Veïns d’Olesa de Montserrat han denunciat una gestió d’habitatge social que consideren “fraudulenta” i “negligent”. En declaracions a Teleolesa, els afectats denuncien incompliments greus del pacte d’habitatge signat el 2019 entre Olesa i Habitatge de Barcelona, amb desnonaments imminents i un tracte “deshumanitzat” per part d’institucions que haurien de protegir-los. Aquest crit d’alarma no només exposa una crisi local, sinó que reflecteix un problema estructural que amenaça els drets bàsics de moltes famílies.
Un pacte incomplert: La promesa trencada del 2019
El 2019, Olesa de Montserrat va signar un acord amb Habitatge de Barcelona que havia de garantir lloguers socials i respectar les necessitats de les famílies. “No es tractava només de lloguers, sinó de la vida quotidiana de famílies senceres”, afirmen els veïns. Segons ells, els protocols i els terminis establerts no s’han respectat. En lloc d’això, han rebut “lloguers inadequats i fraudulents, sense ser socials”, amb pujades sobtades i sense previ avís. “Nosaltres vam complir, vam donar la cara. Però, del seu costat, què hem rebut? Silencis”, lamenten.
Desnonaments i deutes injustos: Una amenaça creixent
La situació ha escalat fins a un punt crític. Els veïns denuncien que ara s’enfronten a desnonaments i a deutes que no els pertanyen. “Ens volen desnonar i fer-nos carregar amb una deute que no és nostre. Una deute construït per decisions alienes”, afirmen amb indignació. Aquestes paraules, de gran gravetat, posen en qüestió una gestió que, segons els afectats, “actúa com qui vol fer-nos fora al carrer”. La presumpta manca de transparència i els canvis unilaterals en les condicions dels lloguers han generat un clima de por i incertesa.
Institucions sota sospita: Negligència i falta de sensibilitat
Un dels aspectes més dolorosos de la denúncia és la crítica a les institucions públiques. Els veïns apunten directament als serveis socials, acusant-los de “negligència” i “falta total d’habilitats socials, sensibilitat i professionalisme”. “No estem parlant d’un privat, sinó d’institucions que haurien de protegir-nos”, afirmen. A més, denuncien que “una treballadora ha jugat amb la nostra vulnerabilitat”, una acusació que posa en dubte una gestió social amb un impacte directe en les seves vides.
Inequitat i abandonament: Un crit per la justícia
Els afectats també critiquen la manca d’equitat en els criteris per accedir a ajudes socials i lloguers assequibles. Segons expliquen, les avaluacions són opaques i no tenen en compte les necessitats reals de les famílies. A més, assenyalen l’Ajuntament d’Olesa, al qual acusen de “respaldar aquest atropellament” en lloc de defensar els seus drets. “On ha quedat el pacte amb Habitatge? On ha quedat el respecte?”, es pregunten amb frustració.
Una lluita col·lectiva: La veu dels silenciats
Aquesta no és només la història d’uns quants veïns. “És la història de molts, altres que per por callen”, asseguren. Els afectats es presenten com a portaveus d’un col·lectiu més ampli, defensant la dignitat de tots aquells que, malgrat el dolor, continuen sostenint els seus llars amb esforç. “No demanem privilegis. Demanem que es respecti el que es va acordar. Demanem no ser desnonats”, clamen.
Els veïns demanen justícia
Els veïns exigeixen respostes, transparència i, sobretot, justícia. La seva lluita és un recordatori que l’habitatge no és només un contracte, sinó un dret fonamental. “Jo sóc la meva veu, però també sóc la seva veu”, afirmen amb convicció. La pregunta ara és: escoltarà algú?
