El rastre de cent mil ànimes a Olesa

Al bell mig del nucli urbà d'Olesa de Montserrat, l'asfalt contemporani amaga un vaivé de segles. Ben a prop dels antics teleres, la pols del temps s'acumula sobre llegats parroquials i registres civils que amaguen el secret de generacions senceres. La tinta és l'únic testimoni. Entre la lleu olor a humitat i la penombra de les prestatgeries, una exhaustiva investigació històrica ha tornat l'alè a més de 100.000 persones, posant al descobert la biografia exacta de 12.589 emigrants i 13.510 immigrants.

Si mirem enrere, des de principis del segle XVII, aquest territori va funcionar com un incessant encreuament de camins. I és que la transició de la vella societat agrària a la modernitat no va perdonar ningú. La devastació provocada per la fil·loxera va suposar una ferida mortal per als camps tradicionals, obligant a reconfigurar l'economia i les vides dels veïns. El municipi va passar de ser un paradís receptor d'estrangers a expulsar els seus propis fills, per acabar convertint-se, novament, en un refugi per a milers de famílies desplaçades.

Teixint biografies a mà

El cas és que la demografia acadèmica sempre ha preferit les matemàtiques fredes dels saldos migratoris, però aquí l'ambició ha estat una altra. Malgrat la comoditat de les estadístiques globals, un estudi de la Universitat de Barcelona ha optat per un buidat nominatiu titànic, rastrejant naixements, oficis i canvis d'estat civil de forma individual. "Nosaltres vam decidir, a partir del material original, seguir la vida de la gent amb noms i cognoms, per entendre la seva història col·lectiva", destaca l'esperit d'aquest estudi pioner.

Aquest pluralisme biogràfic permet observar una societat viva, capaç de canviar d'activitat econòmica o de domicili amb una pasmosa agilitat. ¿Una variant de la supervivència moderna? Potser. Fins a ben entrat el segle XIX, la mobilitat era predominantment de curta i mitjana distància. Estava dominada per homes qualificats que teixien xarxes a través d'intercanvis matrimonials i la recerca àgil de jornals a la comarca.

El tren de la revolució industrial

A partir d'aleshores, el típic va patir una metamorfosi absoluta. Les xemeneies van començar a dictar el ritme productiu i la geografia dels nous arribats es va ampliar sobtadament. Atraïts per l'eco de les fàbriques, riades de persones originàries de zones muntanyoses, més enllà dels Pirineus o de la Depressió de l'Ebre, van baixar cercant un futur millor. Tot molt espontani en la superfície, però impulsat per una necessitat vital d'escapar de la pobresa rural.

Cert és que aquesta nova onada migratòria va establir un perfil molt diferent. Estava protagonitzada, de forma majoritària, per dones menys qualificades que arribaven acompanyades de tota la seva família. Com una illa feta d'ordit, les fàbriques tèxtils van absorbir ràpidament tota aquesta nova mà d'obra.

En el seu camí cap al litoral o les proximitats de Barcelona, aquests nòmades de finals del segle XIX i principis del XX feien una escala gairebé obligada. Passaven prèviament per altres potències manufactureres de la zona com Terrassa, Sabadell o Manresa, demostrant la forta interacció entre l'alfabetització, el desenvolupament industrial i el desarrelament.

Avui, el municipi d'Olesa camina sobre un sòl cimentat pels passos d'aquells viatgers anònims. La memòria d'aquests 100.000 individus constata que la mobilitat humana és el veritable motor de la supervivència local. El passat mai no desapareix del tot. De vegades, només està esperant que algú el llegeixi.