El cel d’Olesa de Montserrat es va tenyir de mil colors ahir a la nit per acomiadar la Festa Major. El tradicional castell de focs artificials va congregar centenars de persones al voltant del Parc del Llac, en una cloenda que va combinar la potència de la pólvora amb l’emoció compartida de veïns i veïnes. L’espectacle pirotècnic va ser el fermall d’or a dies d’intensa activitat cultural i popular al municipi.

Centenars de mirades al cel del Llac
Poc abans de les onze de la nit, l’expectació ja era palpable. Famílies senceres, grups d’amics i parelles buscaven el millor lloc a les rodalies del llac. L’ambient era de celebració continguda, de voler allargar una mica més la festa. Infants amb els ulls plens d’il·lusió i adults compartint converses animades conformaven una estampa que defineix l’esperit d’aquestes trobades. El Parc del Llac es va convertir, un any més, en una gran platea a l’aire lliure on totes les mirades apuntaven en una única direcció: el cel.

Una simfonia de llum i so in crescendo
Quan els primers coets va xiular i van esclatar en unes petites palmeres de llum, es va fer un silenci gairebé reverencial, trencat només per les exclamacions de sorpresa. A partir d’aquell moment, i durant aproximadament sis minuts, es va desenvolupar una seqüència pirotècnica perfectament mesurada. L’espectacle va arrencar amb figures subtils i sons moderats, pintant el firmament amb traços delicats. Progressivament, la intensitat va anar augmentant; el ritme es va accelerar i el cel es va omplir de pluja d’estrelles, esclats daurats i platejats i combinacions cromàtiques cada cop més complexes, fent gaudir els presents.
El comiat amb els tres trons de rigor
La part final va ser una autèntica apoteosi de soroll i color. Una successió frenètica de coets va il·luminar per complet la nit olesana, en un moment de màxima intensitat que va satisfer les expectatives del públic. I aleshores, després d’un instant de calma, van arribar els tres cops secs i contundents que tothom esperava. Els tres petards finals, forts i solemnes, van marcar de manera inequívoca que la Festa Major del 2025 ja era història. Una ovació tancada, sentida i llarga, va ressonar per tot el parc com a mostra d’agraïment i com a comiat col·lectiu fins a l’any vinent.
