L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va inaugurar el 15 d’octubre un espai dedicat al record i al dol perinatal al cementiri municipal de Can Singla. L’acte institucional, que va coincidir amb el Dia Internacional del Dol Perinatal, Gestacional i Neonatal, va servir per presentar públicament un lloc dissenyat amb la col·laboració de famílies que han viscut la pèrdua d’un fill durant l’embaràs o poc després de néixer.
A l’esdeveniment van assistir l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó; el primer tinent d’alcalde, Jordi Parent; i altres representants del consistori com Emma Duran, Raül Asensio, Anna Valero, Ferran Cerdeira i Fernando Vicente. També hi van ser presents la gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Sud, Anna Garcia-Altés, juntament amb personal sanitari de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i del Centre d’Atenció Primària (CAP) d’Olesa.
Un acte institucional per a un dol silenciat
L’obertura de l’espai va començar amb una intervenció d’Anna Casado, qui va presentar la jornada com una manera de “reconèixer, visibilitzar i dignificar un dolor sovint silenciat”. La part artística de l’acte va anar a càrrec de l’Esbart Olesà, que va interpretar El Mortitxol. Aquesta és una dansa tradicional del País Valencià que històricament es ballava a les cases on havia mort un infant. Segons es va explicar durant la presentació, no es tracta d’una peça fúnebre, sinó d’una “dansa de llum” i “de joia” que simbolitza “l’arribada d’un nou àngel al cel”.
La cloenda musical va ser a càrrec de la cantant olesana Marta Pareja i el músic David Muñoz. Van interpretar una peça titulada Maria, composta en record d’una nena que va morir prematurament.
Com a part de la cerimònia, es va convidar els assistents a escriure missatges o noms en còdols blancs i dipositar-los al peu del monument que presideix l’espai, un gest simbòlic de record.
La veu de les famílies impulsores
La proposta de crear aquest espai va sorgir de la iniciativa de l’Albert i la Moira, una parella que va viure la pèrdua del seu primer fill, el Lian. En nom de les famílies que han participat en el projecte, van adreçar unes paraules als presents. Van explicar que sempre van sentir la necessitat de tenir un lloc on recordar el seu fill i que pogués acollir altres famílies en la mateixa situació.
Van afirmar que un espai públic dedicat als seus fills és “un gest de reconeixement de l’amor i el dolor que sentim les famílies” i “una manera de donar-nos veu i validar aquest dol tan desautoritzat i invisibilitzat”. L’objectiu, segons van expressar, és trencar el tabú que envolta aquestes pèrdues per construir una societat que sàpiga acompanyar aquesta realitat. Van emfatitzar el seu reconeixement com a pares i mares, argumentant que “l’amor i el vincle amb els fills no depenen del temps que han estat amb nosaltres, sinó de la intensitat amb què han estat estimats”. Finalment, van agrair a l’Ajuntament el seu compromís i el fet d’haver fet partícips els pares i mares en l’elaboració del projecte.
El reconeixement des del consistori
L’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, va descriure l’acte com “senzill i profund” i va parlar de “pèrdues, de silenci, de memòria, de reconeixement i sobretot d’amor”. En la seva intervenció, va admetre que el dol perinatal “s’ha viscut en silenci, en la intimitat” i ha estat “un dol sense reconeixement, sense visibilitat i a voltes sense permís”. Va destacar que l’obertura d’aquest espai era una “humil aportació” del consistori per obrir un camí compartit d’acompanyament.
Serradó va agrair explícitament a la Moira i l’Albert el seu “coratge, la claredat i la sensibilitat”, i va dir: “heu convertit el vostre dol en una llavor que avui és col·lectiva”. També va reconèixer la feina de l’escultor local Miquel Grima, autor de l’obra central, i dels serveis tècnics municipals. L’alcalde va concloure la seva intervenció citant uns versos del poeta Miquel Martí i Pol i va llegir la frase que, a proposta de les famílies, presideix el memorial: “La seva llum, encara que breu, il·lumina les nostres vides per sempre. El seu record, un xiu-xiu etern d’amor que ens uneix”.
Un procés participatiu amb debat sobre la llengua
La creació de l’espai memorial va ser el resultat d’un procés participatiu en què diverses famílies afectades es van implicar en el disseny, des de l’elecció de la ubicació fins a la definició de l’element simbòlic central. Aquesta metodologia va ser destacada tant per les famílies com pel govern municipal.
No obstant això, el procés no va estar exempt de debat. Durant el ple municipal del 25 de setembre, la regidora Jessica Fernández (PP), qui també va participar en el grup de famílies, va expressar la seva “desil·lusió” per una decisió relativa a la llengua de la inscripció principal. Va explicar que un grup majoritari de famílies havia consensuat una frase i va sol·licitar que aquesta figurés en català i en castellà per, segons va argumentar, obtenir més visibilitat i arribar a més gent. Va defensar que l’espai havia de ser “completament apolític”.
En la seva rèplica durant el mateix ple, l’alcalde Marc Serradó va sostenir que la retolació dels espais públics a Catalunya es fa en català per un “consens normatiu” i que no es tractava d’una “qüestió política”. Va afirmar que el consistori no volia “entrar en aquest debat sobre la llengua” ni “caure en aquesta politització”. Va concloure que l’aspecte més important del projecte era el caràcter participatiu del disseny i el fet que les famílies haguessin pogut escollir la frase, la qual cosa suposava “un guany pel municipi”.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
