La plaça de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va viure, el passat dijous 12 de juny, una concentració ciutadana que va posar veu a un drama sovint silenciat: la dificultat per accedir i mantenir un habitatge digne. Però el que havia començat com una protesta s’ha convertit en una cascada de revelacions que destapen la duresa amb què s’estaria tractant les famílies afectades. Declaracions com “si no tens els diners, no és problema meu” pronunciades presumptament per representants de la Generalitat han indignat les famílies, que ara exigeixen no només solucions, sinó també respecte i dignitat en el tracte.
Revelacions que indignen: “Si no tens els diners, no és problema meu”
Les famílies afectades han fet públic un comunicat devastador que desvela el presumpte tracte rebut per part de les institucions. Segons el seu relat, el 13 de juny, un dia després de la manifestació, una de les persones afectades es va reunir amb dos representants de la Generalitat. El que va passar en aquella reunió, segons han comunicat les famílies a Teleolesa, els hi ha deixat sense paraules: davant la impossibilitat de pagar 7.000 euros de deute, un representant de la Generalitat li va respondre amb una fredor inhumana: “Si no tens els diners, no és problema meu”.
Aquesta declaració, que les famílies qualifiquen d'”indignant”, s’afegeix a una llarga llista de greuges que inclouen reunions amb “quatre persones contra una” i ofertes que “més aviat semblen burles que ajudes reals”.
El relat d’una lluita personal i conjunta
La veu més contundent de la tarda va ser la de la Lorena, una de les portaveus de les famílies afectades, que va exposar amb tota cruesa el seu periple. Va dirigir les seves crítiques a la gestió de l’habitatge i al tracte rebut per part de l’alcalde sortint, Jordi Parent. “Em va anomenar públicament mentidera per rebutjar una ajuda que no era real, una ajuda sense un paper”, va declarar, referint-se a una proposta que, segons ella, consistia a demanar un préstec per cobrir un deute generat per una mala praxi de l’entitat municipal.
Segons el seu relat, el problema s’origina en contractes d’habitatge social que van deixar de ser-ho. “És com si et venguessin una casa amb una família a dins, permetent apujar el lloguer a preu de mercat”, va explicar. Aquesta situació, va denunciar, ha portat moltes famílies a un “ofec” econòmic insostenible, generant un deute que acaba en un “desnonament exprés”.
La seva frustració també es va dirigir al primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge, Marc Serradó, de qui va lamentar l’absència. Tot i que Serradó ha contactat amb ella per correu electrònic, Lorena critica que la seva resposta es limiti a “culpabilitzar la Generalitat” i a oferir solucions temporals de quinze dies en un alberg. “Això no és una solució”, va sentenciar.
La demanda de les famílies és la revisió exhaustiva de cada contracte, l’establiment de noves condicions basades en la realitat socioeconòmica de cada llar o, en última instància, un reallotjament digne.
La reunió que ho va canviar tot: quan l’ajuda es converteix en humiliació
El comunicat de les famílies detalla com van viure aquella reunió del 13 de juny amb representants de la Generalitat. Una persona afectada va acudir acompanyada d’una testimoni que, segons relaten, “va decidir mantenir-se en silenci durant tota la reunió, encara que no li van faltar ganes d’intervenir davant el que allí va presenciar”.
Durant la trobada, es va tornar a oferir la mateixa “solució” de sempre: pagar un terç d’un deute de 7.000 euros. Les famílies denuncien que aquesta proposta és “una burla” perquè el deute es va generar sota “condicions injustes i sense aplicar el marc legal del lloguer social”.
Quan es van mencionar les clàusules abusives dels contractes, la treballadora d’habitatge, segons relaten, va reaccionar amb ironia, dient que “volia veure-les”. Les famílies han promès mostrar-les i esperen que “tingui la dignitat de rectificar i demanar perdó”.
Una resposta ciutadana al marge de partits
La convocatòria va néixer des de la base, impulsada per les mateixes famílies, que van voler deixar clar el seu caràcter independent. “Aquesta convocatòria no està vinculada a cap partit polític”, resava el comunicat, tot i que s’hi convidava totes les forces polítiques a “assistir-hi i escoltar”. Aquest enfocament buscava el màxim consens en una situació d’urgència humana.
