Olesa de Montserrat és un dels municipis de Catalunya que, per la seva ubicació i massa forestal, està obligat a disposar d’un pla d’actuació per risc d’incendi forestal. Aquest document no és un simple tràmit burocràtic; és l’eix central de la resposta davant d’una emergència, però segons dades de Protecció Civil de la Generalitat facilitades a TV3, el pla d’Olesa porta més de vint anys caducat.
Aquesta situació col·loca el municipi en una posició de vulnerabilitat. Un pla actualitzat és fonamental per no haver d’improvisar quan les flames amenacen. Defineix qüestions tan vitals com qui lidera l’operatiu a escala municipal, quins recursos humans i materials s’han d’activar, on es troben les zones de més risc i qui hi viu, o on s’hauria d’allotjar la població afectada en cas d’evacuació. Com explicava Álvaro González, cap del servei d’implantació de Protecció Civil, “tot allò que ja tinguem preparat prèviament ens ajudarà a reduir l’impacte” d’un incendi. Sense aquesta eina al dia, la coordinació i l’eficàcia de la resposta podrien veure’s seriosament compromeses.
La situació a l’entorn: deures fets i assignatures pendents
La realitat a la comarca i als municipis veïns és diversa i serveix per posar en context la situació d’Olesa. Mentre que localitats properes com Abrera o Esparreguera sí que tenen els seus plans d’actuació vigents i homologats per la Generalitat, mostrant un compliment de les seves obligacions en matèria de prevenció, altres presenten escenaris diferents.
Un cas particularment preocupant és el de Collbató, que directament no disposa de cap pla d’incendis, malgrat la seva proximitat al massís de Montserrat, una zona d’alt valor ecològic i risc elevat. Aquesta comparativa territorial accentua la necessitat de revisar i actualitzar els protocols a Olesa, un municipi envoltat de massa forestal i amb diverses urbanitzacions en contacte directe amb el bosc.
La inquietud veïnal i el debat polític
La notícia no ha trigat a circular per les xarxes socials, on la preocupació i la crítica han estat les notes dominants. Un veí, per exemple, expressava el seu malestar afirmant que “els importa una merda els boscos i després van d’ecologistes”, suggerint que l’atenció del consistori se centra en “altres xuminades”. En una línia més irònica, un altre resident es preguntava si “el carril bici compta com a tallafocs?”, un comentari que denota una percepció de desconnexió entre les inversions municipals i les necessitats urgents en matèria de seguretat.
A més, aquesta situació ha obert també el debat polític. Segons relata un representant del PSC local en una publicació, el seu grup municipal va presentar una proposta al ple de juliol o setembre de 2023 per tal que el govern aprovés i actualitzés diversos plans de protecció civil, atès que, al seu parer, molts estaven caducats o eren inexistents. Segons la seva versió, l’executiu local va votar en contra de la moció argumentant que “la proposta no estava prou treballada”. Aquesta acció política, la qual es pot verificar a les actes i enregistraments dels plens municipals, afegeix una nova dimensió a l’assumpte, que va més enllà d’una simple qüestió tècnica.
Què podria passar en cas d’incendi?
Tenir un pla caducat des de fa més de dues dècades implica que l’anàlisi de riscos no s’ajusta a la realitat actual. En vint anys, el paisatge ha canviat, s’han construït nous habitatges, la població ha variat i els recursos disponibles són diferents. En cas de declarar-se un incendi forestal que amenaci el municipi, l’absència d’un full de ruta actualitzat podria traduir-se en una cadena de conseqüències negatives.
La improvisació podria marcar les primeres hores, que són crucials. Podrien sorgir dubtes sobre les vies d’evacuació més segures, els punts de confinament o la mobilització de recursos municipals com la brigada o la policia local. La coordinació amb cossos d’emergència supramunicipals, com els Bombers de la Generalitat, tot i que garantida, podria ser menys fluida si no es basa en un document estratègic conegut i assajat per totes les parts. Cal recordar que Olesa, per la seva complexitat industrial, ja compta amb plans específics com el PLASEQCAT per a risc químic, la qual cosa demostra la importància de tenir protocols per a cada amenaça.
Sigui com sigui, l’actualització del pla d’incendis no és només una obligació legal, sinó una responsabilitat directa per garantir la seguretat dels olesans i la protecció del seu valuós entorn natural. Fins al moment, l’Ajuntament no ha emès cap comunicat oficial al respecte.
Ajuda'ns a continuar sent la veu del poble fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
