L'Ajuntament gasta 100.000 euros per frenar el col·lapse del Parc de la Memòria: "Hi ha risc que el subsòl s'estigui buidant"

Marc Serradó, alcalde d'Olesa de Montserrat, ha rubricat un decret d'emergència per intentar aturar el que els tècnics municipals qualifiquen ja de situació de "perill greu". Tal i com ha pogut saber aquest mitjà a través de la documentació oficial, el subsòl del Parc de la Memòria s'està enfonsant. No és una hipèrbole: el departament d'Urbanisme ha detectat ja tres esvorancs en menys d'un any, un d'ells amb una profunditat de 4,75 metres, capaç d'engolir un vehicle o causar una tragèdia personal irreversible.

Aclaparat per la successió dels fets —el primer avís va arribar al gener, el segon al setembre i l'últim, ja fora del perímetre de seguretat, a l'octubre—, l'Ajuntament ha hagut de recórrer a la "fontaneria" administrativa més extrema: la contractació d'emergència sense concurs públic. L'objectiu és clar: ahormar una solució tècnica immediata abans que la inestabilitat del terreny provoqui un accident.

L'herència d'una obra fallida

L'origen d'aquest "suflé" geològic, segons detalla l'informe tècnic al qual ha tingut accés aquest mitjà, no és natural, sinó humà. Ubicat a les immediacions del pas soterrat, l'enfonsament respon al col·lapse d'un mur de tancament executat durant les anteriors obres d'urbanització de la plaça Fleming. En aquella intervenció, es va decidir reomplir una antiga passera soterrada per guanyar espai. Ara, aquella decisió s'ha convertit en un parany.

La terra que havia de sostenir el parc està desapareixent, colant-se cap a l'interior d'antics magatzems o espais buits que van quedar mal segellats. L'informe és demolidor en el seu diagnòstic: existeix una "incertesa" real de que es pugui estar "buidant qualsevol espai de l'antiga passarel·la", fet que podria generar nous cràters a la superfície sense previ avís.

100.000 euros per tapar la ferida

Davant d'aquesta situació, i per tal de sofocar la crisi abans que escali, el govern municipal ha adjudicat a la mercantil Catalana d'Obres del Penedès SA l'encàrrec de sanejar la zona. L'operació, que té un cost de 100.706,46 euros (IVA inclòs), no admet demores: s'ha ordenat l'inici immediat dels treballs amb un termini màxim d'execució d'un mes.

El pla d'atac de l'empresa constructora, definit als plecs, implica una estratègia de cirurgia major:

• Retirada de les terres caigudes dins l'espai soterrat.

• Construcció d'un nou mur de contenció encofrat a dues cares per blindar l'estructura.

• Inspecció exhaustiva del tercer tram de l'antiga passera, per descartar que l'erosió silenciosa estigui afectant altres zones.

Un "xec en blanc" justificat pel perill

La Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) és garantista, però en el seu article 37 permet saltar-se els procediments habituals quan hi ha risc de catàstrofe. L'Ajuntament, que en situacions normals hauria de licitar l'obra, s'ha vist forçat a utilitzar aquesta palanca legal. L'informe del Cap d'Àrea de Territori i Sostenibilitat, datat el 30 d'octubre, serveix d'escut jurídic en acreditar la relació directa entre el col·lapse del mur i el perill per a la integritat física dels vianants.

Josep Contreras, nomenat responsable del contracte, serà l'encarregat de vigilar que l'empresa del Penedès compleixi amb el calendari.