En el sistema democràtic, la sobirania recau en la ciutadania. Aquesta és la base sobre la qual es construeix la nostra convivència i, per tant, els polítics existeixen per treballar al servei del poble.
Aquest text no pretén ser un article informatiu convencional, sinó una crònica de fons, un viatge introspectiu i editorial sobre el cor de la nostra democràcia local, el nostre paper com a ciutadans i la veritable naturalesa del poder. I és que, enmig del tràfec quotidià, de les informacions que van i venen, hi ha una veritat fonamental que de vegades es difumina: la ciutadania és la base del lideratge col·lectiu, i els nostres representants polítics són, en essència, els nostres servidors públics.
Exemples recents del debat públic a Olesa
Recentment, diverses qüestions locals han centrat l’atenció i han reflectit les inquietuds expressades públicament per alguns veïns i col·lectius d’Olesa de Montserrat. Aquests casos, que han tingut ressò mediàtic, serveixen per il·lustrar la importància de la comunicació entre la ciutadania i l’administració.
Només cal fer un cop d’ull a notícies publicades a Teleolesa per contextualitzar-ho. Hem estat testimonis de com un veí va denunciar la presumpta inacció de l’Ajuntament davant un conflicte amb Tir Arc Olesa, una situació que va ocupar el debat públic. Les preocupacions ciutadanes també s’han dirigit cap a l’estat d’infraestructures del nostre poble, com la situació del llac del Parc d’Olesa, un espai verd que ha estat objecte de queixes veïnals.
Igualment significatiu ha estat el cas de les 16 famílies olesanes que van alçar la veu per sol·licitar ajuda immediata al consistori i van plantejar dubtes sobre la gestió de certs informes.
Aquests casos, documentats per Teleolesa, són exemples de situacions en què la ciutadania ha sentit la necessitat d’expressar públicament el seu desacord o preocupació. I és que la distància entre l’administració i el ciutadà, quan s’eixampla, pot alimentar percepcions de frustració i desconnexió que mereixen atenció i reflexió.
Redefinint la democràcia: on rau el veritable lideratge
La democràcia és, en la seva expressió més pura, el govern del poble, pel poble i per al poble. És un ideal potent. Però, què succeeix quan la percepció popular s’allunya d’aquest ideal? Quan els ciutadans sentim que les nostres veus no arriben amb la intensitat necessària o que les decisions importants es prenen sense una veritable implicació ciutadana? És en aquest punt on cal aturar-se i preguntar-se: on resideix el poder real en una democràcia?
La resposta, encara que de vegades sembli oblidada, és clara: en la ciutadania. Som nosaltres qui, amb el nostre vot, investim de confiança uns representants. Aquests, un cop escollits, assumeixen la responsabilitat de gestionar els nostres recursos i de treballar pel bé comú. Són, per definició, servidors públics. La seva funció s’assembla més a la de facilitadors o gestors, persones encarregades de materialitzar les aspiracions i necessitats de la comunitat.
La concepció d’un polític com un líder per dret propi, una figura que se situa per sobre de la resta, planteja un debat sobre la jerarquia fonamental de la democràcia. Un polític, quan es presenta davant els ciutadans, ho fa amb la promesa de servir. La política, en la seva essència, hauria de ser un acte de servei.
De fet, estudis sobre la qualitat democràtica a Espanya mostren una realitat complexa. L’informe “La calidad de la democracia en España” de la Fundació Alternativas ha assenyalat una tendència a la baixa en la confiança ciutadana cap a les institucions. Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la desconfiança cap als partits polítics ha estat una constant. Aquesta dada empírica il·lustra la necessitat d’un canvi de paradigma en la relació entre la ciutadania i la classe política.
Aquesta pèrdua de confiança s’accentua quan els ciutadans perceben que els seus representants estan més enfocats en la seva imatge o en interessos particulars que a resoldre els problemes reals. La transparència i la rendició de comptes són pilars de qualsevol democràcia sana que, si fallen, erosionen la base de la legitimitat.
L’instint ciutadà com a brúixola del servei públic
Vivim en un temps on la informació flueix a gran velocitat, però on també abunden els missatges superficials. És comprensible que molts ciutadans se sentin desil·lusionats i que la paraula “polític” generi escepticisme. La temptació de pensar que “no hi ha res a fer” és una trampa que ens debilita com a col·lectiu. I és que, precisament en aquesta desafecció, rau un dels perills per a la nostra democràcia.
En lloc de discursos elaborats, la ciutadania pot valorar fets i resultats tangibles. Un partit que realment vol servir el poble pot demostrar-ho amb la seva acció concreta, fins i tot abans de ser votat. La motivació darrere de l’acció política hauria de ser el servei públic.
