L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat es troba sota el focus de l’atenció pública arran d’una denúncia presentada per Fèlix Figueras i Valén, un veí del municipi que acusa el consistori d’inacció davant un conflicte amb el Tir Arc Olesa (TAO), una entitat esportiva que opera en instal·lacions municipals. Aquest mitjà ha tingut accés a la documentació oficial relacionada amb el cas, incloent-hi comunicacions internes de l’Ajuntament, escrits presentats per la família Figueras i altres documents rellevants, que posen de manifest una controvèrsia que va més enllà d’una simple disputa entre un ciutadà i un club, i que qüestiona la gestió i supervisió dels espais públics per part de l’administració local.
L’origen del conflicte
El cas té el seu origen el 27 d’octubre de 2024, quan la Junta Directiva del TAO va enviar un correu electrònic a Guillem Figueras Bartés, fill de Fèlix Figueras, informant-lo que no se li renovaria la condició de soci per a la temporada 2024/25. Segons el comunicat del club, al qual hem tingut accés, la decisió es basava en l’incompliment del “requisit indispensable del punt 1 del nostre Règim intern vigent”, que estableix que “per poder utilitzar les instal·lacions els interessats hauran de pertànyer al Club Tir Arc Olesa i estar en possessió de la llicència federativa en vigor del nostre club”. El TAO argumenta que Guillem Figueras, tot i ser soci del club des de fa 18 anys, tramita la seva llicència federativa a través d’un altre club d’arc des de fa dos anys, una pràctica que, segons l’entitat, contradiu el seu reglament intern.
Fèlix Figueras, però, rebutja aquesta interpretació i assegura que la mesura no té fonament legal. En un escrit del 19 de desembre de 2024, al qual aquest mitjà també ha tingut accés, Figueras argumenta que els estatuts del TAO, en el seu article 6è, defineixen com a socis de ple dret “les persones físiques majors de 18 anys que han sol·licitat l’admissió a la junta directiva i han estat acceptades per aquesta”, sense cap menció a l’obligatorietat de federar-se a través del club. “El Reglament Intern del TAO no pot contradir ni vulnerar el que reconeixen els Estatuts i encara menys prescindir de les disposicions legals sobre l’esport”, afirma Figueras, posant en dubte la legitimitat de la decisió.
Aquesta no seria la primera vegada que el TAO intenta impedir l’accés de Guillem Figueras a les instal·lacions. Segons la documentació aportada per la família, aquest és el quart episodi d’aquest tipus: dos intents entre 2006 i 2007, un altre el 2023 –resolt favorablement per l’Ajuntament– i l’actual, iniciat el 2024. En resposta a aquesta última acció, la família va presentar una instància formal a l’Ajuntament el 30 d’octubre de 2024, sol·licitant la seva mediació, atesa la titularitat municipal de les instal·lacions.
La resposta de l’Ajuntament
Malgrat la petició de la família, l’Ajuntament va trigar mesos a pronunciar-se. Segons un document oficial del 23 de gener de 2025, al qual hem tingut accés, l’administració va informar Fèlix Figueras que estaven realitzant gestions amb l’entitat referida per aclarir la situació. Aquesta resposta suggeria una voluntat de mediar en el conflicte, però no es va traduir en cap acció concreta en els mesos següents.
No va ser fins ahir, 1 d’abril de 2025, gairebé sis mesos després de la instància inicial, que l’Ajuntament va emetre un comunicat oficial tancant el cas. En aquest document, al qual aquest mitjà també ha tingut accés, l’administració afirma: “Aquest departament ha sol·licitat a la entitat més informació amb una cronologia dels fets i comunicacions on ens fa constar que el Sr. Guillem Figueras ja no és soci de l’entitat. Per tot això, i degut a les competències municipals en aquesta matèria que té aquest departament, es dona per finalitzada la nostra participació en relació a aquest assumpte sobre la pertinència d’en Guillem Figueras a aquesta entitat”. Aquesta resolució, que declina qualsevol intervenció addicional, ha estat rebuda amb incredulitat i indignació per part de la família, que considera que l’Ajuntament té l’obligació de supervisar les entitats que operen en espais municipals.
