Crisi sanitària a Olesa: l'alcalde reclama transparència a la Generalitat per frenar el col·lapse d'urgències
Serradó exigeix transparència en les dades públiques per garantir que Olesa rebi els recursos sanitaris que la seva població necessita
El Departament de Salut, responsable de la planificació territorial, refusa lliurar a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat les dades oficials sobre els fluxos de pacients que saturen l'Hospital de Martorell. Marc Serradó, alcalde del municipi i regidor de Salut Pública, censura frontalment la presumpta opacitat de l'administració autonòmica exigint transparència immediata per desencallar la ubicació d'un Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) a la zona, una infraestructura indispensable per descongestionar el sistema sanitari.
Aquesta negativa institucional ha aflorat durant la darrera reunió de treball entre el consistori i els responsables de CatSalut i Mútua de Terrassa, celebrada el passat 19 de febrer. La gerent de la regió sanitària ha comunicat obertament que el document de treball no es compartirà amb els representants municipals. "El que em sembla fora de lloc i deslleial és que no ens proposin fer un estudi amb dades públiques sobre un servei públic i que no el puguem consultar", ha sentenciat Serradó, qui ja ha anunciat que remetrà una missiva formal a la consellera per deixar constància d'aquesta decisió excloent.
Opacitat institucional i col·lapse a Martorell
El bloqueig de la informació topa frontalment amb la crisi d'assistència sobre el terreny. Les derivacions de pacients olesans cap al CUAP de Sant Andreu de la Barca, una instal·lació que l'alcalde remarca que "queda massa lluny", han desembocat en un efecte dòmino negatiu per als usuaris. Els ciutadans acaben acudint directament a l'Hospital Comarcal de Martorell per rebre atenció de baixa intensitat, un fet que esquilma els recursos del centre i en provoca la saturació diària. Aquest diagnòstic de deteriorament crònic no només emana del consistori olesà, sinó que és avalat pel propi director de l'Hospital de Martorell, qui ha expressat públicament l'esgotament de les instal·lacions davant aquesta "situació molt complicada".
Davant la paràlisi actual, l'Ajuntament també pressiona per fiscalitzar el rendiment de l'atenció domiciliària de caps de setmana que el mateix CUAP de Sant Andreu presta a Olesa. El consistori exigeix conèixer quina demanda real hi ha per calibrar l'abast del servei al municipi, del qual actualment manquen dades concretes per avaluar-ne l'eficàcia.
L'accés al metge de capçalera, sota mínims
Més enllà de les turbulències en les urgències, l'escrutini a la gestió primària revela deficiències palpables en el tracte diari amb el pacient. Tot i que els resultats de la darrera enquesta PLAENSA han experimentat una certa millora generalitzada, l'avaluació sobre el temps d'espera per accedir al metge de capçalera se situa alarmantment 20 punts per sota de la mitjana catalana. Aquest dèficit suposa un llast directe en "una de les peces angulars de la primària", tal com adverteix el batlle, assenyalant la necessitat d'abordar de soca-rel aquesta atenció demorada que perjudica els veïns.
Lluny de conformar-se amb els actuals paràmetres, i malgrat que les places de medicina general, especialitats i pediatria consten com a cobertes, el consistori urgeix a incrementar la plantilla general de metges i infermeres per pal·liar aquest decalatge crònic. En paral·lel, s'ha confirmat la incorporació d'un psiquiatre al març provinent de l'Hospital de Martorell i es continua treballant per mesurar l'impacte del programa de Prescripció Social –que recepta activitats comunitàries en comptes de fàrmacs– mitjançant un estudi sol·licitat a la Diputació de Barcelona.
L'espiral de reclamacions del consistori culmina amb un missatge clar a les autoritats pertinents: "Esperem que la Generalitat després prengui mesures d'acord amb el resultat d'aquest estudi" per revertir el greuge assistencial de la comarca.