Les famílies han volgut destacar que, tot i no ser molts els assistents per l’horari laboral, van comptar amb el suport silenciós de diverses famílies afectades que “per por a exposar-se públicament, van decidir no sortir en fotos ni vídeos”. Segons el seu comunicat, “algunes van romandre assegudes als bancs, altres no van poder participar activament per motius de salut, però la seva presència també va ser important i valenta”.
L’oposició recull el guant
Diversos grups de l’oposició municipal van respondre a la crida. Entre els presents hi havia representants del Partit Popular, Ciutadans i VOX.
El portaveu de Ciutadans va donar suport a la versió de les famílies.
Va assenyalar que els habitatges oferts “no eren res socials” i que les famílies “se’ls van agafar lògicament com un ferro candent, perquè necessiten un sostre com tothom”. Va criticar durament la gestió dels serveis socials per “dilapidar diners públics que no serveixen per a res”.
Per la seva banda, representants de Vox van responsabilitzar el govern local d’Esquerra Republicana de la situació i van prometre accions concretes.
“Des del Parlament de Catalunya farem les preguntes parlamentàries i exigirem compareixences en relació amb aquest cas”, van assegurar, oferint el seu suport a les famílies durant tot el procés.
Les famílies responen: “No va ser un atac, va ser dir la veritat”
Just dues hores després de la manifestació, l’Ajuntament va publicar un comunicat que les famílies consideren una nova ofensa. En aquest text, es qualificava la seva participació als plens municipals com un “atac” a l’administració local.
Les famílies han respost amb contundència: “Els plens municipals són un espai públic i democràtic on qualsevol ciutadà té el dret a expressar-se i plantejar les seves queixes. Lluny de ser un atac, la nostra intervenció als plens ha estat una manera legítima i transparent de visibilitzar un problema que ens afecta directament com a veïnes i veïns”.
Segons el seu relat, van intentar comunicar-se per les vies habituals, però “semblava que seguíem en època de COVID-19: no ens atenien, ens derivaven o no obteníem resposta, malgrat les múltiples instàncies presentades”. Per això van optar per acudir als plens “amb l’únic objectiu que la nostra situació fos escoltada i compresa des de dins”.
“Repetim: no va ser un atac. Va ser dir la veritat. I si la veritat molesta, potser el problema no està en qui la diu, sinó en el que s’ha fet (o deixat de fer)”, sentencien al seu comunicat.
L’Ajuntament busca solucions: reunió amb la Generalitat
L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, segons ells mateixos han comunicat, ha mantingut una reunió amb responsables de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per traslladar la preocupació del consistori arran de la situació de diverses famílies amb contractes de lloguer social. L’edifici afectat, ubicat entre els carrers del Metge Carrera i Benet Margarit, concentra 49 pisos gestionats per l’Agència, amb set procediments judicials en marxa per casos de morositat que podrien derivar en desnonaments.
El regidor d’Habitatge, Marc Serradó, ha explicat que durant la reunió es va demanar que es revisés cas per cas cada situació per intentar evitar pèrdues d’habitatge. “Vam demanar la revisió, cas per cas, del moment en què es troben cadascun d’aquests expedients per intentar evitar el desnonament. Poder renegociar aquest deute amb els llogaters i revisar el contracte per si compleix les condicions que es van signar l’any 2019 entre l’Ajuntament i l’Agència que, entre d’altres, deien que aquests lloguers havien de ser, com a màxim, d’un 30% dels ingressos de la unitat familiar.”
Durant la trobada, l’Agència es va comprometre a desplaçar-se a Olesa per mantenir reunions amb cadascuna de les famílies afectades, amb presència de l’Ajuntament per fer seguiment del procés. Jordi Parent ha recordat el compromís ja expressat públicament: “sabem que hi ha un conflicte entre les famílies que viuen en aquests habitatges de titularitat pública de la Generalitat i l’Agència d’Habitatge de Catalunya i ja vam dir que nosaltres el que faríem seria intentar intercedir perquè els nostres ciutadans no perdin aquests habitatges”.
