La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va visitar dissabte al matí l’obra de la promoció de 33 habitatges de lloguer assequible que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) està construint a Olesa de Montserrat. L’actuació es duu a terme en dos solars de titularitat municipal situats al carrer de Josep Perpiñà, cedits per l’Ajuntament per facilitar el desenvolupament del projecte.
La visita va reunir representants institucionals i tècnics: l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó; el regidor d’Habitatge, Joan Martínez; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASÒL, Pere Picorelli; membres de l’equip d’arquitectura; i responsables de l’empresa constructora GICSA. Durant el recorregut, es van exposar els detalls tècnics d’aquesta promoció, que preveu dos blocs amb planta baixa i dues plantes pis, aparcament soterrani i un total de 33 habitatges concebuts amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat.
Aquesta actuació, parcialment finançada amb fons europeus NextGenerationEU, té prevista la finalització de les obres al setembre de 2026, segons les estimacions facilitades durant la visita.
Característiques del projecte
Els habitatges s’estan construint amb sistemes que permeten reduir el consum energètic i optimitzar-ne el funcionament. Entre els elements incorporats hi ha la instal·lació de plaques fotovoltaiques, un aïllament tèrmic i acústic reforçat i mecanismes de reutilització d’aigües grises. També s’ha optat per revestir les façanes amb xapa ondulada, un material seleccionat per les seves propietats d’aïllament, especialment rellevants en un entorn proper a les vies ferroviàries.
Segons les explicacions tècniques exposades durant la visita, aquesta estructura constructiva respon a criteris de rendiment, durabilitat i adaptació a les necessitats del context urbà d’Olesa. El conjunt del projecte s’ha concebut per incrementar el parc d’habitatge protegit i reforçar les polítiques públiques d’accés a un lloguer assequible.
Declaracions institucionals durant la visita
En la seva intervenció, l’alcalde Marc Serradó va exposar que la cessió del solar municipal va ser un element determinant per possibilitar el desenvolupament de la promoció. També va detallar que, a poca distància del projecte visitat, n’hi ha un altre impulsat per la Fundació Salas que preveu 28 habitatges protegits més. Segons Serradó, la previsió és que l’any 2026 sigui un moment destacat en la disponibilitat d’habitatge protegit al municipi.
L’alcalde va explicar també que l’Ajuntament ha registrat dos solars més dins la convocatòria de reserva de sòl per a habitatge protegit, amb capacitat potencial per a més de 120 habitatges. En la seva intervenció, va descriure les actuacions que el consistori està desplegant en l’àmbit habitacional i va situar aquestes promocions dins d’una línia de treball continuada amb altres administracions.
Per la seva banda, la consellera Sílvia Paneque va assenyalar que aquesta promoció s’inscriu en una estratègia del Govern centrada en incrementar el parc públic i reforçar les polítiques de lloguer assequible. Va remarcar el paper de la col·laboració entre institucions i sectors implicats —ajuntaments, Generalitat, diputacions i agents privats— en la gestió i execució de projectes d’habitatge.
Paneque va exposar que la promoció d’Olesa és un exemple de la voluntat de situar l’habitatge en una posició prioritària en les polítiques públiques, i va destacar la contribució del finançament europeu, que en aquest cas suposa 4,7 milions d’euros.
El regidor d’Habitatge, Joan Martínez, va explicar que les dades recents del Centre d’Estudis d’Opinió indiquen que l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. Va situar aquest context com un element que reforça l’orientació de les actuacions municipals ja en marxa, com la promoció visitada, la del carrer Industrial i els dos solars registrats als barris de Sant Bernat i Cal Candi.
Martínez també va presentar el conjunt de mesures que l’Ajuntament està aplicant per mobilitzar l’habitatge buit, tant les de caràcter incentivador —com la borsa municipal d’habitatge— com les de naturalesa coercitiva, entre les quals s’inclou l’aplicació de recàrrecs de l’IBI a grans tenidors amb pisos desocupats durant més de dos anys.
Context territorial i polític
El projecte s’emmarca en una situació general de pressió habitacional a Catalunya, amb especial incidència en municipis de l’entorn metropolità. En aquest context, les polítiques de mobilització de sòl públic, la col·laboració entre administracions i els mecanismes de protecció pública del parc d’habitatge són elements recurrents en els programes institucionals.
A escala local, Olesa de Montserrat ha desenvolupat en els darrers anys una estratègia centrada en la cessió de solars municipals i en la coordinació amb la Generalitat i entitats promotores. Els projectes actuals, sumats als que estan en tràmit, configuren un escenari en què el municipi aspira a ampliar de manera notable la disponibilitat d’habitatge destinat a lloguer assequible.
Aquestes actuacions se situen dins del marc legal que regula la construcció d’habitatge protegit, i en el qual també s’hi inclouen instruments com la reserva de sòl, els processos de licitació i els mecanismes de seguiment que estableixen els procediments administratius. La supervisió tècnica i la planificació es duen a terme seguint els criteris establerts per les normatives urbanístiques i d’edificació.
Perspectives i escenaris futurs
Segons les previsions exposades durant la visita, les obres de la promoció de 33 habitatges avancen d’acord amb el calendari inicial i es contempla que la finalització tingui lloc el setembre de 2026. Aquest horitzó coincideix amb l’execució d’altres promocions que l’Ajuntament ha situat com a prioritàries en la seva planificació, fet que podria ampliar de manera significativa el parc públic al municipi.
La combinació de noves construccions i de mesures orientades a mobilitzar habitatge existent configura un itinerari ampli que abasta tant la política urbanística com la gestió del parc ja consolidat. Totes les accions descrites durant la visita es presenten com a part d’una seqüència institucional en la qual participen administracions de diferents nivells.




