Un canvi significatiu s’ha formalitzat en l’estratègia social d’Olesa de Montserrat, i és que l’Ajuntament ha presentat aquest dijous el seu primer Pla de Migracions i Interculturalitat (PLAMI) per al període 2025-2028. El document, que ha comptat amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona, neix amb la voluntat d’ordenar i donar sentit a les polítiques locals d’acollida, tot establint un marc d’actuació que garanteixi la igualtat de drets i deures per a tota la ciutadania. L’acte de presentació, que va tenir lloc al Saló de Plens, va servir per desgranar les línies mestres d’un text que, pel que sembla, pretén ser una eina pragmàtica més que una declaració d’intencions.
Una radiografia demogràfica en transformació
Per comprendre l’abast de l’esmentat pla, cal atendre a les dades que recull la diagnosi prèvia. Segons relata el document, Olesa ha experimentat una transformació estructural en les darreres dècades, on la diversitat d’orígens ha esdevingut un element constitutiu del veïnat. A data de 2024, el municipi compta amb 25.343 habitants empadronats, dels quals un 11,24% tenen nacionalitat estrangera.
Aquesta xifra, tot i situar-se lleugerament per sota de la mitjana comarcal del Baix Llobregat (12,42%), dibuixa un escenari complex i dinàmic. D’altra banda, les dades assenyalen que la població d’origen estranger és, de mitjana, més jove (38 anys) que la de nacionalitat espanyola (43 anys), fet que contribueix a frenar l’envelliment demogràfic local. Pel que fa a les procedències, el col·lectiu marroquí representa prop del 40% del veïnat estranger, seguit per comunitats provinents de Colòmbia, la Xina i Bolívia. Sigui com sigui, la realitat és que al municipi hi conviuen actualment persones de fins a 80 nacionalitats diferents.
La participació com a base metodològica
El procés d’elaboració del PLAMI no ha estat unidireccional. Fins al moment, s’han dut a terme diverses fases de treball que han inclòs una diagnosi quantitativa i qualitativa. Aquesta última ha estat possible gràcies a la participació de 52 persones, entre professionals dels serveis municipals, membres d’entitats i veïnat a títol individual.
Les sessions de treball van permetre detectar necessitats específiques, com ara les dificultats en l’accés a la informació municipal per barreres idiomàtiques o la necessitat d’agilitzar tràmits com l’empadronament, requisit indispensable per a l’accés a serveis bàsics. A més, es va constatar la importància de generar espais de relació, ja que, segons les conclusions recollides, sovint es produeix una coexistència entre veïns sense una interacció real.
Quatre eixos per a l’acció municipal
El document final estructura la intervenció en quatre línies estratègiques, les quals despleguen un total de 36 accions a implementar en els pròxims quatre anys:
- Interculturalitzar l’administració: Es proposa adaptar el funcionament intern de l’Ajuntament. Entre les mesures destaca la creació d’un pla d’acollida per al propi personal municipal, la formació en competències interculturals per a la plantilla i la intenció de diversificar els perfils professionals de l’administració perquè reflecteixin millor la realitat social del carrer.
- Estratègies comunicatives inclusives: L’objectiu és garantir que la informació arribi a tothom. Això implica l’ús de nous canals i formats, així com la incorporació d’eines de traducció simultània per a l’atenció ciutadana quan sigui necessari.
- Diàleg intercultural i convivència: Aquesta línia busca fomentar la interacció positiva. Es preveuen accions com la recuperació de campanyes contra els rumors i estereotips, la creació d’espais de trobada entre diferents comunitats religioses i la programació d’activitats culturals i esportives que incorporin la perspectiva de la diversitat.
- Igualtat d’oportunitats: El pla posa l’accent en la lluita contra la discriminació. Es planteja establir protocols interns per detectar situacions discriminatòries, treballar amb el sector immobiliari per evitar exclusions en l’accés a l’habitatge i reforçar el suport en la inserció laboral de persones en situació administrativa irregular.
Un horitzó de treball conjunt
El PLAMI s’ha concebut com un document viu i subjecte a revisió. De fet, s’ha establert un sistema de seguiment que inclou la creació d’un espai anual dins el Consell de Benestar Social per avaluar-ne el grau d’execució. Així mateix, l’Ajuntament ha manifestat la voluntat que aquest pla no sigui només una tasca del Departament de Polítiques Migratòries, sinó que impregni de manera transversal totes les àrees del consistori.
En definitiva, Olesa es dota d’una eina tècnica per gestionar una realitat que, lluny de ser conjuntural, és ja estructural. El repte ara recau en la capacitat de l’administració i el teixit social per materialitzar aquestes 36 propostes i aconseguir, tal com apunta el marc teòric del document, passar de la simple coexistència a una convivència real basada en el reconeixement mutu.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
