El líder de Junts a Olesa dinamita les expectatives dels seus votants: "Creuen que podem canviar coses, però no podem fer res"
El portaveu local admet la seva nul·la capacitat d'influència política mentre la formació de dretes, amb només dos regidors, manté l'alcaldia després de pactar per apartar el PSC
Completament desvinculat de la política d'altes esferes i minimitzant el seu propi pes institucional, el portaveu de Junts per Olesa, Domènec Paloma, ha dinamitat la premissa bàsica de la representació ciutadana. A principis d'aquest mes de febrer, en unes inusuals declaracions públiques, l'edil va admetre obertament la inoperància del seu grup a l'hora d'influir en les polítiques estructurals que afecten el veïnat. «Es creuen que nosaltres podem anar-hi a dir-los i que canviïn coses; doncs no, nosaltres no podem canviar res», va etzibar el polític local, reduint el seu paper de fiscalització a la pura irrelevància representativa.
L'aritmètica d'Olesa: governar des de la minoria
Aquesta confessió d'impotència xoca frontalment amb la realitat del tauler municipal. Paloma, que juntament amb Ferran Cerdeira conforma el tàndem de regidors de la formació a la localitat, ostenta actualment una de les claus de la governabilitat després d'haver pactat i donat suport a l'actual equip de comandament.
Les estadístiques de les eleccions municipals de 2023 mostren com Junts va operar com a jutge malgrat els seus escassos suports. Amb una participació del 52,19% del cens, el PSC es va alçar amb la victòria en aglutinar el 26,4% dels sufragis i aconseguir 6 representants. El van seguir de prop el Bloc amb altres 6 edils (22,69%) i ERC amb 4 (17,96%). Junts, relegada a la quarta força territorial amb un exigu 8,99% dels vots i amb només 2 actes d'un total de 21 electes al municipi, va optar per articular una aliança que va apartar la llista més votada. La resta de l'arc va quedar fragmentada entre PP (7,27%), Comú Podem (7,17%) i Cs (7,1%), amb un representant cadascun.
«Tenim plena independentència en les nostres decisions al poble d'Olesa», va justificar el portaveu durant la seva intervenció per blindar la seva jurisdicció. Una autonomia que, a la vista de les seves pròpies paraules i davant de normatives superiors, no es tradueix en solucions ni en pressió real davant les altes esferes.
Cortines de fum en ple declivi autonòmic
El desapegament del líder municipal cap a les directrius del Congrés dels Diputats o del Parlament s'emmarca en un context d'asfíxia demoscòpica per a la vella guàrdia convergent. Només un mes després que es compleixin deu anys de la primera investidura de Carles Puigdemont, la formació travessa una severa sequeria en el seu calador de vots tradicional, caient a mínims històrics a Catalunya i perdent tracció de manera constant, tal com reflecteixen els sondejos polítics d'aquest inici del 2026.
Lluny d'assumir el desgast o plantejar una estratègia de contrapès davant dels pactes de la cúpula, Paloma opta per distanciar-se de les maniobres de la seva pròpia matriu. «Aquest joc de la política és pur xantatge per tancar cortines de fum i problemàtiques del mateix govern», va sentenciar el regidor en ser qüestionat sobre les aliances nacionals de Junts. El representant va acusar directament l'Executiu central d'utilitzar debats legislatius per ocultar la manca d'inversió, «la crisi ferroviària i el caos de Rodalies».
El marbre per sobre del debat
La falta d'ambició política exhibida pel dirigent contrasta amb la seva hiperactivitat davant dels danys estètics. Després que la seva seu patís uns actes vandàlics —amb pintades que al·ludien directament als desnonaments i a la postura de Junts en les recents votacions al Congrés—, el representant va esquivar el fons de la protesta per centrar el seu discurs en l'anècdota material.
«Hi vaig estar quatre hores allà netejant», va concloure Paloma, prioritzant l'estat de la façana de la seva seu per sobre d'articular una resposta política davant el clam ciutadà pel dret a l'habitatge.
