L'Ajuntament d'Olesa adjudica a dit 15.600 euros a una agència publicitària per a un disseny de marca

L'executiu de Serradó i Parent, que ja va retallar 55.000 euros en benestar social per blindar la propaganda i el "ChatGPT Pro", encarrega la imatge del municipi a una agència externa malgrat vendre un procés "participatiu"

Marc Serradó i Jordi Parent

La definició de la identitat d'Olesa de Montserrat té dos preus. Per a la ciutadania, el cost és el temps destinat a omplir una enquesta sota la premissa que la marca "es construeix entre totes i tots". Per a les arques municipals, però, el preu està taxat al cèntim: 15.669,50 euros. Aquest és el muntant que l'equip de govern, liderat pel Bloc Olesà, ERC i Junts, ha adjudicat mitjançant un contracte menor a una agència externa pocs dies abans de llançar la seva campanya de participació ciutadana.

Jordi Parent (Olesa, 1972), primer tinent d'alcalde i responsable d'una àrea de Comunicació el pressupost de la qual ha experimentat un notable increment, va rubricar el passat 2 de desembre el decret per contractar l'empresa Evil Love S.L. L'objectiu de l'encàrrec, tal com figura a l'expedient al qual ha tingut accés aquest mitjà, és la "execució del servei per al projecte marca ciutat". Aquesta gestió, tramitada des dels despatxos del govern local, es produeix mentre als canals oficials s'assegura que definir la marca "no és fer un eslògan ni una campanya publicitària", sinó recollir un "relat compartit".

La dualitat del relat: participació i consultora privada

Mentre l'estructura municipal animava els veïns a aportar les seves idees a la plataforma Participa 311 perquè la marca "neixi de la realitat d'Olesa", la maquinària administrativa ja havia designat una consultora privada per executar aquesta tasca. El contracte, en no superar el llindar legal dels 15.000 euros de base imposable, ha pogut ser adjudicat de forma directa sense la concurrència d'un concurs públic obert, establint una durada d'un mes per als treballs.

Tot i que des de l'Ajuntament s'apela al "sentiment de pertinença" per mobilitzar la participació veïnal, l'Executiu local ha optat per blindar una partida de gairebé 16.000 euros per professionalitzar externament el concepte. L'adjudicació a la citada agència es justifica al decret sota l'argument que és l'oferta que "més satisfà els interessos municipals", una fórmula tècnica habitual en la maquinària administrativa per validar aquestes contractacions.

Prioritats pressupostàries: Comunicació enfront dels Serveis Socials

Aquesta despesa en imatge corporativa respon a una estratègia de priorització pressupostària que, tal com ja va avançar Teleolesa, ha generat friccions en els sectors de l'oposició. El tripartit, que va aconseguir conformar una majoria absoluta per aprovar els comptes de 2026, ha dissenyat uns pressupostos on la partida de promoció institucional —definida per Parent com un "ajust a la realitat del mercat"— guanya pes financer en contrast amb les polítiques assistencials.

Les dades pressupostàries reflecteixen que, mentre el govern local inverteix 50.000 euros addicionals en comunicació i publicitat (elevant el total a prop de 200.000 euros), les partides destinades a Serveis Socials registren una disminució de 55.000 euros, cosa que suposa una reducció superior al 30% respecte d'exercicis anteriors.

Del programari d'IA a l'agència de 'branding'

La contractació de la "Marca Ciutat" s'afegeix a altres inversions tecnològiques a l'àrea dirigida per Parent, com la subscripció a la versió avançada de ChatGPT —amb un cost proper als 3.000 euros anuals— o la implementació de sistemes de vídeoactes. Tot i que el regidor va defensar en el seu moment aquestes eines com a necessàries per a la "sistematització de processos", veus de l'oposició com Carlos Fernández o Samuel Rodríguez van interpretar aquests moviments en clau interna com una aposta per la projecció d'imatge institucional davant d'altres necessitats.

Amb l'adjudicació ja signada per l'alcalde, Marc Serradó, i el secretari municipal, l'Ajuntament afronta ara la gestió d'explicar la coexistència d'un contracte privat per definir una identitat que, segons la campanya institucional, havia de residir fonamentalment en la veu dels seus veïns.