La decisió contrasta amb actuacions prèvies del consistori. Segons Fèlix Figueras, en els tres episodis anteriors (2006, 2007 i 2023), l’Ajuntament va intervenir per garantir l’accés de Guillem a les instal·lacions, reconeixent implícitament la seva condició de soci i el dret a utilitzar un espai públic. “Aquesta és la quarta vegada que el club ha fet aquesta acció i les altres tres l’Ajuntament havia intervingut en favor de Guillem Figueras”, lamenta Figueras.
Una qüestió de drets i competències
La família Figueras no només qüestiona la decisió del TAO, sinó també la passivitat de l’Ajuntament, que consideren contrària a la legislació vigent. En un altre escrit presentat per Fèlix i Guillem Figueras, al qual hem tingut accés, s’enumeren diverses normatives que, segons ells, estan sent vulnerades. Entre d’altres, citen l’article 43.3 de la Constitució Espanyola, que obliga els poders públics a fomentar l’educació física i el dret a l’esport; la Llei 39/2022, que reconeix el dret universal a la pràctica esportiva i estableix l’obligació de les administracions de garantir-ne l’accés en condicions d’igualtat; i el Decret Legislatiu 1/2000 de la Generalitat de Catalunya, que assigna als municipis la responsabilitat de “vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal”.
A més, apunten al Reglament d’Usos i Utilització dels Equipaments Municipals d’Olesa de Montserrat, que prohibeix “activitats que atemptin contra els drets fonamentals d’igualtat” i estableix que els equipaments han d’estar “al servei de les entitats i la ciutadania” per afavorir la pràctica esportiva. Segons la família, la decisió del TAO d’excloure Guillem Figueras, recolzada per la inacció de l’Ajuntament, contradiu aquestes disposicions i vulnera el seu dret a la pràctica esportiva en un espai públic.
Un element clau del conflicte és la reunió del 4 de novembre de 2024 entre la família, un tècnic municipal i l’alcalde d’Olesa, que també és regidor d’Esports. Segons l’escrit del 19 de desembre, tant l’alcalde com el tècnic van reconèixer que “el reglament intern del TAO ultrapassa les seves competències”, especialment perquè pretén regular aspectes com els preus d’ús de les instal·lacions –una prerrogativa municipal– i imposar condicions no previstes als estatuts. En aquella trobada, es va prometre una consulta als serveis jurídics municipals i al Servei Català de l’Esport, amb una resposta “en breu”. Tanmateix, aquesta resposta no va arribar fins al comunicat de l’1 d’abril, que va tancar el cas sense abordar aquestes qüestions.
Implicacions més àmplies
Aquest episodi no només afecta la família Figueras, sinó que planteja interrogants sobre la gestió dels espais municipals a Olesa de Montserrat. La denúncia apunta a una possible falta de coherència en les polítiques de l’Ajuntament, especialment en la supervisió de les entitats que fan ús de béns públics. Si bé el cas concret es limita a una disputa entre un ciutadà i un club esportiu, la seva resolució –o la manca d’aquesta– podria obrir un debat més ampli sobre els mecanismes de control i mediació que l’administració local aplica en situacions similars.
Aquest mitjà ha intentat recollir la versió oficial del TAO per contrastar els fets i obtenir més detalls sobre els motius d’aquesta falta d’acció. Fins al moment, l’entitat no ha donat cap declaració al respecte. D’altra banda, L’Ajuntament ha donat declaracions a aquest mitjà, argumentant que els convenis amb entitats esportives cedeixen l’ús d’equipaments municipals, però no pot interferir en els seus reglaments interns ni en la política d’admissió de socis. Mentrestant, la família Figueras es manté ferma en la seva voluntat de fer públic aquest episodi i espera que la seva denúncia serveixi perquè l’Ajuntament reconsideri la seva posició.
El cas del Tir Arc Olesa es converteix així en un exemple paradigmàtic de les tensions que poden sorgir quan els interessos particulars d’una entitat privada i la gestió pública d’un bé comú entren en conflicte. La documentació oficial a la qual hem tingut accés revela una situació complexa, en què els drets individuals, les competències municipals i la normativa esportiva es troben en un punt de fricció que, per ara, roman sense resoldre.
