La Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària del CatSalut ha arxivat provisionalment l’expedient informatiu obert arran de la mort d’una veïna d’Olesa de Montserrat el passat mes de gener, després que aquesta acudís al Centre d’Atenció Primària (CAP) del municipi i se la cités per al dia següent. La consellera de Salut, Olga Pané, va comunicar la decisió en la Comissió de Salut del Parlament, subratllant que la investigació no ha trobat cap vincle entre l’atenció rebuda al centre i la defunció de la pacient. Aquesta resolució suposa un alleujament per als professionals del CAP, que havien estat objecte de crítiques i fins i tot amenaces arran d’aquest succés.
Conclusions clares de la investigació: cap indici de mala praxi
La investigació duta a terme per la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària del CatSalut ha estat exhaustiva, amb la revisió de més de 25 documents, inclosos informes de la Mútua de Terrassa, entitat gestora del CAP d’Olesa, i la realització de diverses entrevistes. A més, s’han analitzat les imatges de les càmeres de seguretat del centre. La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, va explicar davant la Comissió de Salut que, després d’aquesta anàlisi detallada, els serveis d’inspecció sanitària van concloure que “no s’observen indicis que relacionin l’atenció rebuda amb la mort de la veïna”. Aquesta afirmació categòrica descarta qualsevol sospita de negligència o mala praxi per part dels professionals sanitaris del CAP.
Cronologia dels fets: una atenció administrativa sense anomalies
Segons el relat dels fets establert per la investigació, la pacient va arribar al CAP d’Olesa la tarda del 16 de gener de 2025 acompanyada per una altra persona, al·legant “malestar general”. Va interactuar amb el personal administratiu durant set minuts, mostrant un document i una caixa de medicaments, i fruit d’aquesta conversa se la va citar per a l’endemà a les 8:10 del matí. Les imatges de seguretat confirmen que, durant aquesta interacció, la pacient no va mostrar signes de patir una situació aguda o urgent, més enllà de caminar lentament. Després de parlar amb el seu acompanyant i anar al lavabo, la pacient va abandonar el centre. L’endemà, no va acudir a la cita programada i, a la tarda, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va haver d’activar dues unitats per atendre-la al seu domicili, on malauradament no van poder salvar-li la vida. La investigació destaca que els professionals que van atendre la pacient tenien “anys d’experiència” i que la cita es va agendar correctament mitjançant el sistema informàtic habitual.
La manca d’autòpsia judicial impedeix conèixer la causa exacta de la mort
Un aspecte crucial que subratlla la investigació és la manca d’accés als resultats de l’autòpsia judicial per part de Salut i de la Mútua de Terrassa. En no formar part de la causa judicial, aquests resultats no han estat comunicats al departament, fet que impedeix conèixer la causa exacta de la mort de la pacient. Aquesta circumstància reforça la conclusió que no es pot establir cap relació de causalitat entre l’atenció rebuda al CAP i el fatal desenllaç. La consellera Pané va demanar “extrema prudència” a l’hora d’analitzar els fets, tenint en compte aquesta mancança d’informació sobre les causes de la mort.
Reacció i indignació contrasten amb la investigació oficial
El cas va generar una considerable indignació social, amb la convocatòria d’una protesta davant del CAP per part de l’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat (ASPQ), en la qual van participar unes 200 persones. Els manifestants reclamaven aclarir les circumstàncies de la mort i si s’hauria pogut fer alguna cosa més per evitar-la. Tot i aquesta reacció comprensible davant la pèrdua d’una veïna, les conclusions de la investigació oficial són clares i objectives: no hi ha proves que vinculin l’actuació del CAP amb la mort.
Salut defensa la professionalitat dels sanitaris del CAP
Tant la consellera de Salut, Olga Pané, com la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, van defensar la professionalitat dels sanitaris del CAP d’Olesa durant la seva compareixença davant la Comissió de Salut del Parlament. Van comunicar l’arxivament provisional de l’expedient i van insistir en la manca d’indicis de mala praxi. Pané va reconèixer que hi ha crítiques sobre la gestió del CAP reflectides en les enquestes de satisfacció, però va destacar que els resultats assistencials i de salut del centre són bons.
En definitiva, la investigació de Salut conclou de manera clara que no existeix cap vincle entre l’atenció que va rebre la pacient al CAP d’Olesa de Montserrat i la seva posterior mort.
