent la “situació molt complicada” i el “patiment”. Va voler mostrar-se proper, assegurant que “no estem mirant cap a un altre cantó”, però ràpidament va introduir matisos. Va parlar de la limitació de “recursos” i va afirmar que no tot es pot solucionar amb la rapidesa desitjada. Tot i assegurar que s’han aturat desnonaments en altres casos, va desviar la responsabilitat principal: “Això és un problema entre l’Oficina Local d’Habitatge i per tant la Generalitat de Catalunya i les famílies. (…) L’Ajuntament no té cap tipus d’efecte sobre aquests desnonaments. (…) Els fa la Generalitat”. Aquest argument va ser rebut amb murmuris i incredulitat per part de les afectades. Parent també va tenir un intercanvi directe amb Lorena, acusant-la d’haver rebutjat ajuda abans del judici, una afirmació que ella va negar rotundament.
Per la seva banda, Marc Serradó, visiblement interpel·lat, va expressar empatia, va qualificar les mares de “valentes” i va reconèixer que “la situació que esteu passant no l’hauria de passar ningú”. Es va comprometre a respondre i a reunir-se, però va fer una defensa tancada dels tècnics municipals, demanant “respecte” i considerant que algunes acusacions “no ajuden”. Va reiterar la línia de Parent: l’Agència de l’Habitatge és clau i se la “pressionarà”. Va prometre fer “tot el possible per impedir aquest desnonament i per ajudar-vos (…) amb els recursos que tinguem”. Va demanar disculpes a Lorena “si t’he decepcionat”, insistint en la “unitat d’acció” del govern.
El ple va concloure amb la promesa de reunions individuals i revisions cas per cas, una oferta que xoca amb la urgència i la gravetat de les situacions exposades. Les famílies van marxar amb la mateixa incertesa amb què van arribar, deixant rere seu una sensació amarga i un profund sentiment d’abandonament que sacseja els fonaments de la confiança ciutadana a Olesa de Montserrat. La pregunta sobre si seran reallotjades o abandonades continua sense una resposta clara.
