EXCLUSIVA: L'Ajuntament d'Esparreguera, investigat per noves presumptes irregularitats
Aquest mitjà posseeix en exclusiva tota la documentació del cas que es va iniciar aquest estiu
La Generalitat ha obert aquest estiu una investigació formal contra l'Ajuntament d'Esparreguera. Set dies van separar l'entrada del cas de la signatura que el va posar en mans d'una instructora. A l'origen de tot hi ha un document, quatre annexos i una data.
Qui investiga i des de quan
L'organisme encarregat de la investigació és l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), el regulador que vigila com les administracions tracten la informació personal dels ciutadans. La seva Àrea d'Inspecció i Tècnica va signar l'obertura de l'expedient el 7 de juliol de 2026 i el va notificar aquell mateix migdia.
L'Autoritat comunica que, «en exercici de la potestat d'inspecció» prevista a l'article 58.1 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i a l'article 19 de la Llei 32/2010, ha iniciat una fase d'investigació «per esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes que en són responsables». Una funcionària de la casa n'assumeix la instrucció.
Un expedient que no té res a veure amb l'altre
Aquesta investigació és administrativa, no judicial, i no guarda cap relació amb la causa per presumpta corrupció que ja afecta el consistori i que aquest diari va explicar al seu dia, quan els Mossos van registrar l'Ajuntament d'Esparreguera buscant contractes d'una fundació investigada i, més tard, quan van confiscar el mòbil a l'exalcalde en el marc d'aquella mateixa trama.
Es tracta de dos procediments separats, amb autoritats diferents i objectes diferents.
L'auditoria que va arribar al regulador
L'escrit que va originar l'expedient va tenir entrada a l'APDCAT el 30 de juny. És una auditoria tècnica sobre un servei públic municipal d'Esparreguera, feta amb eines d'anàlisi de trànsit de xarxa i acompanyada de captures forenses fixades el mateix dia en dos arxius d'internet independents, de manera que l'estat del servei en aquell moment quedés inalterable.
El servei auditat és Ràdio Esparreguera, l'emissora municipal que emet al 88.4 de la FM i que depèn directament del consistori. Més concretament, el seu entorn digital. La denúncia la va presentar un periodista d'aquesta redacció, i porta la mateixa signatura que tretze mesos abans va posar en marxa l'expedient que avui té l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat davant d'un procediment sancionador.
Rastrejadors que ningú va autoritzar
Segons l'auditoria, el web de la ràdio municipal activava de manera automàtica eines de rastreig i analítica de tercers sobre el navegador de qualsevol visitant, sense oferir cap panell de gestió de preferències i sense recollir-ne el consentiment previ. La denúncia sosté que no són tecnologies necessàries per fer funcionar la pàgina i les descriu com a instruments que assignen un identificador a cada visitant i permeten seguir-ne el comportament de navegació.
L'article 22.2 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació (LSSICE) exigeix que l'usuari doni el seu consentiment després de rebre informació clara i completa sobre aquests dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades. La denúncia sosté que aquest consentiment «actualment és inexistent a la plataforma denunciada».
El web sí que mostrava un bàner. Deia, en essència, que si l'usuari continuava navegant es considerava que n'acceptava l'ús. El Comitè Europeu de Protecció de Dades considera invàlida aquesta fórmula, perquè el RGPD exigeix que el consentiment sigui una acció afirmativa clara i inequívoca. Segons l'auditoria, a més, el rastreig ja s'havia activat abans que el bàner aparegués.
El canal de difusió sense lletra petita
L'auditoria s'estén també a un servei que l'emissora promociona activament: un canal de difusió de notícies a través d'una aplicació de missatgeria, al qual demana als veïns que s'adhereixin amb el seu número de telèfon.
La pàgina que el publicita descriu el funcionament del canal. El que no hi consta, segons l'escrit presentat a l'APDCAT, és la informació que exigeix l'article 13 del RGPD: qui respon del tractament, amb quina base jurídica, durant quant de temps es conserven les dades, què passa quan la plataforma que presta el servei està subjecta a transferències internacionals i per quina via pot un ciutadà exercir els seus drets.
Un ajuntament que crea i administra un canal de difusió n'és el responsable del tractament. Segons la denúncia, aquesta manca d'informació deixa els ciutadans «en una situació de total indefensió respecte a les dades personals cedides».
