Carme Jorba, en representació de l’Associació Ariadna d’Olesa de Montserrat, ha exposat la posició de l’entitat davant la situació dels programes de diagnòstic precoç en el sistema sanitari. En una recent intervenció al programa Altaveu al Pati de La 2 de Catalunya, Jorba va detallar la percepció de l’associació sobre la relació directa entre les decisions polítiques, la disponibilitat de pressupostos i les conseqüències en l’atenció als pacients, incloent-hi l’estat de les llistes d’espera i la dotació de personal.
L’impacte de les decisions pressupostàries
En ser consultada sobre si les decisions polítiques tenen conseqüències en la salut, la representant de l’associació va respondre de manera afirmativa. Va qualificar els pressupostos com a “essencials”. Jorba va descriure una seqüència de causalitat, indicant que si no hi ha partides pressupostàries, “no podem pagar gent”.
Aquesta impossibilitat de cobrir els llocs de treball necessaris, va continuar, té com a repercussió que no es puguin realitzar els cribratges programats. Va afirmar que són “sempre els mateixos, els malalts” els qui assumeixen el resultat final d’aquesta situació administrativa, especificant que, en el context de la seva entitat, es tracta de “les malaltes”.
La funció dels cribratges en la prevenció
L’entrevista va abordar la necessitat d’una ampliació dels programes de cribratge. Jorba va defensar aquesta mesura, argumentant que la seva utilitat principal rau en la rapidesa del diagnòstic. Segons va explicar, una ampliació “ajuda més aviat”, ja que si la prova es realitza, “de seguida te’l poden detectar”.
D’acord amb la portaveu d’Ariadna, aquesta detecció en fases inicials és el que permet accedir a “moltes possibilitats” de tractament. Va contrastar aquesta situació amb l’escenari contrari, advertint que, si no s’actua amb celeritat, “la cosa es va retressant”. Jorba va subratllar la importància del factor temps en aquestes patologies, descrivint-les com “una malaltia que corre molt de pressa”.
Llistes d’espera i manca de personal
Un altre dels aspectes centrals tractats va ser la disponibilitat de professionals sanitaris. La representant de l’entitat va confirmar la percepció d’una manca de radiòlegs, tot i que va ampliar aquesta observació a una sensació més generalitzada: “Diu que falta de tot”.
Tot i admetre que no disposava de xifres concretes sobre les necessitats de personal (“Bé, jo no sé quants no falten”), va afirmar que hi ha “moltes dones” i “homes que tenen càncer, tant de mama com de còlon”. Va declarar que hi ha “molts” d’aquests pacients inscrits en “llistes d’espera” pendents de proves.
Carme Jorba va exposar la principal preocupació derivada d’aquestes demores. Va alertar que si l’accés a les proves diagnòstiques es retarda a causa de les llistes, “potser quan els hi faran, la solució ja no hi serà”. Va concloure aquesta valoració afegint: “I tots volem que ens ho facin”.
La situació específica a Catalunya
Durant la intervenció, també es va preguntar per la situació concreta a Catalunya. La representant de l’Associació Ariadna va precisar que, pel que fa a la seva entitat, “de moment, no n’hem tingut de problemes”.
Va reiterar aquesta puntualització temporal (“De moment”). Immediatament després, va esmentar la situació observada en altres territoris, com Andalusia i València, com a punts de referència per contextualitzar la seva anàlisi.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
