L’Auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat va acollir, aquest dimarts 20 de gener, una trobada de caràcter tècnic i ciutadà que va aplegar representants de l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i un grup nombrós d’usuaris de la línia de bus Manresa-Olesa-Barcelona. L’acte, que tenia com a finalitat analitzar el desplegament del nou contracte operat per l’empresa Monbus vigent des del 18 d’octubre, va servir d’altaveu per a les inquietuds veïnals respecte als nous horaris aplicats des del passat 12 de gener.
La taula va estar presidida per l’alcalde Marc Serradó i el regidor de Mobilitat Jordi Parent, acompanyats per la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, i el subdirector general, Benjamín Cubillo.
El debat sobre la connectivitat amb el centre de la capital
El punt de major fricció durant la sessió va ser la reestructuració de les parades finals a Barcelona. Miquel Àngel Sainz, que va intervenir com a portaveu d’un col·lectiu organitzat d’usuaris, va exposar dades comparatives pròpies basades en els horaris de l’operadora. Segons els seus càlculs, el percentatge d’expedicions que finalitzen a la Gran Via ha patit una davallada significativa, passant del 70% l’any 2025 al 42% actual.
Els usuaris van argumentar que la pèrdua de la connexió directa amb el centre obliga a transbordaments que penalitzen el temps de trajecte. “Una persona que ha d’anar a Francesc Macià i la deixes a Maria Cristina, si ha de fer un transbord, no és el més fàcil”, va assenyalar el portaveu, defensant que l’autobús, en fer tres parades estratègiques, permetia arribar al centre en deu minuts, un temps difícil d’igualar amb combinacions de metro.
Davant d’aquesta reclamació, Susi López va defensar el model de xarxa eficient, sostenint que Barcelona disposa d’una oferta de transport públic d’alta densitat que permet la capil·laritat un cop l’autobús interurbà arriba a la ciutat. Segons la directora general, l’estratègia passa per maximitzar els recursos en el tram interurbà i evitar que els vehicles de la Generalitat consumeixin temps en el trànsit urbà, on ja existeixen alternatives com el metro.
Queixes sobre seguretat i condicions del viatge
La seguretat a l’interior dels vehicles va centrar diverses intervencions. Els assistents van descriure situacions on els passatgers han de viatjar drets al passadís central degut a la plena ocupació, una circumstància que consideren perillosa en vies ràpides. “És un risc important. Una hora a l’autobús dret al passadís central, agafant-te com pots… estàs patint”, va relatar un usuari, afegint que aquesta situació s’agreuja per a la gent gran.
Sobre aquest aspecte, l’administració va confirmar que els vehicles estan tècnicament homologats per portar viatgers drets, tot i que Susi López va matisar que “no ens agrada” i que l’objectiu de l’increment d’expedicions és precisament evitar aquesta imatge i esponjar la demanda.
L’accessibilitat i el tracte al client
El torn de paraula va donar veu a col·lectius amb necessitats específiques. Una usuària va explicar les dificultats que el canvi de model suposa per a les persones neurodivergents. En la seva intervenció, va explicar que per a persones autistes, el transport públic ferroviari o el metro poden resultar hostils a causa del soroll, fent de l’autobús directe una opció més viable per a les seves capacitats. “Si no se’ns avisa que aquell bus no arribarà fins a cert lloc, no podem programar l’estona”, va lamentar, reclamant previsibilitat en el servei.
Així mateix, es van reportar incidents relacionats amb l’atenció al client. Una passatgera va denunciar les traves per accedir als fulls de reclamació oficials, narrant un episodi on va trigar “30 minuts” a aconseguir el llibre de queixes per part d’una conductora, fet que va qualificar d’inacceptable.
Tecnologia i serveis cap a Manresa
Les eines tecnològiques van ser objecte de crítica per la manca de funcionalitat. Els usuaris van assenyalar que l’aplicació no ofereix geolocalització real per al ciutadà i que la versió per a sistema iOS encara no està disponible. Benjamín Cubillo va respondre que, tot i que l’aplicació d’usuari té limitacions actuals, l’administració sí que disposa d’un sistema intern que controla la posició exacta de la flota per fiscalitzar l’operador.
Finalment, el debat no es va limitar a la connexió amb l’àrea metropolitana. Viatgers habituals cap a Manresa van denunciar un empitjorament del servei en sentit nord. Una estudiant va explicar que la freqüència s’havia reduït dràsticament, passant d’un bus cada hora a un cada dues hores en certes franges, fet que l’havia obligat a recuperar hores de feina per arribar tard.
Compromisos de revisió
Com a tancament, els representants de la Generalitat van recollir el dossier d’incidències lliurat per l’Ajuntament. Benjamín Cubillo va reconèixer la necessitat d’estudiar casos concrets, com la franja de les 6.47 h cap a Barcelona, on es va admetre un buit de servei directe a Gran Via . L’administració es va comprometre a analitzar ajustos per allargar algunes expedicions i cobrir aquestes mancances detectades per la ciutadania.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