A la manca d'informació en aquest canal, l'escrit hi suma l'absència de la documentació legal bàsica del web. L'entorn digital de l'emissora no publicava avís legal, ni política de privacitat, ni política de galetes de manera estructurada i accessible. Tres documents que qualsevol administració pública té l'obligació de tenir penjats i que, segons l'auditoria, no hi eren.
Aquest diari no publica el detall tècnic complet de les proves aportades mentre la fase d'investigació continuï oberta.
El mirall d'Olesa: dotze mesos i un expedient sancionador
L'APDCAT ja tramita un cas similar al de Olesa de Montserrat que va entrar per registre tretze mesos abans i que avui va uns quants mesos per davant.
La seqüència allà va ser aquesta. Denúncia presentada el 3 de juny de 2025 contra Olesa Ràdio, emissora depenent del seu ajuntament. El 17 de juny de 2025, l'APDCAT obre la fase d'investigació sota la referència IP-0433/2025. I el 25 de juny de 2026, dotze mesos i vuit dies més tard, l'acord d'iniciació del procediment sancionador PS-0058/2026 contra el consistori olesà, per la presumpta vulneració del deure d'informació.
Els fets denunciats en un municipi i en l'altre coincideixen en els tres elements centrals: emissora municipal, entorn web sense documentació legal i deure d'informació incomplert. La denúncia contra Esparreguera cita el precedent olesà com a origen directe de l'auditoria.
Cada expedient s'instrueix per separat, els fets s'han de constatar un per un i la presumpció d'innocència empara la institució investigada fins al final. Al cas d'Olesa, entre l'obertura de la fase d'investigació i l'acord d'iniciació del procediment sancionador van transcórrer dotze mesos.
Què arrisca de veritat un ajuntament
El RGPD preveu multes de fins a vint milions d'euros, o el 4% del volum de negoci global, per a les infraccions del deure d'informació. Aquestes xifres no s'apliquen a un ajuntament.
L'article 77 de la Llei Orgànica 3/2018 (LOPDGDD) reserva un règim propi a les administracions públiques i a les entitats de dret públic que en depenen. Quan l'infractor és un consistori, la sanció no és econòmica: és un advertiment formal, acompanyat de les mesures correctores que l'autoritat consideri pertinents i d'un termini per aplicar-les.
El mateix article conté una segona previsió. Si l'autoritat aprecia indicis suficients, ha de proposar l'obertura d'actuacions disciplinàries. I quan la infracció és imputable a autoritats o directius i s'acredita que existien informes tècnics o recomanacions que no es van atendre degudament, la resolució ha d'incloure una amonestació amb la denominació del càrrec responsable i ordenar-ne la publicació al butlletí oficial que correspongui.
L'expedient que pot canviar de mans
La notificació de l'APDCAT incorpora la clàusula informativa sobre el tractament de dades del denunciant. Entre els destinataris possibles hi figuren, textualment, «altres autoritats de control de protecció de dades, quan la denúncia o reclamació n'afecta les competències», i s'hi esmenta de manera expressa l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
El règim sancionador de l'article 22.2 de la LSSICE —el precepte que regula les eines de rastreig— està atribuït per la mateixa llei a l'autoritat estatal, mentre que l'APDCAT exerceix el control sobre el sector públic català en matèria de protecció de dades. Una denúncia que inclou les dues matèries pot acabar, per tant, repartida entre dues autoritats.
Preguntes sense resposta a la plaça de l'Ajuntament
Aquesta redacció va intentar contactar amb l'Ajuntament d'Esparreguera per conèixer la seva versió sobre l'obertura de l'expedient. No va ser possible parlar amb cap responsable municipal ni obtenir cap resposta abans del tancament d'aquesta edició.
L'alcalde, Juan Jurado Bracero, dirigeix el municipi des del setembre de 2024. Entre les competències que va assumir en el cartipàs vigent hi ha les de Govern obert i optimització de l'administració, a més de la coordinació i supervisió del govern. La regidoria de Comunicació, de la qual depèn l'emissora municipal, la gestiona Daniel Farriols des d'aquell mateix decret d'organització.
Ràdio Esparreguera continua emetent i publicant els seus podcasts. El seu entorn digital, mentrestant, ha quedat retratat en un joc de captures amb data i hora, dipositades en dos arxius independents, a l'espera que l'Àrea d'Inspecció i Tècnica de l'APDCAT resolgui la fase d'investigació.
Si la investigació hi desemboca, la resolució que el tanqui es publicarà a la seu electrònica de l'Autoritat, tal com preveu l'article 17 de la Llei 32/2010.
