Aquest dijous, 30 d’octubre, han començat les aturades parcials a Transports Generals d’Olesa (TGO). La plantilla ha decidit mobilitzar-se després d’un llarg període de diàleg infructuós amb la direcció de la companyia. I és que, segons relaten els representants dels treballadors, els incompliments del conveni col·lectiu s’acumulen des de fa temps, afectant directament les condicions laborals i, en conseqüència, la qualitat del servei de transport.
Les aturades, que es desenvolupen en franges de 12:00 a 16:00 i de 20:00 a 22:00, són la resposta a un “punt d’estancament” en les converses.

L’origen d’un punt mort
Dani, el secretari del Comitè d’Empresa, explica el context que ha dut a aquesta situació. “Portem tres anys intentant negociar amb l’empresa algunes millores i algunes deficiències”, afirma. Sosté que, des del seu punt de vista, la companyia no està complint “el conveni de la normativa vigent”.
A més, els intents de mediació han fallat. Segons detalla el secretari del comitè, “les dues reunions que hem fet a conciliació a la Generalitat no han donat fruits”. Davant la manca de resposta, conclou: “L’única eina que tenim per aconseguir aquestes coses és parar l’activitat”.
Descansos i hores sense abonar
Els motius de la protesta són variats i afecten diferents departaments. Una de les preocupacions principals se centra en les jornades. “Tenim moltes línies que no estan complint les pauses i descansos del personal conductor”, denuncia Dani.
Aquesta problemàtica, segons el comitè, és especialment greu en el cas del personal de taller, que es troba en unes “condicions lamentables”. Asseguren que “no se’ls respecten ni els descansos diaris ni els descansos setmanals”. Això, adverteixen, va “en detriment de l’estat de la flota” i afecta “directament a la qualitat del servei i a la seguretat”.

Per altre costat, hi ha reclamacions econòmiques sobre la taula. La plantilla manifesta que no estan “cobrant tots els conceptes que preveu el conveni”, com ara les anomenades “hores de presència”, que, segons afirmen, l’empresa “ni les compta ni les abona”. Al parecer, tampoc es computa correctament el temps que el personal dedica a les tasques de revisió i manteniment dels vehicles a l’inici i al final de cada jornada.
La visió des de dins: “La plantilla està molt unida”
La perspectiva dels treballadors amb més antiguitat reforça el discurs del comitè. Pere, conductor a l’empresa des de fa 25 anys i veí d’Olesa, comparteix la seva visió. “Els últims anys, els nostres drets ens hem vist reduïts”, lamenta.
Pere parla de “tons molt raros, molt llargs” i de la dificultat per “conciliar la via familiar amb el treball”. Després de tant de temps sense una “negociació real”, veu les aturades com l’única sortida.
Sigui com sigui, Pere destaca un aspecte intern: “La plantilla està molt unida”. Considera que les aturades d’avui són un “èxit” i això “ens dona més força per, doncs, si cal, continuar”. Fins al moment, l’empresa no ha fet cap moviment per reprendre el diàleg.
Un calendari de mobilitzacions que anirà a més
L’aturada d’avui no és un fet aïllat. Els treballadors tenen previst un calendari de mobilitzacions que s’intensificarà si no hi ha un acord. “Cada setmana hi haurà una concentració”, confirma Dani. La propera serà dimarts vinent a l’estació d’autobusos de Terrassa.

A partir del mes de novembre, les jornades de vaga seran “cada dimarts i cada dijous”. L’escenari podria complicar-se al desembre, quan les aturades passarien a ser “cada dilluns, dimecres i divendres” en les mateixes franges horàries. “Tenim l’esperança de no arribar al mes de desembre i haver pogut parlar i aconseguir alguna cosa”, conclou el representant del comitè.
Un sector amb futur, una gestió qüestionada
Malgrat el conflicte laboral, Pere es mostra convençut del potencial del sector. “El transport de viatgers per carretera (…) ha pujat molt als usuaris”, recorda. “L’empresa té futur, no només la nostra, sinó totes”, assegura.
Per a aquest veterà, el problema no és la viabilitat del negoci, sinó la direcció. Considera que és important que estigui “ben gestionada” i, sobretot, que hi hagi “un bon tracte amb el treballador, que aquí no hi és”.