L’alerta del regidor: les famílies poden quedar desemparades
Marc Serradó ha alertat sobre una situació especialment greu: quan l’Agència de l’Habitatge o l’Ajuntament promou un llançament, la família desnonada no té accés a la mesa d’emergències de la Generalitat. “Els mecanismes d’emergència de la Generalitat no s’activen si la pèrdua d’habitatge ve d’un lloguer públic”, ha explicat el regidor d’Habitatge.
Tot i això, tant Serradó com Parent han expressat el desig que les trobades serveixin per arribar a acords i evitar els desnonaments. “Desitgem que les persones llogateres puguin mantenir-se a l’habitatge i puguin arribar a un acord amb l’Agència per poder pagar el deute que acumulen”, ha afirmat Serradó.
Un missatge al nou alcalde: “Som persones. Si us plau!”
Les famílies s’han dirigit directament al nou alcalde, Marc Serradó, amb un missatge carregat d’esperança però també d’exigència. Reconeixen que aquests contractes no es van signar sota el seu mandat, però remarquen que ara sí té coneixement dels errors comesos.
“Sabem que començar un mandat amb situacions tan complexes no és fàcil, però confiem sincerament que ho farà el millor possible i no ens deixarà de banda”, afirmen. Tot i entendre que vulgui defensar el seu equip, les famílies són clares: “aquí estem parlant de problemes reals de persones que es quedaran al carrer i això no es pot justificar, ni molt menys atacar amb el nivell de duresa que hem sentit en algunes ocasions”.
El seu clamor final és demolidor: “No es pot permetre que es continuïn fent reunions amb aquest nivell de fredor i falta de respecte. Som persones. Si us plau!”
Les famílies demanen neutralitat institucional, respecte i, sobretot, que com a ciutadans i ciutadanes d’Olesa, se’ls ajudi a trobar “una solució justa, legal i humana”.
Continuïtat de les subvencions per a millora de l’accessibilitat
Un altre dels punts tractats a la reunió entre l’Ajuntament d’Olesa i l’Agència de l’Habitatge va ser la continuïtat de la línia de subvencions per a obres de manteniment i millora d’accessibilitat en edificis de l’antiga Adigsa. L’any passat, dues comunitats de propietaris d’Olesa van rebre aquestes ajudes, amb projectes de 170.000 i 110.000 euros respectivament.
Marc Serradó ha destacat la importància d’aquesta línia d’ajuts, ja que “ens permet solucionar un problema antic que tenim a Olesa en el parc d’habitatge, sobretot a l’antiga Adigsa, que és una manca d’accessibilitat”. La Generalitat ha confirmat que la línia tornarà a obrir al juliol.
Jordi Parent ha volgut destacar el reconeixement rebut per part dels representants de la Generalitat: “tant la secretària com el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ens van comentar que sabien que des d’Olesa es treballa molt bé, ens van agrair que fos així i es van posar a la nostra disposició”.
Una lluita que no s’atura: “No pararem fins obtenir justícia”
La concentració de dijous no només va ser un acte de protesta, sinó l’inici d’una lluita que promet no tenir treva. Les famílies ho tenen clar: “No tenim 7.000 euros, i no assumirem un deute que va ser mal gestionat des de diversos departaments que han intervingut i amb la col·laboració d’entitats bancàries com la banca dolenta. Ho sentim, però no. I no pararem de lluitar fins obtenir respostes i justícia”.
Amb el canvi d’alcaldia realitzat, les famílies afectades han situat l’habitatge com una de les qüestions prioritàries i urgents de la nova legislatura. La seva demanda de solucions permanents i justes posa a prova la capacitat de diàleg i la voluntat política del nou consistori. La comunitat, ara més cohesionada i visible, espera respostes que vagin més enllà de les paraules i es tradueixin en fets concrets.
Mentre la Generalitat continua oferint “ajudes” que les famílies consideren humiliants i l’Ajuntament intenta mediar en un conflicte heretat, les famílies d’Olesa mantenen la seva posició: no acceptaran més reunions amb “fredor i falta de respecte”, no pagaran deutes generats per contractes abusives i no pararan fins que algú els recordi que, abans de ser expedients o números, són persones.