D’altra banda, segons dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), els salaris dels alcaldes varien notablement. Per a municipis de la mida d’Olesa (amb una població que ronda els 24.000 habitants segons l’Idescat 2024), les retribucions màximes establertes per llei poden ser elevades, sovint acostant-se o superant els 60.000 euros anuals per a alcaldes amb dedicació exclusiva. Aquesta realitat salarial, en un context on el salari mitjà a Catalunya el 2023 es va situar al voltant dels 27.000 euros bruts anuals segons l’INE, podria plantejar reflexions sobre la remuneració dels càrrecs públics.
La vocació autèntica pel servei i la humilitat haurien de ser els motors de l’acció política. Un compromís real amb la comunitat pot ser un motor de canvi, capaç de materialitzar projectes pel benestar col·lectiu i el progrés del poble.
De la passivitat a l’acció constructiva
És natural sentir que el procés de participació ciutadana és complex. Aquest sentiment, sovint fruit de la inèrcia, és comprensible. Un estudi del 2022 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre participació ciutadana ja indicava que un percentatge significatiu de la població catalana sent que els mecanismes de participació són poc efectius o massa complicats.
És aquí on Teleolesa vol ser una eina útil. Cada petit gest, cada pregunta formulada, cada instància presentada, constitueix un acte d’apoderament. La ciutadania pot exercir aquest paper de guardiana de la democràcia local.
Per a això, existeixen eines al nostre abast que, utilitzades de forma constant, poden contribuir a un major control democràtic:
- Instàncies administratives: La ciutadania té el dret de demanar informació a l’Ajuntament. Legalment, l’administració està obligada a respondre en un termini màxim d’un mes. Aquest dret es fonamenta en la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la Llei 29/2010, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. És un dret que permet fiscalitzar, demanar explicacions i suggerir millores. Aquesta gestió es pot fer a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) virtual: https://seu-e.cat/ca/web/olesademontserrat/tramits-i-gestions.
- El taulell d’anuncis municipal: Per conèixer què passa a l’Ajuntament, el tauler d’anuncis electrònic és una font d’informació d’accés lliure. Segons la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú, els anuncis publicats aquí tenen plena validesa legal. És accessible des d’aquí: https://tauler.seu-e.cat/inici?idEns=814770005. La informació és el primer pas per poder formar un judici propi.
El control ciutadà com a garantia democràtica
La ciutadania té el dret de qüestionar allò que no funciona. És una responsabilitat cívica. El principi de rendició de comptes s’aplica a tots els nivells de l’administració. Els ciutadans tenen dret a esperar que la gestió pública es regeixi pels principis de mèrit, capacitat i un servei eficient, tal com estableix la legislació vigent, com l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP).
Quan un ciutadà detecta que una administració o una figura pública podria haver actuat de manera inadequada, existeixen mecanismes per demanar explicacions. Si cal, es pot acudir a instàncies superiors, com la Generalitat de Catalunya o la Sindicatura de Greuges de Catalunya, una institució que actua com a defensora dels drets ciutadans. Aquests recursos públics serveixen per garantir que la democràcia funcioni. El control ciutadà és un dels antídots més efectius contra la mala gestió i la ineficàcia.
El present conjunt com a base del futur
A Teleolesa, la nostra missió és informar la ciutadania, fomentar el pensament crític i proporcionar eines per a una democràcia participativa. La cerca d’informació diversa i la reflexió són exercicis saludables per a qualsevol societat. La informació no és només poder; és llibertat intel·lectual.
La polarització pot debilitar la comunitat, però és important recordar que la sobirania local resideix en el conjunt de la ciutadania d’Olesa. El ciutadà és el dipositari d’aquesta sobirania, i els funcionaris són servidors públics, remunerats amb els impostos de tots. La coordinació veïnal, deixant de banda les diferències ideològiques quan el que uneix és la voluntat de millorar el poble, pot ser una força transformadora. El pensament obert, l’empatia i la unió ciutadana són eines per construir un futur millor per a tothom.
La democràcia no és només un dret a exercir cada quatre anys; és una responsabilitat activa, una tasca que ens implica a tots cada dia. La participació ciutadana és clau per a una Olesa més justa, transparent i propera a les necessitats reals de la nostra gent.
NOTA: Aquesta crònica pertany al gènere d'opinió i reflecteix exclusivament la visió editorial de Teleolesa sobre la democràcia local. El seu objectiu és la reflexió i l'anàlisi crítica. Com a peça d'opinió, és important destacar que existeixen múltiples enfocaments i perspectives sobre la qüestió, i la informació presentada s'utilitza com a suport a la tesi de l'autor.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
