L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha programat per al pròxim divendres, 23 de gener, l’acte institucional en memòria dels ciutadans del municipi que van ser deportats als camps de concentració durant el règim nacionalsocialista. La commemoració, que tindrà lloc a les 18.00 hores a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay, s’emmarca en les activitats vinculades al Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Durant la jornada, es retrà tribut als setze olesans documentats que van patir la deportació, dels quals nou van perdre la vida en els camps i altres no van poder tornar mai de l’exili.
Desenvolupament de l’acte i participació ciutadana
L’estructura de l’homenatge mantindrà el format d’edicions anteriors, combinant elements institucionals amb intervencions culturals i la participació directa de les famílies. L’esdeveniment s’iniciarà amb la lectura de textos seleccionats a càrrec de personal de la Biblioteca Santa Oliva, seguit d’una ofrena floral davant de les llambordes Stolpersteine instal·lades a la plaça.
Segons ha detallat el regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota, l’acte comptarà amb l’acompanyament musical del duet Clarianes, format per Sone Zurriaga i Mari Perera, així com amb les lectures de Guida Voltar i Olga Solà. El moment central de la cerimònia serà l’ofrena individualitzada a cadascuna de les llambordes, realitzada majoritàriament per descendents de les víctimes. Entre els assistents confirmats hi figuren familiars directes, com la filla d’Eugeni Vidal i el fill de Josep Piñol, ambdós veïns de la localitat. També hi participaran nets, besnets i nebots d’altres deportats.
L’ofrena inclou la col·locació d’una espelma, que simbolitza la pervivència de la flama de la persona recordada, i una rosa blanca, com a distintiu de pau i honor cap a la víctima. En finalitzar els parlaments, es distribuirà entre els assistents el número 9 de la col·lecció “Quaderns d’Olesa”, una publicació monogràfica dedicada als veïns que van patir l’internament als camps nazis.
La tasca de recerca i documentació històrica
La identificació i localització de les víctimes és fruit d’un procés d’investigació continuat. El regidor Rota ha assenyalat la importància de la feina realitzada per investigadores com Blanca Mampel i Joana Llordella, vinculades al Memorial Democràtic del Baix Llobregat. La seva tasca, basada en la consulta d’arxius i bases de dades, permet determinar amb exactitud la trajectòria de cada persona, verificant dades com el pas pels camps o la condició de treballador forçat.
Aquest any, l’acte incorpora de manera destacada la figura de Joan Duran Sarri, a qui correspon la darrera llamborda Stolpersteine col·locada al municipi aquest 2026. La recerca històrica no només té com a objectiu la instal·lació del monument, sinó també la localització de familiars vius. Actualment, existeixen víctimes de les quals no s’ha trobat descendència o no es té constància que en tinguin, fet que manté obertes les línies d’investigació per comunicar a possibles parents el passat dels seus avantpassats.
Context i significat de les llambordes Stolpersteine
Olesa de Montserrat compta amb un total de setze ciutadans reconeguts amb aquestes plaques commemoratives: Miquel Boada Navarro, Jaume Manyà Argilaga, Josep Piñol Mayor, Eduard Boada Oliver, Joan i Ramon Cerdà Paraire, Joan Duran Sarri, Miquel Grau Mateu, Francesc Llongueras Marcet, José Marcos Martínez, Josep i Salvador Bartolomé Gajón, Francesc Margalef Treig, Manel Martín Alquézar, Josep Valldeperas Macià i Eugeni Vidal Forcada.
El municipi va ser pioner a la comarca del Baix Llobregat i el sisè de Catalunya en la instal·lació d’aquestes peces, iniciant el projecte el gener de 2018 amb la col·locació de les primeres deu unitats a càrrec de l’artista alemany Gunter Demnig. Els Stolpersteine són blocs de formigó de 10 x 10 centímetres coberts amb una placa de llautó on es graven les dades essencials de la víctima. El seu nom, traduït com a “pedra per a ensopegar”, respon a la voluntat de fer aturar el vianant i propiciar una reflexió sobre la persona absent.
Des de la regidoria es considera aquest homenatge com una acció de reparació necessària per a les famílies, les quals, segons Rota, han hagut d’afrontar no només la repressió i l’exili, sinó també dècades d’oblit posterior. L’acte pretén donar a conèixer les històries personals i preservar-ne la memòria col·lectiva.
Continuïtat de les accions de memòria democràtica
L’activitat institucional en l’àmbit de la memòria històrica a Olesa preveu noves accions en les setmanes vinents. El regidor ha avançat la convocatòria de la segona Marxa Antifeixista, prevista per al mes de febrer, que recorrerà l’itinerari entre Olesa i el Cementiri Vell d’Abrera. Aquest recorregut de 4,8 quilòmetres rememora el camí realitzat per les víctimes fa 87 anys. L’espai del cementiri, on recentment s’han exhumat quinze cossos després de l’obertura de dues fosses, es mantindrà com a lloc de record permanent.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
